2013, un any en perspectiva. Tercera part

Compartir

Des de l’enfrontament entre Google i Microsoft per l’app de YouTube a Windows Phone fins al renaixement de Yahoo! passant pel conflicte entre Cyanogenmod i Google pel instal·lador de la primera, l’eclosió de les plataformes mòbils alternatives, i el projecte de mercat digital únic a Europa.

Google i Microsoft s’enfronten per l’app de YouTube a Windows Phone

Hi havia una vegada que Microsoft va dissenyar i va crear l’app de YouTube per al seu sistema operatiu Windows Phone. Però va arribar Google adduint que aquesta violava les clàusules d’ús del servei de vídeo en línia i li va tallar l’accés. Llavors Microsoft va reptar la companyia del cercador a ser fidel als seus principis d’obertura i interoperabilitat.

I com va acabar aquest conte? Doncs ambdues parts van arribar poc després a un acord amistós mitjançant el qual col·laborarien per a crear una nova app respectuosa amb les clàusules d’ús de Google, i que suposés un compromís en matèria d’anuncis, veritable origen del conflicte.

L’instal·lador de Cyanogenmod, vetat a Google Play

És potser la ROM ‘cuinada’ més famosa i el grup de programadors més actiu, buscant facilitar l’ús d’un ‘stock Android ‘ amb funcionalitats avançades als usuaris finals. I, per això, van disposar un instal·lador a la Play Store que, tot i necessitar encara del concurs d’un ordinador a la qual connectar el telèfon i realitzar una sèrie d’accions, facilitava molt la instal·lació del sistema.

Logo de Cyanogenmod

Ni dues setmanes va arribar a durar a la botiga d’aplicacions de Google que va enviar un ultimàtum als desenvolupadors per tal que la retiressin, adduint que violava la clàusula que garantia la seguretat dels dispositius dels usuaris en fer-los perdre la garantia.

Des de Cyanogenmod es denunciava públicament el moviment al mateix temps que s’acatava però advertint que des d’aquesta iniciativa seguirien treballant per tornar a situar el seu instal·lador al Play, i mentre mantenint-lo com a descàrrega directa des del seu web.

Just abans de la temporada nadalenca, el grup aconseguia una primera victòria sobre Google: la certificació de la seva primera ROM gràcies a l’Oppo N1, terminal que la munta de sèrie.

Alternatives a les plataformes programari mòbils establertes

Ubuntu no ha estat l’únic sistema operatiu que s’ha postulat com alternativa a Android, iOS i la resta de plataformes disponibles al mercat. Firefox OS també ha vist els primers terminals que l’utilitzen al mercat, al juliol i gràcies al suport de fabricants i operadores.

Així ens van mostrar el Firefox OS al darrer Mobile World Congress. Imatge: imatica.org

Així ens van mostrar el Firefox OS al darrer Mobile World Congress. Imatge: imatica.org

Entre aquestes darreres s’hi compta l’espanyola Telefónica, que va anunciar a finals del febrer que seria l’encarregada de llançar el sistema al Brasil i la mateixa Espanya, encara que els primers dispositius els vam poder veure al Mobile World Congress de Barcelona.

Foxconn, coneguda per fabricar per a terceres parts, signava un acord amb Mozilla que la portarà a fabricar fins a cinc dispositius que funcionaran amb Firefox OS, entre ells un tablet.

Per la seva banda, Jolla (Sailfish OS, hereu de MeeGo) presentava al maig el terminal homònim amb la primera versió de la seva plataforma de programari, de la qual es donava a conèixer que podria executar apps d’Android però sense accés a la Play Store, i tampoc es permetria (almenys de moment) que terceres parts alienes a l’empresa construeixin les seves pròpies ROM, cosa que pot limitar l’èxit d’aquesta plataforma de programari. Els primers enviaments d’aquest terminal es realitzaven a finals de novembre.

Primer terminal Jolla amb Sailfish OS

Primer terminal Jolla amb Sailfish OS

Guerra entre l’Agenda Digital Europea i les operadores

L’enfrontament entre l’organisme europeu encarregat dels temes tecnològics com les telecomunicacions, i les operadores per diferents temes estretament relacionats entre ells ha estat gairebé una constant en els titulars.

Les operadores van aprofitar el Mobile World Congress de Barcelona per exposar les seves queixes sobre el que consideren una excessiva regulació del mercat, i per demanar la seva desregulació. La majoria dels observadors veia en això una voluntat de soscavar els fonaments del principi de neutralitat de la Xarxa, reconegut per la Unió Europea i també dels Estats Units d’Amèrica, tot i que les operadores desmenteixen aquest punt. En l’esdeveniment barceloní, el conjunt de les operadores també demanava l’harmonització de freqüències i més disponibilitat d’aquestes.

El canvi de paradigma cap a l’era del cloud computing, en el qual les dades resideixen a Internet, porta els consumidors a necessitar més ample de banda per més accessos, augmentant amb això les necessitats de les pròpies operadores.

Les operadores no són les úniques amb qui la Unió Europea s’ha barallat. A principis del març imposava una multa a Microsoft per no facilitar l’elecció de navegador al Windows 7 SP1, violant d’aquesta manera l’acord al què havia arribat amb l’organisme regulador europeu. També amb Google va arribar a un acord per tal que aquesta diferenciés clarament la seva oferta publicitària en les cerques.

El mercat digital únic a Europa

Però si alguna cosa ha estat polèmica en el vell continent, això ha estat sens dubte el projecte de mercat digital únic que Neelie Kroes i el seu equip van presentar a principis del juny, amb el qual es pretén oferir un únic marc comercial regulat per a tots els països membre, a més d’assegurar el principi de neutralitat de La Xarxa.

Icònica imatge de Neelie Kroes en un acte de l'Agenda Digital Europea. Fotografia de la Open Knowledge Foundation a Flickr sota llicència Creative Commons

Icònica imatge de Neelie Kroes en un acte de l’Agenda Digital Europea. Fotografia de la Open Knowledge Foundation a Flickr sota llicència Creative Commons

Una part important d’aquest pla de mercat digital únic és la liquidació de les tarifes d’itinerància (roaming), de manera que trucar d’un país a un altre sigui igual de car que una trucada local. La idea, com era d’esperar, ha topat amb una forta oposició per part de les operadores, malgrat que Kroes i l’Agenda Digital no han donat el seu braç a tòrcer.

El BEREC, organisme europeu que agrupa les entitats reguladores del mercat de les telecomunicacions dels diversos països membres de la Unió, també s’ha postulat en contra del projecte tal i com està redactat. Naturalment: els organismes que el composen serien els primers en caure com a víctimes o convertir-se en simples guàrdies del compliment de les directrius de Brussel·les.

El sector privat també ha criticat el pla de mercat digital únic. Per exemple, Strand Consulting -una de les consultores més famoses en l’àmbit de la mobilitat- arribava a donar 8 raons per les quals creia que el pla de Neelie Kroes no tiraria endavant.

Si ningú ho canvia, l’estiu del 2014 veurà sol, calor, platja, un campionat del món de futbol, i trucades per als ciutadans europeus a preu local des de qualsevol dels països de la Unió.

Serial WhatsApp

A principis del març començava un dels més curiosos “serials” tecnològics del 2013 quan WhatsApp decidia deixar de prorrogar el període d’ús gratuït de la seva app per a Android. Els titulars de molts mitjans, que afirmaven que “ara WhatsApp cobra”, van contribuir a la distorsió de la informació ja que la possibilitat sempre havia estat allà i era d’esperar que en un moment o altre es comencés a cobrar. Si no, com i de què s’havia de finançar WhatsApp?

Perquè, de fet, el que s’ha anat donant als usuaris és un any d’ús gratuït, que a posteriori i un cop finalitzat aquest “període de gràcia”, l’empresa ha anat prorrogant per voluntat pròpia. No ens enganyem, no ha estat un regal desinteressat, sinó per seguir atraient usuaris.

En un altre ordre de coses, WhatsApp introduïa a principis d’agost els missatges de veu push to talk.

Yahoo! reneix a cop de talonari

Si haguéssim de qualificar amb una sola paraula la política que Marissa Mayer ha impulsat des de la seva entrada a Yahoo! aquesta seria, sense cap mena de dubte, compres. L’adquisició estrella de Mayer i el seu equip ha estat Tumblr, comprada a mitjans de maig per 1.100 milions de dòlars.

Marissa Mayer, CEO de Yahoo!. Imatge de Magnus Höij a Flickr sota llicència Creative Commons

Marissa Mayer, CEO de Yahoo!. Imatge de Magnus Höij a Flickr sota llicència Creative Commons

Però la multinacional nord-americana també ha fet neteja de serveis i rentat de cara d’altres, com en el cas de Flickr, al qual li ha ampliat l’espai d’emmagatzematge en disc fins a 1 Terabyte, quelcom inèdit en els serveis gratuïts en el núvol, en els quals l’espai es compta encara per gigabytes. Sense deixar Flickr, aquest s’integrava al juliol amb Yahoo! Mail.

Un dels serveis que ha desaparegut producte de la neteja duta a terme per l’equip de Marissa Mayer ha estat l’històric cercador Altavista, que en temps pre-Google havia estat una de les referències d’Internet.

Segona part
Quarta part

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: