2013, un any en perspectiva. Cinquena i última part

Compartir

Tot el que no ha tingut cabuda en els lliuraments anteriors: la presentació de NVIDIA Shield, l’atac DDoS més gran llançat fins ara, els serveis de vídeo breu en línia d’Instagram i Twitter, la sortida a borsa de Twitter o els principals smartphones que s’han llançat durant l’any.

NVIDIA presentava en el CES de Las Vegas , celebrat a principis d’any i en el qual vam estar presents en directe, el dispositiu Shield. Presentat com una videoconsola, rebut per la premsa com una videoconsola i explicat com a tal, a posteriori la companyia fabricant es veia obligada a donar explicacions per desencasellar-lo de tal definició, al·legant que es tracta d’un dispositiu de propòsit general, encara que… té forma de videoconsola i la majoria de la gent així l’ha vist. La reserva d’aquests dispositius per als Estats Units començava a finals de maig.

Shield

Shield

Shield -sigui el que sigui- no fou l’única novetat que es va presentar en el CES, primer certamen tecnològic de l’any; Intel va presentar la seva gamma de xips per a smartphones de baix cost, per a ultrabooks i tablets, Sony va presentar l’Xperia Z, el seu primer ‘flagship’ de l’any, i Samsung el primer processador de vuit nuclis (Exynos 5 Octa) i les pantalles flexibles.

Kim Dotcom ha tornat a fer de les seves i, a mitjans de gener, va presentar Mega, el successor de Megaupload, tot i que va acabar abandonant el seu fill (és de suposar que no del tot) per l’activisme polític, en un moviment semblant al dut a terme per Julian Assange, fundador de WikiLeaks.

Aquest ha estat l’any que marca la mort definitiva dels netbooks com una opció a tenir en compte, ofegats pels tablets lleugers i l’estocada final l’han donat els ultrabooks d’una banda i els incipients Chromebooks per l’altra.

A finals de març , Internet era testimoni de l’atac DDoS més gran llançat fins ara. L’objectiu: Spamhaus, iniciativa de lluita contra el correu brossa. L’autor es desconeix, però el que més impactava eren els titulars que anunciaven el mal funcionament d’Internet globalment. Aquests titulars eren, principalment, de rotatius britànics, cosa que no és d’estranyar ja que el tram de La Xarxa afectat fou principalment el de les Illes Britàniques, nord de França, Països Baixos, i la part oest d’Alemanya i Suïssa. Exagerat, però, encara que coneixent una mica la manera en què els britànics veuen el món, no és d’estranyar que quan van veure que alguna cosa no els funcionava a casa, consideressin que no podia estar funcionant enlloc del món civilitzat…

El mapa de la connectivitat a Internet, segons les adreces IP geolocalitzades, i elaborat pel grup de hackers creadors de la botnet Carna

El mapa de la connectivitat a Internet, segons les adreces IP geolocalitzades, i elaborat pel grup de hackers creadors de la botnet Carna

No deixem els fets esdevinguts al voltant del submón d’Internet, ja que uns dies abans s’havien donat a conèixer els resultats d’un estudi dut a terme per un grup de hackers que revelava l’estructura de la xarxa, gràcies a una botnet anomenada Carna. La intenció inicial era realitzar un estudi sobre la seguretat per defecte de routers i altres dispositius, però el ‘subproducte’ no esperat va acabar superant en interès a l’objectiu inicial.

Octubre començava amb la notícia que intrusos havien accedit als servidors d’Adobe, robant no només codi font corresponent a diverses de les seves aplicacions, sinó també dades de fins a tres milions de clients i usuaris de la companyia californiana. I a principis de desembre, la FTC nord-americana denunciava que GoldenShores Technologies LLC havia compartit sense permís ni coneixement dels seus usuaris, dades d’aquests de la seva app Brightest Flashlight amb terceres parts.

Internet també ha estat una víctima en el conflicte civil de Síria . El règim d’al-Assad ha intentat tallar de totes les maneres possibles l’accés a la Xarxa, una via per la qual els rebels han denunciat les matances ocasionades per la dictadura contra la població civil. A finals de l’estiu, companyies com Facebook, Nokia, Samsung, Qualcomm o Ericsson s’unien sota el paraigua d’Internet.org per portar la xarxa de xarxes a tot el món.

Aquells internautes que, amb bona voluntat, tractaven d’ajudar els damnificats pel pas del tifó Yolanda sobre les Filipines es van trobar que la catàstrofe natural era aprofitada per personatges sense escrúpols per estendre trampes a Internet amb l’objectiu de fer-se amb l’import de les donacions.

Els serveis de publicació de vídeo breu, una mena de “tweets del setè art”, han vist el seu naixement i èxit en aquest 2013; primer fou Twitter amb Vine a finals de gener, i a mitjans d’any ja s’especulava amb què Instagram fes el mateix, fet que es va confirmar al cap de pocs dies.

Vine

La creadora i distribuïdora de videojocs Valve presentava a finals de gener la beta oberta del seu programari Steam per a GNU/Linux i, passant al final de l’any, al desembre publicava la primera beta de Steam OS, la seva pròpia distribució basada en Debian amb el client per a videojocs preinstal·lat, amb la qual facilita el convertir qualsevol ordinador en una videoconsola.

Dell passava de companyia pública a privada a través de la compra realitzada per Michael Dell (fundador de l’empresa) juntament amb un fons d’inversió privat; a principis de febrer, el projecte LibreOffice presentava la versió 4.0 de la suite ofimàtica lliure; Debian presentava nova versió (la setena) amb un instal·lador millorat amb suport per a més idiomes i funcionalitat de guiat per veu, suport multi-arquitectura que permet instal·lar de manera concurrent paquets de 32 i 64 bits, i suport per a núvols personals amb OpenStack entre d’altres novetats.

Motorola tornava a la fabricació de smartphones després de l’adquisició de Google amb el Moto X, només un dels nombrosos terminals que s’han presentat aquest any: els Galaxy S4, S4 Zoom per part de Samsung, Xperia Z, Z Ultra i Z1 per part de Sony, el Lumia 1020 per part de Nokia, els One, One Mini i One Max per part d’HTC, el G2 per LG, i Geeksphone (coneguda pels seus terminals amb Firefox OS per a desenvolupadors) anunciava la seva futura entrada en el terreny dels smartphones de gamma alta.

LG G2

LG G2

Les vendes de smartphones han pujat i continuen pujant a tot el món a mesura que les economies en vies de desenvolupament es desenvolupen més, i els ciutadans d’aquests països volen accedir als mateixos béns de consum que els fins ara tradicionals “països rics”. És curiós que, en aquest context, Amazon hagi declinat participar amb un model de negoci semblant al que ja aplica des de fa temps en els tablets, tot i que sí que ha presentat nou maquinari: el tablet/lector d’ebooks Kindle Fire HDX.

També s’han presentat nous tablets com l’Xperia Z de Sony (al MWC), l’Slate 7 d’HP, el GPad 8.3, i el format phablet ha trobat forat en tots els fabricants com, per exemple, Asus, que al Mobile World Congress mostrava al món el seu Fonepad de set polzades.

La Wikipedia estrenava a l’abril Wikidata, un nou projecte que dota als articles de l’enciclopèdia lliure d’una font de dades estructurades que dóna suport, per exemple, a biografies de personatges. I, al juliol, es podien començar a editar els articles des del mòbil.

El setè art, el cinema, també s’ha apuntat en aquest 2013 a la febre per la tecnologia amb, almenys, tres metratges basats en el món de la indústria tecnològica: el primer, el biopic de Steve Jobs basat en la biografia autoritzada escrita per Walter Isaacson i protagonitzat per Ashton Kutcher, la història de WikiLeaks basada en el llibre de Daniel Domscheit-Berg i protagonitzada pels puixants Benedict Cumberbatch (Assange) i Daniel Brühl (Berg) i ,finalment, la comèdia lleugera The Internship sobre la vida de dos becaris de Google més aviat desastrosos i ja una mica entrats en anys, protagonitzada pel duet Vince Vaughn i Owen Wilson.

Owen Wilson i Vince Vaughn caracteritzats com a interins de Google

Owen Wilson i Vince Vaughn caracteritzats com a interins de Google

Al març Twitter ‘matava’ les apps stand-alone de TweetDeck per Android, iOS i sobretaula, i deixava amb vida únicament el servei web. La iTunes Store complia el seu desè aniversari a l’abril, Google oferia la seva primera versió de QuickOffice gratuïtament, el llegendari John McAfee tornava a l’arena tecnològica amb la nova iniciativa Future Tense, i ARM s’ha convertit en una de les arquitectures principals en Fedora 20.

Kodak ha continuat la seva desesperada lluita per la supervivència, abandonant la fabricació de rodets fotogràfics i de càmeres, i continuant amb la venda de patents. Sense deixar l’àmbit fotogràfic, Sony va llançar els revolucionaris objectius-càmeres adaptables a smartphones i utilitzables remotament, QX10 i QX100.

WinAmp ha estat liquidat per AOL, malgrat les nombroses peticions de desenvolupadors i incondicionals per a què obri el seu codi font facilitant la creació d’un projecte lliure que el recuperi. A finals de març, Microsoft publicava Windows Embedded 8, al juliol Samsung comprava Boxee i al desembre la NSA denunciava un suposat atac a través de la BIOS als ordinadors nord-americans.

Al setembre Twitter donava a conèixer , mitjançant un tweet del seu compte oficial (com no) que sortiria a borsa, una operació que li ha comportat més èxit que a Facebook en el moment de la seva sortida , èxit que de moment es manté. Tant els Estats Units com la Unió Europea han relaxat enguany les condicions d’ús de dispositius electrònics en els avions, permetent el seu ús en les fases d’enlairament, aterratge i rodatge, això si, sempre que es trobin en “mode avió”. I per al 2014 podríem veure un davallada encara més gran en les restriccions.

Aquest 2013 que deixem enrere ha estat l’any dels drones, de la impressió 3D, del Big Data, dels escàndols d’espionatge generalitzat a través d’Internet, dels phablets, de la càrrega sense fils o de la Internet de les coses. Tantes coses i tan diverses com en el 2012 o 2011, i de ben segur que no gaire menys intens que el 2014 que acabem d’estrenar.

Des de la redacció d’El Mur Tecnològic, feliç any nou.

Quarta part

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

2013, un any en perspectiva. Cinquena i última part
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: