2013, un any en perspectiva. Segona part

Compartir

Tota l’actualitat que ens ha deparat Google en els darrers dotze mesos, així com la d’Apple i el llançament d’Ubuntu per a dispositius mòbils.

Google

Una idea que s’ha anat acariciant al llarg d’aquest any, i amb la qual la mateixa Google ha jugat, és l’obertura de botigues físiques de la companyia del cercador. A finals de febrer es filtrava -o, més aviat, s’especulava- que a Mountain View s’estava estudiant aquesta possibilitat, que finalment no s’ha concretat amb botigues independents a l’estil d’Apple o Microsoft, però que sí que s’ha plasmat en diversos recintes en cadenes de botigues físiques d’electrònica.

Google Winter Wonderlab

Google Winter Wonderlab, una mena de botiga física de Google

A mitjans de març Sundar Pichai substituïa Andy Rubin al capdavant d’Android, moviment que provocava els rumors sobre una futura fusió entre aquesta plataforma i un Chrome OS que encara no s’havia enlairat comercialment, cosa que començaria a fer uns mesos més tard. Per això, i només uns pocs dies més tard de l’anunci, Eric Schmidt desmentia qualsevol possibilitat de fusió, defensant les diferències entre els dos sistemes operatius.

Fins a dues noves versions d’Android ha arribat a treure al mercat Google aquest any: la primera, la 4.3, a finals de juliol juntament amb la tauleta Nexus 7 i el Chromecast, dispositiu de baix cost pensat per realitzar streaming de continguts des d’un dispositiu mòbil amb Android a un televisor, i la segona, la 4.4, l’1 de novembre -encara que s’havia donat a conèixer el seu nom i poc més a principis del setembre- juntament amb el Nexus 5.

Android 4.4 KitKat

El nou terminal de Google es venia rumorejant des de feia dies i, de fet, es va mostrar fugaçment a la Play Store uns dies abans. Prèviament, Google havia liquidat els estocs del Nexus 4 amb una oferta a un preu irresistible.

En el procés de neteja de serveis que, de tant en tant, els agrada fer als nois de Sergey Brin i Larry Page, va caure un dels serveis que semblava intocable: Google Reader, el lector de feeds RSS la companyia. La seva defunció ha permès que alternatives com Feedly hagin ocupat el seu lloc.

Una defunció, la de Reader, i un naixement, el de Hangouts. Del nou servei de missatgeria de Google que integra diversos antics productes, se’n parlava des de l’abril, quan hi va haver algunes filtracions de Babel, un nou servei de comunicacions que és molt probablement l’antecessor directe d’un Hangouts que seria finalment presentat a la Google I/O del maig.

I , al novembre, llançava la competència a les revistes de la botiga online d’Apple, però només en alguns països com els Estats Units.

Tot i que encara no hem vist les Google Glass aparèixer comercialment en botigues o a través de la Play Store, aquest any la companyia del cercador les ha anat passejant al llarg de tot l’any. A l’abril donava a conèixer les seves especificacions: connexions Wi-Fi i Bluetooth, i una càmera de fotos/vídeo.

Google+, la competència a Facebook, també ha estrenat look&feel en aquest any; fou concretament durant la conferència per a desenvolupadors Google I/O celebrada del 15 al 17 de maig , en què es va estrenar el canvi d’interfície, ara en columnes.

I en la mateixa línia de renovació d’interfície, Gmail també n’ha estrenat enguany una de nova basada en pestanyes en les quals separa el correu procedent de diferents fonts , més personalitzable i adaptable a les necessitats de cada usuari.

Waze, disputada entre Google i Facebook

Finalment se la va emportar Google, però durant unes quantes setmanes l’empresa darrere del GPS social Waze va estar en boca de tothom en ser objecte de desig entre les dues potències d’Internet.

A principis de maig semblava que seria Facebook qui se l’emportés per una xifra que rondaria els mil milions de dòlars, però a finals de mes ja es començava a parlar del presumpte interès de Google per la companyia.

Finalment, a mitjans de juny es donava a conèixer el guanyador en aquesta cursa: Google, amb un cost de 1.300 milions de dòlars.

Marcats pels iPhone i iPad

Per a Apple, el resum de l’any té uns protagonistes destacats: els nous iPhone i iPad, a més de l’espectacular Mac Pro cilíndric.

L'iPhone 5S

L’iPhone 5S

La WWDC (conferència mundial per a desenvolupadors, per les sigles en anglès) del juny era el marc triat per la companyia de la poma per mostrar els seus projectes de futur en programari (iOS 7 i Mac OS X 10.9 Mavericks) i novetats en maquinari (nous MacBook Air i l’abans esmentat Mac Pro), però la keynote estrella de l’any per a Apple es produiria al setembre.

Durant uns dies la companyia de Cupertino va jugar al gat i la rata amb la premsa fins que, finalment, va confirmar el dia 10 per a l’esdeveniment. En aquest es van presentar els iPhone 5S i 5C, essent el primer el de gamma més alta amb el primer xip de 64 bits per a un dispositiu mòbil en el mercat i lector d’empremta digital, i el segon el pretès ‘low cost’ amb el que alguns havien rumorejat des de mesos abans.

La següent presentació en importància es va produir el 22 d’octubre, dia en el que es va mostrar per fi al món la versió final de l’OS X 10.9 Mavericks, les suites iWork i iLife de 64 bits (tots aquests paquets de descàrrega gratuïta des de la botiga d’aplicacions), els nous MacBook, el nou Mac Pro prèviament mostrat a la WWDC, i els nous iPad, el Mini amb Retina Display i l’Air, tots dos governats per xips de 64 bits.

El nou Mac Pro

El nou Mac Pro

Ubuntu: un any prometedor però sense acabar de materialitzar

Canonical ha buscat l’expansió de la seva plataforma de programari (sistema operatiu basat en GNU/Linux) més enllà dels ordinadors d’escriptori i els servidors, en els quals té una bona posició. Per a això, va presentar ja en el 2 de gener Ubuntu Touch per a smartphones, el qual va mostrar profusament en el CES i el Mobile World Congress posteriors, i a mitjans de febrer anunciava la versió per a tablets de la mateixa plataforma.

Ubuntu for Phones

Ubuntu for Phones

Per donar-li més suport, la companyia de Mark Shuttleworth va formar el Carrier Advisory Group, donat a conèixer al juny i que agrupa les operadores interessades en el bon progrés d’aquesta plataforma. Entre les seves files hi ha noms com Deutsche Telekom, Telecom Italia o LG UPlus.

Com que això no semblava despertar l’interès dels fabricants de terminals, Mark Shuttleworth va decidir anar a per totes, i es va treure de la màniga Ubuntu Edge, un terminal de factura pròpia l’objectiu del qual era autofinançar-se mitjançant una campanya de crowdfunding.

Tal campanya va començar el 22 de juliol, i després d’un inici espectacular (va recaptar un 10% dels fons necessaris en menys de 24 hores i va seguir a bon ritme durant els primers dies), es va anar apagant a poc a poc per acabar sense aconseguir arribar al seu objectiu malgrat haver batut diversos rècords de la història dels crowdfundings.

Ubuntu Edge

Ubuntu Edge

Però si bé el seu propi projecte de terminal no li ha sortit bé, l’any ha acabat de manera prometedora per a Canonical i la seva Ubuntu Touch, amb Mark Shuttleworth anunciant que ja havien trobat fabricants interessats en la seva plataforma de programari.

A finals d’abril tocava l’habitual llançament d’una nova versió de la distro per a sistemes de sobretaula, que va veure en la inclusió del servidor gràfic MIR la seva principal novetat. La segona versió de l’any, a l’octubre, prometia ser la primera en què s’unifiqués un sistema per a diversos tipus de plataforma, com ara smartphones, tablets i ordinadors de sobretaula, tot i que això ha acabat sense ser així malgrat que la primera pedra per a aquest futur sembla ja posada.

Primera part
Tercera part

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: