2011: l’any que ens va deixar el geni (II)

Compartir

Continuem amb el nostre resum del 2011, aquest cop repassant els problemes patits per RIM amb les BlackBerry, els canvis a Nokia o les anades i vingudes d’HP amb WebOS entre altres coses.

Viacrucis BlackBerry

Si bé l’any semblava començar bé per a la multinacional canadenca RIM, a l’octubre es desfermava el caos per als usuaris dels smartphones BlackBerry: durant dos dies, gran quantitat d’aquests deixaven de rebre el correu electrònic i de poder comunicar-se per missatgeria instantània. Aquest tall en el servei passarà a la història com un dels pitjors errors de qualsevol empresa.

La companyia va trigar a donar explicacions sobre el que havia passat, però ni aquestes ni les compensacions econòmiques i amb regals d’aplicacions als usuaris, van satisfer el públic.

En un altre ordre de coses, la multinacional canadenca presentava al març la solució de programari per a què tant els seus smartphones com el seu tablet puguin executar aplicacions Android i, al maig, mostrava al món nous terminals (com el Bold 9330) i versió de BlackBerry OS (la 7).

Nokia: el gran salt endavant?

Aquest 2011 també serà recordat com l’any en què Nokia va canviar Symbian, la seva plataforma de programari “de tota la vida”, pel Windows Phone de Microsoft.

Les campanes de boda entre ambdues multinacionals ja sonaven des de feia temps, però van cobrar molta més força a partir de les setmanes anteriors al Mobile World Congress. Fou precisament just abans del congrés de Barcelona quan ambdues empreses van donar a conèixer al món el seu acord, a temps per donar explicacions a la premsa en la cita barcelonina. A principis d’abril donava a conèixer el full de ruta que seguirà Symbian en el futur (encara que posteriorment va dilatar la seva vida fins al 2016), aclarint alguns dubtes, malgrat que el degoteig d’informació ha estat considerat per alguns analistes com a molt lent. L’acord definitiu es donava a conèixer a finals d’abril.

Però amb anterioritat a aquest anunci, el fabricant finlandès va marejar -i molt- la perdiu. També han estat nombroses les filtracions d’imatges, vídeos i especificacions dels terminals de la companyia que havien de muntar Windows Phone 7.

En el camí, no només es deixava a un Symbian moribund i amb data de caducitat, si no que també s’abandonava a la seva sort a MeeGo, la plataforma que Nokia tenia conjuntament amb Intel. La californiana no s’ho va prendre gaire bé segons el què es va poder veure en el Mobile World Congress: una exposició de tablets i gàdgets diversos funcionant amb aquest Linux sota el descriptiu títol de “el què Nokia hauria pogut fer amb MeeGo”. Intel no arribaria a fi d’any sense deixar també de banda aquesta plataforma.

MeeGo, malgrat tot, tindria un darrer esclat en forma de terminal, concretament l’N9 presentat al juny i que ha estat l’únic en emprar-lo. Tot i que es va rumorejar l’obertura del codi font de Symbian, això no va passar mai, i la mateixa Nokia va haver d’aclarir un malentès al respecte. Posteriorment, va fer recaure la responsabilitat d’evolucionar Symbian pel que li queda de vida a aquesta plataforma en Accenture, una externalització que no va agradar als treballadors de la companyia dedicats a aquest sistema.

Els primers terminals del fabricant amb WP 7, els Lumia 800 i 710, eren presentats a la Nokia World de Londres a l’octubre.

L’any és acomiadat per la multinacional finlandesa entre forts rumors d’una futura absorció per part de Microsoft i havent perdut el primer lloc mundial com a venedora de smartphones, que ara es disputen Apple i Samsung.

WebOS, història d’una desil·lusió

Quan, poc abans del Mobile World Congress, HP anunciava nous dispositius amb la plataforma que havia heretat de Palm, entre ells smartphones i tablets, un futur esperançador s’obria davant d’una comunitat que ja semblava haver llançat la tovalla davant de la indiferència de la multinacional nord-americana. Fou un miratge que, això sí, va durar alguns mesos.

Però les contradiccions amb WebOS no han estat fruit només del sistema operatiu, o de tota la divisió de mobilitat, no. Els problemes vénen de més amunt, escenificats en dos canvis de CEO en molt poc temps: la multinacional rebia l’any amb Leo Apotheker, que havia substituït a un Mark Hurd caigut en desgràcia (acusat d’assetjament sexual, cosa que no va importar a Oracle, on va anar a parar), però l’ha acomiadat amb Meg Whitman.

Al juliol, l’encara CEO, Leo Apotheker, indicava que s’estava estudiant la possibilitat de llicenciar WebOS a terceres parts, tot i que finalment el que va fer va ser vendre a preu de saldo el seu tablet TouchPad i els seus smartphones, fet que va provocar una autèntica bogeria entre els consumidors i fins i tot la possibilitat que la multinacional reconsiderés la seva decisió al respecte, cosa que finalment no va passar.

El televisor, la nova frontera

Entre televisors “intel·ligents” (Smart TV) i 3D en l’àmbit domèstic, aquest 2011 ha estat l’any en què s’ha buscat reinventar la petita pantalla. L’èxit d’aquesta reinvenció ha estat a mitges; les dues tecnologies es tracen com a clar futur, però la seva penetració real en el mercat actual pel que fa a vendes és, pel cap baix, discutible.

La plataforma d’Apple rep elogis, però encara presenta mancances com el no disposar d’un browser per navegar lliurement per qualsevol lloc web, i els continguts estan lligats exclusivament a iTunes. En aquest darrer tram de l’any, i després de la publicació de la biografia de Steve Jobs, s’ha especulat amb la propera presentació (sense data concreta, podria ser enguany o en el 2013) d’un televisor intel·ligent d’Apple amb un sistema revolucionari, en el qual l’assistent Siri comandat per veu podria tenir-hi molt a dir.

Google va presentar la versió 2.0 del seu programari per a televisors, Google TV, al novembre, encara que tant Logitech com Sony han patit dificultats en la comercialització dels seus productes amb aquest sistema. De fet, la primera va anunciar la fi del seu Revue i que aquest no serà substituït amb un altre dispositiu, almenys de moment. Ni tan sols l’obertura del Market per a televisors sembla estar salvant la plataforma, el que ha fet preguntar-se a més d’un si els nois de Sergey Brin i Larry Page no han ficat la pota.

Les vendes de televisors 3D han crescut. Poder veure tal efecte sense la necessitat d’ulleres especials sembla el desig últim de la indústria i els consumidors.

Facebook: continua la pujada… o potser no tant?

Per a la xarxa social de Mark Zuckerberg ha estat sens dubte un bon any, encara que no exempt de pal·liatius. Al juny es va saber que en determinats països Facebook veia frenat el seu creixement i, en alguns d’aquests, fins i tot retrocedia. Està arribant al seu zenit? El seu futur ja és matèria de debat.

Tampoc s’ha vist exempta de les habituals polèmiques pel que fa a la privacitat: al gener, havia de fer marxa enrere amb els polèmics canvis a la seva API que haguessin permès a tercers accedir a dades sensibles dels usuaris com el número de telèfon o l’adreça postal, i fins i tot va censurar la pàgina de fans del grup musical català Love of Lesbian. Potser sonava massa “pornogràfic”? Probablement, ni es van molestar a revisar-ne el contingut.

Max Schrems és un nom propi que als quarters de Facebook han de tenir marcat en color vermell. Aquest estudiant austríac va llançar una campanya per exigir reformes en el sistema de gestió de les dades privades a la multinacional nord-americana, amb un resultat de força impacte en els mitjans de comunicació.

La seguretat també ha estat un altre handicap per a la xarxa social, especialment pel que fa a protegir-se contra estratagemes d’enginyeria social emprades sobre els seus usuaris. Els principals fabricants de solucions d’antivirus i seguretat han anat advertint sobre aquest particular problema al llarg dels darrers mesos, mentre d’una o altra manera Facebook s’anava erigint en un dels esquers preferits per als creadors de malware.

Al març, la xarxa social presentava un sistema que permet comentar en blogs validant-se en el seu sistema, una manera més de buscar el domini dels continguts generats per l’usuari i, al juliol, anunciava la integració de les trucades de VoIP per Skype al seu servei. Però un dels seus canvis que més polèmica ha generat ha estat la nova interfície, introduïda a l’octubre, i que va agradar a molts però ha estat menystinguda per molts més.

Primera part
Tercera part

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: