2013, un any en perspectiva. Primera part

Compartir

Des de l’adéu de Steve Ballmer al capdavant de Microsoft fins a tot allò relacionat amb Facebook, passant per l’adquisició de Nokia, i els avatars patits per BlackBerry.

Adéu, Steve Ballmer

El tants cops qüestionat successor de Bill Gates com a CEO de Microsoft anunciava a finals d’agost que en el termini d’un any cessaria de les seves responsabilitats, uns mesos en els quals es buscaria el seu substitut, tasca per a la qual ha estat designat un comitè.

imatge de Steve Ballmer i, al costat, la seva signatura

imatge de Steve Ballmer i, al costat, la seva signatura

Les travesses sobre els possibles candidats no van trigar a arribar: Steven Sinofsky, Stephen Elop i fins i tot Alan Mulally, actual CEO de l’automobilística Ford. Però malgrat tot, a dia d’avui no ha transcendit cap llista oficial ni un nom amb més possibilitats que els altres.

Darrere seu, i malgrat les crítiques, Ballmer llega al seu successor una Microsoft enfortida després de l’adquisició del negoci de terminals de Nokia.

Al juny, la companyia de Redmond publicava la preview de Windows 8.1 que, en versió definitiva apareixia a la Windows Store com a actualització gratuïta el 18 d’octubre.

Canvis transcendentals per a Nokia

Per a la fabricant finlandesa de telefonia mòbil, aquest 2013 que estem a punt de deixar enrere ha estat un any sense dubte marcat per un gran canvi: la seva absorció per part de Microsoft. Però, abans d’això, la companyia s’ha tret de sobre l’herència de Symbian.

Steve Ballmer i Stepehn Elop. Imatge d'arxiu cortesia de Microsoft

Steve Ballmer i Stepehn Elop. Imatge d’arxiu cortesia de Microsoft

Ja a principis de febrer va donar a conèixer que el PureView 808 (terminal presentat al MWC del 2012) seria el darrer smartphone fabricat per Nokia que muntés la vetusta plataforma i que, a partir d’aquí, els smartphones ja només emprarien Windows Phone. L’1 de gener del 2014 es va posar com a data límit per al suport als desenvolupadors en Symbian.

Però tot i això, amb la plataforma de programari de Microsoft, la companyia d’Espoo no ha assolit les mateixes xifres de vendes de quan utilitzava Symbian, i els encara existents fans d’aquesta darrera plataforma han demanat uns quants cops tant a Nokia com més tard a Microsoft que obrin el codi font del sistema per a la creació d’un clon lliure, cosa que difícilment es farà realitat.

Al juliol, la companyia finlandesa adquiria la part de Siemens de la joint venture que ambdues tenien en el terreny de les infraestructures de xarxa mòbil, pavimentant d’aquesta manera el camí cap a l’annexió per part de Microsoft de la seva divisió de dispositius mòbils ja que, d’aquesta manera, la resta de Nokia no quedava buit de contingut.

La bomba saltava als mitjans de comunicació el 2 de setembre: la històrica Nokia venia seva divisió de fabricació de terminals mòbils, així com negocis associats i el dret a emprar la marca, a Microsoft. Independentment de com hagi anat el procés fins arribar a la venda, els partidaris de la teoria conspirativa que apostava per què Stephen Elop havia anat a afeblir la companyia finlandesa per baixar el seu preu de cara a l’operació de compra, veien en aquest anunci una confirmació implícita de la seva teoria.

En una presentació a Abu Dhabi el 22 d’octubre, i ja en mans de Microsoft, la companyia mostrava al món els seus primers dos phablets (Lumia 1320 i 1520) i el seu primer tablet (Lumia 2520 amb Windows RT).

Nokia Lumia 2025, el primer tablet de la companyia

Nokia Lumia 2025, el primer tablet de la companyia

Les tribulacions de BlackBerry

Per al fabricant canadenc de solucions mòbils, aquest 2013 no ha estat un bon any. A mitjans d’agost, en plena canícula estiuenca a l’hemisferi nord, donava a conèixer que estava “explorant alternatives estratègiques” o, dit d’una altra manera, que estava considerant la seva venda a una altra empresa o la creació d’una joint venture amb algun soci potencial.

Al setembre es donava a conèixer que Fairfax Financial, un grup inversor també canadenc com la mateixa BlackBerry, estava interessat a fer-se amb ella, tot i que la fabricant de smartphones seguia considerant altres possibilitats i, fins i tot, socis i compradors diferents. Però a principis de novembre tot es truncava; BlackBerry anunciava l’abandonament del procés de compravenda i la dimissió del seu CEO, Thorsten Heins.

La companyia canadenca havia començat l’any mostrant la seva nova plataforma de programari, BlackBerry OS 10, i els terminals que la flanquejaven, el Z10 totalment tàctil i el Q10 amb el tradicional format de teclat QWERTY físic que va fer famosa aquesta fabricant.

el BlackBerry Z10 (esquerra) i el Q10

el BlackBerry Z10 (esquerra) i el Q10

A mitjans de maig anunciava la futura disponibilitat del seu client de missatgeria instantània, BlackBerry Messenger (BBM) per a Android i iOS, essent la primera vegada que aquest important programari i pioner en el seu sector, donava el salt fora de l’ecosistema de programari de la mateixa BlackBerry, encara que la seva arribada efectiva no es materialitzava fins a mitjans d’octubre, amb gran retard sobre la data indicada a priori (estiu) .

Al setembre presentava la Z30, terminal amb unes prestacions lleugerament superiors al Z10 i, com aquest, també exclusivament tàctil. I l’any ha acabat amb el llançament dels nous canals en BBM per a totes les plataformes, una nova forma de compartir contingut amb grups d’usuaris, i la preinstal·lació de la seva solució de missatgeria instantània en els terminals de diversos fabricants.

Facebook

La xarxa social és una de les empreses que cada any centra més interès i novetats. Aquest 2013 que deixem enrere no ha estat especialment pròdig en novetats i llançaments de la companyia encara que, com era d’esperar, també ha generat les seves notícies.

L’any començava per a Facebook amb la presentació de Graph Search, la seva eina de cerca social. S’havia especulat que els nois de Mark Zuckerberg podrien entrar en el negoci de les cerques per lluitar de tu a tu amb Google però, finalment, el que van mostrar al món va ser un cercador intern.

Logotip de Graph Search

Logotip de Graph Search

El seu ús, inicialment restringit, es portava a tots els usuaris que tinguin configurada la interfície en anglès nord-americà a partir del juliol, amb el cercador encara en fase beta, un desplegament que finalitzava a l’agost.

El News Feed, el fil de notícies en el qual ens assabentem de l’activitat de les nostres amistats i pàgines que seguim, també ha anat experimentant modificacions al llarg dels darrers dotze mesos. La primera va ser al març, quan Facebook va donar més pes al contingut gràfic, mostrant les imatges en mida més gran. Ja al desembre, un nou canvi, prioritzant el contingut amb més ‘likes’ per mostrar més al principi en el feed.

Els hashtags, marques de text popularitzades per Twitter, han estat una altra de les novetats introduïdes a la xarxa social. Les primeres especulacions dignes de consideració sobre aquest moviment es donaven al març, i es confirmaven definitivament al juny.

Hashtag

Al maig, els anunciants que treballen amb Facebook rebien una bona notícia: a partir d’aquell moment, es podien promocionar per a ‘likes’ pàgines i no només continguts d’aquestes. Al setembre Facebook anunciava que els vídeos es començarien a reproduir en el client mòbil de manera automàtica i sense so i, a final d’any, es confirmaven els anuncis en vídeo dins de la xarxa social, un format amb gran acceptació entre els usuaris.

La publicitat també ha començat a introduir-se a Instagram, fins a aquest any “territori lliure” d’anuncis.

El fracàs de la companyia de Mark Zuckerberg ha estat, sens dubte, Facebook Home. A principis d’abril encara s’especulava amb la possible entrada de la xarxa social en el terreny de la telefonia mòbil com a fabricant de terminals o mitjançant un sistema operatiu, en un moviment paral·lel al realitzat per Google amb Android o amb Motorola o la gamma Nexus. Finalment, el 4 d’abril es presentava Facebook Home, inicialment limitada a uns determinats dispositius, entre ells l’HTC First, primer smartphone que la preinstal·lava.

La idea de Facebook és que la seva pantalla d’inici personalitzada s’estengués a altres dispositius , així com a arribar a acords amb més fabricants per a preinstal·lar-la en alguns altres models però, a dia d’avui, Home segueix limitada als terminals donats a conèixer en la seva presentació, i els usuaris no semblen gaire satisfets amb ella. És més, dóna tota la impressió que des de Facebook se l’ha abandonat a la seva sort.

L’HTC First veia congelat el seu desplegament internacional a finals de més i, de llavors ençà, mai més se n’ha sabut res d’ell i cap altre fabricant ha mostrat signes de llançar en el futur un “Facebook phone”.

Malgrat tot, després de la seva presentació en societat es va disparar l’interès mediàtic per Facebook Home, fins a tal punt que en el moment de posar l’app a disposició del públic el dia 12 d’abril, aquesta també comptava amb imitacions amb les quals es va iniciar un joc del gat i la rata que va acabar pel desinterès general que va acabar embolcallant a Home.

Facebook Home

Facebook Home

I d’un fracàs passem a un èxit, el de la seva cotització borsària. Al maig complia un any essent una companyia pública sense haver aconseguit arribar al preu de sortida de les seves accions a la borsa, cosa que no passaria fins a finals d’agost. Més d’un any ha trigat Facebook a sortir del pou, però ara encara el futur amb optimisme , almenys a nivell borsari.

El 12 de novembre s’anunciava l’adhesió de Facebook a la GSMA, l’organització empresarial que agrupa les operadores i els diversos actors del sector de la mobilitat. La companyia de Mark Zuckerberg és la primera xarxa social en adherir-se a aquesta entitat.

Segona part

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

2013, un any en perspectiva. Primera part
Valoreu aquesta publicació

Etiquetes: