2011: l’any que ens va deixar el geni (i IV)

Compartir

Acabem el nostre recorregut pel què han donat els dotze mesos del 2011 amb diversos fets destacats més.

I, a més

AMD va presentar en el CES la primera APU (CPU+GPU) concebuda per a portàtils amb arquitectura x86, i en el mateix xou Motorola va presentar el Laptop Dock que, juntament amb l’ATRIX, buscaven revolucionar la manera d’entendre l’smartphone, encara que van acabar esdevenint víctimes d’un preu equivocat per excés.

L’arquitectura de processadors ARM ha deixat de pertànyer en exclusiva al regne dels dispositius portàtils com ara smartphones i tablets per a entrar també -encara que tímidament- en els servidors. Un menor consum elèctric i menys dissipació de calor són les seves cartes de presentació. També ha estat l’any en què s’han popularitzat els xips de doble nucli d’aquesta arquitectura i han estat presentats els primers amb quatre nuclis.

Google va muntar per fi estand en el Mobile World Congress (per a alegria del públic en general i, específicament, per als col·leccionistes d’objectes gràcies als pins que van regalar), mentre que Nokia va seguir presentant-se a la fira en un espai exterior.

Internet no es va esgotar, però gairebé. Almenys, així fou en l’imaginari popular en anunciar-se a principis del febrer que la IANA havia assignat els darrers blocs d’adreces IPv4 lliures. Això, juntament amb els informes de les dificultats per migrar a IPv6, van fer la resta per provocar el pànic en una reacció que podem comparar amb les prediccions catastrofistes relacionades amb el 2012 i el calendari maia. I els internautes continuem navegant. I esperem seguir aquí el 23 de desembre d’aquest any vinent…

LibreOffice s’ha imposat sobre OpenOffice en les preferències dels usuaris. No és gens estrany; l’antic projecte lliure de Sun Microsystems va quedar tocat de mort en caure en mans d’Oracle, una companyia que sembla oli per a l’aigua del programari lliure, i que atrau antipaties entre la comunitat que recolza aquesta darrera filosofia. El fork LibreOffice s’ha fet un lloc en totes les distribucions majors de GNU/Linux i sistemes UNIX oberts substituint a OpenOffice i obligant Oracle a llançar finalment la tovalla abandonant la suite lliure, quelcom que anunciava a l’abril.

Al febrer, Google acusava Microsoft de copiar-los amb Bing, basant-se en els resultats de diverses cerques. Com tantes altres disputes entre grans companyies, aquest afer va passar a millor vida en poques setmanes sense més transcendència.

La guerra entre plataformes mòbils ha estat una constant al llarg de l’any, especialment entre l’iOS d’Apple i l’Android de Google. Si l’iPhone ha estat el smartphone més venut, el conjunt de tots els terminals Android l’ha superat malgrat que, això si, amb molta més diversitat de fabricants i models. Eugene Kaspersky predeia per al futur una epidèmia de malware en Android, quelcom del que ja tenim en part un avançament, ja que les alertes de seguretat per a la plataforma del robotet verd són cada cop més freqüents, encara que hi ha veus que les titllen d’alarmistes i de buscar crear un determinat estat d’ànim per vendre més productes de seguretat.

Al març es descobria una sèrie de troians inserits en programes de l’Android Market, una dada més que posava sobre alerta a experts i usuaris.

Sony va presentar en el Mobile World Congress l’Xperia Play, l’esperat “PSP Phone”, al mateix temps que Samsung ensenyava amb tots els luxes el Galaxy S II. En el mateix esdeveniment, Microsoft anunciava la primera actualització de Windows Phone 7, que es feia arribar al gran públic al maig, proporcionant multitasca en aplicacions de tercers i una bústia única per a tots els comptes de correu electrònic entre altres novetats.

A principis de març Gmail patia una pèrdua de dades dels seus usuaris, de la qual havia de demanar perdó però que finalment va ser oblidada al cap d’uns mesos. Poc després, Western Digital anunciava que comprava la divisió d’emmagatzemament d’Hitachi, una operació contestada a finals d’any per Seagate quedant-se amb la divisió de discos durs de Samsung.

Google i Facebook han anat a la grenya, i això s’ha materialitzat, per exemple, en què la xarxa social no acceptés el servei de publicitat AdSense de la primera en les seves pàgines, o que impedís l’exportació dels contactes del nostre perfil en Facebook al nostre perfil de Google+. A mitjans de març, la companyia de Sergey Brin i Larry Page anunciava un canvi en la manera de treballar del seu motor de cerca que, si bé no implicava cap trasbals per als usuaris, si representava un nou repte per a aquells que es guanyen professionalment la vida amb el posicionament de pàgines web, ja que s’han vist obligats a refer les seves estratègies.

Aquest any passat fou aquell en què diversos famosos van tenir un mal moment a Twitter, com el cantant David Bisbal, les afirmacions del qual sobre la quantitat de turistes que hi havia a les Piràmides d’Egipte durant la revolta popular en aquell país, van ser “celebrades” pels tuitaires. I, com ell, uns quants més.

A finals de març la ICANN aprovava el sufix de domini .xxx, polèmic i que feia anys que s’intentava establir. El sempre polèmic Richard Stallman va carregar contra els smartphones, definint-los com “el somni de Stalin”, i la cartera de patents de Nortel aniria a parar a un conjunt de poderoses empreses entre les quals s’hi troben Apple o Microsoft.

Al llarg de tot l’any s’han anat coneixent detalls de Windows 8, com per exemple que suportarà l’arquitectura ARM per a tablets i la seva interfície gràfica. I, parlant d’interfícies d’usuari, el projecte GNOME també va renovar la seva amb la versió 3 del seu escriptori, la qual ha tingut una acceptació diversa: des de les distros que l’han abraçat sense pal·liatius fins a aquelles s’han passat a KDE. Ubuntu també va canviar a Unity, una interfície semblant a la de GNOME 3 i que beu de les fonts de les interfícies per a tablets i smartphones. No va estar exempt d’agres crítiques per part dels usuaris.

Chrome OS no s’ha pogut fer un lloc significatiu en el mercat tot i el llançament dels Chromebooks al juny. Mozilla va tornar a absorbir a Thunderbird, un client d’e-mail que havia independitzat dos anys abans. Apple es va afegir a les empreses amb crítiques al tractament de la privacitat en descobrir-se que l’iPhone 4 guardava en un fitxer certes dades de geolocalitzacions de l’usuari. Aquest afer va generar una greu polèmica durant unes quantes setmanes, malgrat que la companyia de la poma mossegada va acabar donant explicacions i va corregir el problema.

Spotify ha sentat càtedra al llarg de l’any, fent-li ombra mediàtica fins i tot al totpoderós iTunes d’Apple, i Google també va llançar el seu propi servei de música per emportar-se una part d’aquest suculent pastís. A finals de maig, Nokia es desfeia de la marca OVI (que també tenia presència en l’àmbit de la música) tot substituint-la per la seva pròpia denominació. Els serveis OVI van passar, llavors, a ser coneguts com a Nokia.

A finals de maig, un estudi relacionava la desaparició de les abelles a nivell planetari (un tema de debat científic a nivell mundial) amb les radiacions dels telèfons mòbils i, posteriorment, un estudi de l’OMS vinculava les mateixes radiacions amb l’augment de determinats tipus de càncers.

Ha estat l’any de l’eclosió de WhatsApp com alternativa als tradicionals SMS, de Foursquare i del “social gaming”, una de les empreses més representativa del qual és Gameloft. Google va presentar Wallet, el seu sistema de pagaments a través del mòbil que empra la tecnologia NFC, i els fabricants de smartphones com Sony Ericsson o HTC s’han obert a oferir suport als desenvolupadors de ROMs alternatives.

Al juny, la ICAAN anunciava la futura obertura del sistema de sufixos dels dominis d’Internet, i que es podrien presentar tants candidats com es volgués (sempre que compleixin amb determinats requeriments). També sabíem que els PINs més freqüents en els nostres telèfons mòbils són 0000 i 1234, i Google obria la seva botiga de llibres, Google Books.

Els smartphones s’han erigit com una sòlida plataforma per a l’execució de videojocs, especialment l’iPhone i els terminals amb Android, i hem vist la pujada del primer superèxit en aquest segment: Angry Birds. Es va rumorejar i, finalment, es va materialitzar l’entrada de Microsoft en l’àmbit de les xarxes socials amb So.cl, fa tan sols unes poques setmanes.

Barcelona s’ha erigit en capital mundial del mòbil fins al 2018, es va llançar el kernel 3.0 de Linux, els ultrabooks han nascut com a format i es preveu la seva gran eclosió en el 2012 amb el proper CES com a punta de llança, l’HTML 5 ha començat a triomfar, i una apagada a Dublín (ciutat a la qual s’hi deslocalitzen moltes empreses tecnològiques) va deixar sense determinats serveis a gran quantitat d’internautes.

Al desembre l’antimalware de Microsoft identificava erròniament el navegador Chrome com un programa nociu, i Google anunciava l’adquisició de Motorola, que encara no ha estat completada del tot. També ens va deixar un altre dels noms propis de la història de la informàtica, malgrat que aquest va rebre molta menys atenció que Steve Jobs: es tracta de Dennis Ritchie, co-creador del llenguatge de programació C i del sistema operatiu UNIX.

Sony va comprar la part d’Ericsson en la joint venture que mantenien ambdues companyies per a la fabricació de terminals de telefonia mòbil, Google va llançar Android 4.0 Ice Cream Sandwich i posteriorment en va alliberar el codi font. Julian Assange ha estat molt present en tots els noticiaris encara que Wikileaks ha perdut pes en el panorama informatiu.

HP va considerar vendre la seva divisió de PC’s però, al final, no ho va fer. nVIDIA va presentar el Tegra 3 de quatre nuclis amb què espera superar l’èxit del Tegra 2 de doble nucli, i que equipa actualment alguns dels smartphones i tablets més potents del moment. Adobe va decidir llençar la tovalla i va abandonar el desenvolupament de Flash per a dispositius mòbils. L’últim mes de l’any ha vist l’esclat d’un escàndol als Estats Units pel presumpte espionatge a què diverses operadores van sotmetre els seus usuaris per mitjà d’un programari anomenat Carrier IQ i la confirmació que en el futur veurem un Nexus Tablet sota segell de Google.

Entre les anècdotes, i a l’abril, una velleta georgiana va tallar l’accés a Internet a tot un país amb una simple pala. Una demostració que, tot i que les noves tecnologies poden desplegar molta potència, també poden ser molt fràgils.

Per a nosaltres, per a aquells qui composem la gran família de www.imatica.org, també ha estat un any crucial. A l’agost, el nostre tradicional període vacacional estiuenc es va allargar més d’allò que és habitual i, fins i tot, més del que seria desitjable, però tot va ser per a una bona finalitat: presentar un lloc web renovat, amb una estètica millorada i més interactiu. Els nostres perfils en les xarxes socials també s’han vist, des d’aquests dies, potenciats, i vam aconseguir un any més arribar a la fase final dels Premis Blocs Catalunya, una fita que d’entrada -i trobant-nos en plena era de canvis- no comptàvem assolir.

Què ens oferirà aquest 2012? S’obren les apostes, i de ben segur que tots tenim algunes prediccions. Nosaltres, òbviament, sí.

Feliç i tecnològic any 2012 per a tothom

L’equip de redacció de www.imatica.org

Tercera part

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: