2011: l’any que ens va deixar el geni (III)

Compartir

Tercera i penúltima part del nostre informe recopilatori del que ha donat de si este 2011. Havíeu esperat un iPhone 5? vos interessa la qüestió de la neutralitat en la Xarxa? o tal vegada voleu saber més de les guerres de browsers?

L’iPhone5… que no va ser

A l’octubre Apple va presentar la nova generació del seu smartphone iPhone, encara que no es va tractar del desitjat i esperat iPhone 5, si no d’un remodelat iPhone 4 que, sota la denominació 4S, allarga la vida operativa d’aquest model, líder de mercat. Per a això, aporta algunes millores a la base de l’iPhone 4 com per exemple el processador A5 de doble nucli, o una millorada càmera amb suport per a gravació HD.

I això que, al llarg dels mesos precedents, presumptes filtracions que es donaven com a molt fiables, havien anat desglossant les característiques del que havia de ser l’iPhone 5. L’smartphone que no va ser també va protagonitzar trampes de malware molt sonades a la Xarxa.

Neutralitat a la Xarxa si, neutralitat a la Xarxa no

Una de les discussions més tenses que s’ha mantingut al llarg de l’any en matèria de legalitat vinculada a Internet és, sense cap mena de dubte, tot allò referent a la neutralitat a la Xarxa de xarxes, un principi pel qual cap entitat (govern, ISP) pot censurar o prioritzar un tipus de paquets per davant dels altres.

Les operadores són les més interessades en eliminar aquest principi de les reglamentacions del mercat, ja que en això s’hi pot jugar el futur a curt/mitjà termini dels seus serveis de veu; de poder prioritzar qualsevol servei sobre Skype, per exemple, creant dificultats i donant menor qualitat a la VoIP, s’assegurarà el retardar l’adopció d’aquesta tecnologia com a substituta de la veu tradicional, quelcom que es veu com a inevitable, fins i tot en els cenacles de les mateixes operadores.

França fou la primera en caure sota l’influx de poder temptador del lobbie de les telecomunicacions amb la Llei HADOPI, però a l’altra part de la balança, Xile i Holanda han estat els primers països del món en blindar la neutralitat de la Xarxa per llei.

Les patents de programari han estat un altre tema legal candent al llarg de l’any relacionat amb les noves tecnologies, igual que la lluita contra Secure Boot.

Skype: Microsoft treu pit

La companyia de Steve Ballmer es va apuntar un inesperat “tanto” amb l’adquisició de Skype al maig, un moviment que pocs esperaven i que li ha costat als nois de Steve Ballmer uns 8.500 milions de dòlars. La por s’estenia entre molts usuaris, que pensaven en la desnaturalització de Skype i que a la llarga desapareixerien les versions d’aquest programari de VoIP per a sistemes no-Windows com Mac OS X o Android. De moment, tot segueix igual.

Abans de la seva absorció pel gegant de Redmond, Skype havia anunciat (en el CES de Las Vegas) una gran operació: l’adquisició de Qik, líder en la gravació i gestió de vídeo online des de dispositius mòbils.

Guerra de browsers

Google Chrome ha estat el navegador web que més creixement ha experimentat al llarg d’aquests mesos, que han vist una autèntica guerra de navegadors. La companyia del cercador obria el foc ja al febrer amb la presentació de la botiga d’aplicacions del navegador, i al març li agafava el relleu Microsoft presentant l’Internet Explorer 9.

La missió d’aquest darrer era clara: reafirmar el tradicional domini de la companyia de Redmond en aquest segment i frenar la caiguda de la quota de mercat del seu browser. Tot i ser un bon producte, no ha estat acollit amb tot l’escalf del públic que hagués estat desitjable i, en conseqüència, no ha pogut complir els seus objectius. És més, segons les estadístiques, Microsoft ja no té el 50% dels navegadors web en sistemes d’escriptori, un pastís ara més repartit entre diversos jugadors.

Firefox ha seguit una evolució molt ràpida pel què fa a nombre de versions i funcionalitats, començant per la 4.0 llançada a finals de març, la 5.0 al juny, 6.0 a l’agost, 7 al setembre, 8 al novembre i 9 al desembre. La guineu de foc també ha incursionat -malgrat que sense gaire èxit- en els dispositius mòbils tipus smartphone. Safari s’ha mantingut i Opera gairebé desapareix del panorama.

Google+ treu pit… i es desinfla

Google ha volgut tornar a provar sort en el terreny de les xarxes socials que, fins a la data, se li ha demostrat poc propici. Després d’atacar-lo amb productes “alternatius” com Wave o Buzz, per fi es va decidir amb quelcom més a l’ús, imitant la seva tan odiada Facebook amb Google Plus o Google+, presentada a finals de juny.

Els primers rumors seriosos sobre aquest nou servei s’escoltaven a mitjans de març, i donaven com a nom de la xarxa social de la companyia del cercador una cosa semblant a Circles, amb la qual cosa ja s’intuïa per on anirien els trets.

Però amb anterioritat a aquest nou intent, la companyia de Mountain View va llançar a l’abril un botó social tipus “m’agrada” de Facebook per a puntuar resultats del mateix cercador.

Els usuaris de PSN veuen compromeses les seves dades

A l’abril es va donar a conèixer una de les relliscades de seguretat més importants de l’any, els atacs contra la xarxa PlayStation Network que van originar una important fuga de dades i van obligar a Sony a tancar temporalment el servei i a compensar els usuaris després. La companyia nipona va guardar silenci durant algun temps sobre els fets, però la pressió popular i el mateix problema en si va fer que a la fi es pronunciés. I, quan ho va fer, va ser per fer recaure les culpes en Anonymous, un col·lectiu que va negar qualsevol implicació.

Fins a més d’un mes va patir la PSN les conseqüències d’aquests atacs, amb talls en el servei sense data de tornada al funcionament normal.

Segona part
Quarta part

 

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

2011: l’any que ens va deixar el geni (III)
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: