2012, l’any en què no es va acabar el món: 1ª Part

Compartir

Ultrabooks, smart TV’s, transformació a Nokia, webOS, la sortida a borsa de Facebook… molts temes, candents en el seu moment, han ocupat les portades dels mitjans de comunicació al llarg d’aquests darrers dotze mesos. Aquí us en fem una repassada dels més importants.

GA – Les suposades prediccions maies sobre la fi del món s’han demostrat errònies. Ja estem a 2013 i encara continuem aquí, malgrat que si convindria un canvi de cicle pel que fa a la crisi econòmica i als daltabaixos polítics i socials que ens han envoltat al llarg d’aquests darrers dotze mesos.

I, precisament, arribats a aquest punt és un bon moment per girar el cap enrere i repassar les que s’han erigit com a principals línies informatives de l’any que anem deixant ja enrere, en el record…

L’any de l’ultrabook

El netbook ha mort, i la seva successió se la disputen dos formats: per una banda, els tablets lleugers i, per l’altra, els ultrabooks. Seguint l’estela d’Apple amb el MacBook Air -pionera en això com en moltes altres coses-, Intel va presentar formalment en societat aquest format d’ordinador ara fa un any, en el CES de Las Vegas.

No es va quedar només en això la participació de la fabricant de semiconductors en la fira nord-americana; també va aprofitar l’avinentesa per presentar la seva entrada en la competició dels microprocessadors per a smartphones. Tot i que se li va donar força atenció mediàtica, el globus es va desinflar passat el Mobile World Congress.

Tot i això, les previsions de vendes a llarg termini continuen essent favorables a les tauletes tàctils. Els estudis de mercat apunten a què en tres anys ja es vendran més d’aquests aparells que de PC’s. La víctima d’aquesta contesa han estat els netbooks: encara se’n fabriquen, encara se’n venen, però han deixat de ser la nineta dels ulls de la industria i molts usuaris ja ni els consideren.

L’iPad s’encongeix i els mapes es distorsionen

Presentat a l’octubre, l’iPad Mini fou revelat amb molta antelació pels constants rumors que, finalment, van encertar totes les -escasses- novetats que va presentar l’aparell, i que es poden resumir en que és una versió reduïda del seu germà gran. Això no va ser obstacle per a què es convertís en un nou èxit instantani de la companyia de Cupertino.

Poc després de la presentació de l’iPad Mini, Jony Ive -un dels col·laboradors més propers a Steve Jobs- fou nomenat per Tim Cook com a encarregat de les interfícies d’usuari dels productes d’Apple. Ive es situa, així, com un dels homes forts de la companyia i braç dret de Cook.

Abans, però, al març, la marca de la poma havia presentat la tercera generació de l’iPad (el gran, el ‘normal’), amb pantalla Retina d’alta definició, també un altre èxit al moment.

El tret per la culata han estat els nous mapes que substitueixen els de Google en el nou iOS. En primer lloc perquè quan es van ensenyar per primera vegada en públic, es va utilitzar la cartografia d’OpenStreet Maps… però sense posar-ho en els títols de crèdit, una ‘errada’ esmenada a posteriori. El segon problema ha estat més contundent, i ha consistit en les distorsions que s’han pogut apreciar en diferents renderitzacions de les imatges en 3D dels mapes, així com l’ubicació equivocada d’accidents geogràfics i, fins i tot, ciutats senceres (què hi feia Berlín al bell mig del Brasil?).

La següent passa d’Apple en la seva conquesta del món pot ser un televisor que vagi un pas més enllà que el seu set-top box Apple TV. Segons la rumorologia, el control per veu basat en Siri i els continguts audiovisuals d’iTunes serien les grans cartes que jugaria aquest nou gàdget de la companyia de la poma mossegada. Fins i tot el president de Foxconn (empresa subcontractada per Apple per fabricar molts dels seus dispositius) ha confirmat l’existència d’aquest projecte.

La manca de Steve Jobs s’ha acabat notant, amb crítiques a la manca d’innovació en els darrers dispositius llançats per la companyia, i la baixada a la borsa de la cotització d’Apple al llarg dels darrers mesos, si bé durant el 2012 havia arribat a aconseguir un rècord insòlit, convertint en rics als posseïdors de títols de la companyia. Per primera vegada, Apple usarà part dels seus estratosfèrics beneficis (té més liquiditat que el govern estadounidenc) en donar dividends als seus accionistes, quelcom que Jobs mai no havia permès.

Facebook: arriscada aposta borsàtil

La companyia de Mark Zuckerberg sortia al parquet borsari al febrer, protagonitzant una de les sortides més espectaculars… com d’espectacular fou el daltabaix que va patir immediatament, fruit d’una sobrevaloració provocada per l’especulació dels seus principals inversors.

La recuperació ha estat lenta i treballada, i encara no ha estat completa (a dia d’avui, la cotització és més de 10 dòlars inferior al preu de sortida), però el primer intent el constituí un cop d’efecte: la compra d’Instagram, contestada des de Google amb l’adquisició de SnapSeed, un dels principals competidors d’Instagram.

El repte de la xarxa social ha estat el d’explotar adequadament els usuaris mòbils, la clau de volta del seu futur segons la gran majoria dels analistes ja que s’estima que, actualment, més de la meitat dels usuaris ja accedeixen a la xarxa social des dels seus dispositius mòbils. Per això, ha renovat les seves apps tant per a iOS com per a Android, deixant de banda la majoria del codi HTML 5 i passant-les a codi natiu, més ràpid en la seva execució. La lentitud d’aquestes havia estat un punt constant en les crítiques al seu funcionament.

El mateix Mark Zuckerberg ha admès que la seva empresa té un gran repte al seu davant, i que bona part d’aquest es centra en el seu èxit en l’àmbit mòbil.

A l’abril, els seus nois estrenaven un nou servei vinculat amb la seguretat: l’AV Marketplace, un lloc on trobar-hi antivirus i solucions diverses per augmentar la seguretat dels seus usuaris. Sembla que els va agradar el model de botiga centralitzada d’aplicacions, perquè al mes següent n’inauguraven una per a les apps lligades a la plataforma de programari de la xarxa social i la seva API.

A l’octubre, i segons recompte oficial de la companyia, el nombre d’usuaris de la xarxa social sobrepassava els 1.000 milions, alguns menys segons altres fonts degut a que una certa quantitat de perfils són falsos o estan abandonats. Un rumor que ha sonat vinculat amb aquesta empresa és la possibilitat de que llanci un smartphone amb segell propi. Fins i tot s’ha donat nom al fabricant: HTC.

Ja al desembre, una nova polèmica va planar sobre Facebook: l’actualització dels seus termes d’ús. Un procés “suposadament democràtic” els va aprovar, després d’una mínima participació dels usuaris en les votacions però que va comportar que els qui van votar ho fessin massivament contra la proposta de la companyia que, finalment, fou aprovada.

En el mateix mes que tancava l’any que acabem de deixar, els nois de Mark Zuckerberg afegien l’opció de sincronització automàtica de les fotos cap al compte a la xarxa social dels usuaris que tinguin el client instal·lat al seu smartphone i l’hagin actualitzat. Tot i que tal opció ve desactivada per defecte (s’ha d’activar explícitament si es vol fer servir) i que, en pujar-les, les imatges es desen en una carpeta privada, això no li va estalviar crítiques.

I, finalment, un moviment dirigit a popularitzar la plataforma com a sistema de missatgeria: l’obertura de Facebook Messenger a usuaris que no ho són de la xarxa social, de manera que ni tan sols s’hi han de donar d’alta.

 

Més articles de resum de l’any, aquí

Guillem Alsina
Etiquetes: