2011: l’any que ens va deixar el geni (I)

Compartir

Si per alguna cosa recordarem aquest any que estem a punt de deixar en els annals de la història tecnològica, serà per la desaparició de Steve Jobs, l’“alma mater” d’Apple que tan havia revolucionat la informàtica, la telefonia mòbil i el programari. Però aquests darrers dotze mesos han donat per a molt més, i us els resumim tot seguit.

En un terreny tan fèrtil com les noves tecnologies, resulta molt difícil fer un compendi de tot el que ha passat en un any; massa coses, massa protagonistes, moltes incògnites obertes. Però per a aquest 2011, una notícia destaca amb llum pròpia sobre les altres i, paradoxalment, per ser una llum que s’ha extingit: la de Steve Jobs (24 de febrer de 1955 – 5 d’octubre de 2011), cofundador d’Apple i potser el nom propi més influent en el sector tecnològic.

Jobs moria víctima d’un càncer pancreàtic, malaltia que havia anat arrossegant durant els darrers anys. Amb ell, s’ha perdut una figura que ha personificat la profunda transformació de la indústria tecnològica, de la qual va ser líder i visionari. Geni seria un adjectiu amb què se’l pot definir, irreemplaçable, un altre.

La incògnita que durant molts anys s’ha plantejat sobre si Apple seria viable sense el seu líder, ara té una resposta: de moment, si.

Abans de retirar-se definitivament de l’arena pública, a Jobs encara li va quedar temps per a presentar iOS 5, els serveis iCloud i Mac OS X 10.7 Lion al juny.

La Primavera Àrab comença a Internet

Tunísia. Facebook. Egipte. Twitter. Líbia. Encara que no ho sembli, tots aquests noms estan vinculats.

Enguany s’ha viscut el fenomen politicosocial conegut com a Primavera Àrab, la gènesi del qual no s’ha dubtat a atribuir-la a Internet. I és que no en va, ha estat en algunes xarxes socials com Facebook o Twitter on els joves de la conca sud del Mediterrani i alguns països de la península aràbiga, van començar a criticar els seus tirans líders, els quals en alguns casos portaven moltes dècades en el poder.

A despit de la censura, el control, i fins i tot l’intent de les autoritats dels vells règims de posar les noves tecnologies al seu servei, part de tota una generació va prendre Internet a l’assalt per comunicar-se amb la resta del món, bescanviar opinions, veure el que hi havia fora de les seves fronteres, i… gestar idees pròpies, el més perillós per a qualsevol dictadura.

Gràcies a YouTube vam poder veure les víctimes de les manifestacions en aquests països, com queien davant de les forces de ¿l’ordre? (repressió) tirotejats amb foc real, i fins i tot l’humiliant final d’un dels dictadors més odiat pel seu poble i el públic en general, el libi Muammar Gaddafi.

En un moment determinat, i davant del tall total d’Internet per part de les autoritats egípcies, la informació va continuar fluint gràcies a antigues tecnologies com els mòdems o els faxos.

Siri, una altra revolució

Aquest cop pacífica, la revolució que ha protagonitzat l’assistent digital per veu marca un clar camí de futur per a totes les plataformes de telefonia mòbil i, fins i tot, per a les de sobretaula. Es rumoreja que l’assistent digital d’Apple podria tenir un important paper actiu en la futura televisió de la companyia.

Anonymous, culpable de tot

Tornem amb el hacktivisme, personificat en el nom propi d’un col·lectiu que en aquest 2011 ha estat en boca de tothom: Anonymous. Desestructurat (encara que a Espanya van insistir en haver detingut la seva “cúpula”), amb seguidors a tots els continents, desorganitzat però al mateix temps capaç d’encetar accions de sabotatge cibernètic contra determinats objectius l’efecte dels quals ha estat temporal i, finalment, desacreditat per la seva falsa amenaça a Facebook… o el que fos.

Perquè, a més, digueu-me: què en queda dels atacs que aquest grup i LulzSec van emprendre al juny contra els serveis online de governs, institucions i empreses? algú se’n recorda? El LOIC (Low Orbit Ion Cannon) es va fer famós durant uns dies com el programa emprat com a arma pels ciberactivistes i els seus acòlits.

Les autoritats l’han culpat de pràcticament tots els mals, i la seva imatge identificadora, la màscara de Guy Fawkes popularitzada pel film “V de Vendetta”, han estat omnipresents a Internet i en protestes com la del moviment dels indignats, que ha begut de les fonts del ciberactivisme.

Apple i Samsung, a la grenya per les patents

Una veritable guerra s’ha desfermat entre aquestes dues multinacionals per suposades violacions de patents, un combat en el que s’han donat múltiples contraatacs i respostes a les demandes presentades per l’altra part. El foc el va obrir Apple denunciant a Samsung per violació de patents i per mimetitzar l’aspecte extern dels seus gàdgets electrònics mòbils, l’iPhone i l’iPad, i la sud-coreana li responia poc després presentant demandes per violació de les seves patents. Un episodi més, potser el més mediàtic, del què s’ha donat en anomenar les “guerres de patents”.

En un moment donat, Apple fins i tot va aconseguir bloquejar les vendes del tablet Galaxy Tab en diversos països, encara que sembla que la partida ha acabat en taules.

Però el veritable motiu d’aquest conflicte es trobaria, segons alguns analistes, en la voluntat d’Apple de frenar la pujada d’Android per tal de retardar el màxim possible una dominació en el mercat que es veu com a inevitable. En canvi, una altra guerra de patents que enfrontava a Nokia i Apple es va concloure gràcies a un acord entre ambdues empreses.

Microsoft també es ficava en aquestes guerres de patents, exigint royaltys a Samsung per l’ús de tecnologies de la seva propietat en Android, i arribant a acords puntuals amb altres petits fabricants.

Un Padawan que va derrotar els mestres de la força fosca

2011 ha estat sense cap mena de dubte un any “horribilis” per a la SGAE, l’entitat espanyola encarregada de vetllar pels drets de propietat intel·lectual i copyright. Ja al març, la Sentència de l’audiència de Barcelona sobre l’anomenat “cas Padawan” eximia a l’empresa homònima de pagar el que la SGAE li reclamava en concepte de cànon no abonat, malgrat que curiosament ambdós bàndols clamaven per la victòria. Si en el cas de Padawan, era innecessari argumentar el perquè, la SGAE afirmava que la sentència ratificava que el cànon és aplicable a particulars (!?). Tal argument no es mantindria en peu per gaire temps.

Al cap de pocs dies, l’Audiència Nacional espanyola declarava nul·la l’orde ministerial del 2008 que regulava l’import del cànon digital. Però, el pitjor, encara estava per arribar.

Al juliol esclatava el gran escàndol, conseqüència indirecta del cas Padawan (ja que els advocats d’aquesta empresa van trobar evidències durant el desenvolupament d’aquest): la cúpula directiva de l’entitat era detinguda en el marc d’una operació policial, acusada de malversació de fons. Un entramat d’empreses al voltant de la societat d’autors i editors els permetia evadir grans quantitats de diners.

El cas Padawan va significar el principi de la fi, a partir d’aquí ha de néixer una nova SGAE, i l’any ens deixa amb l’abolició del cànon digital. Si l’entitat començava l’any forta, podem considerar que ni tan sols l’acabava.

Apple reafirma el seu domini en els tablets

Malgrat que els experts asseguren que Android ja està començant a donar símptomes d’un futur domini en el mercat dels tablets, seguint la mateixa línia que en els smartphones (diversitat de fabricants), de la mateixa manera que passa amb l’iPhone, encara no ha nascut l'”iPad killer”, i la multinacional de Cupertino va fer un acte de reafirmació en aquest camp presentant la segona generació del què s’ha convertit en un dels seus indigets més preuats. Va trigar a donar xifres de vendes, i les primeres curiosament van venir de la mà d’eBay, però ja apuntaven al clamorós èxit en què s’ha convertit.

L’únic tablet/ereader que sembla poder fer una certa ombra (per poca que sigui) a l’iPad, és el Kindle Fire d’Amazon, que ha resultat ser una de les més grates sorpreses de l’any.

Segona part

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: