4Chan: els bastards de la Xarxa

Compartir

CibersocietatVan omplir YouTube de vídeos pornogràfics. Van enganyar a la revista "Time". Van sabotejar Google. Van bombardejar la poderosa operadora nord-americana AT&T. Van robar el correu de Salma Hayek i Sarah Palin. Van fer caure les accions d’Apple. El top ten de les bretolades d’Internet és obra d’una comunitat mundial de sonats: 4chan.

Mercè Molist – El lloc 4chan va néixer el 2003 com una còpia del japonès Futaba Channel o 2chan, un "imageboard" o comunitat de fòrums on s’intercanvien majoritàriament imatges realitzades pels mateixos visitants. El va fundar "moot", un jove novaiorquès amb 15 anys llavors. El seu nom real es desconeix realment, malgrat que l’han entrevistat grans mitjans com "The Wall Street Journal" i "Time".

En el 2009, els números de 4chan maregen: diàriament s’envien 450.000 missatges als seus 46 fòrums dedicats sobretot al manga i l’anime, però també als videojocs, música o fotografia. El lloc, que té a un sol treballador, ocupa set servidors, una connexió d’1 Gigabyte i serveix 10 Terabytes diaris d’imatges. "Moot" assegura que perd diners, tot i tenir signats contractes publicitaris.

Però no són els números sinó el contingut el que sorprèn de 4chan, domicili de frikis i pou sense fons de creativitat que es deleix en l’humor més negre, pornogràfic i a vegades il·legal. No hi ha límits per als milions d’adolescents -la seva edat mitjana segons la "Enciclopèdia Dramàtica" està entre els 12 i 18 anys- que formen la surrealista subcultura 4chan.

Segons el servei Alexa, 4chan és un dels 600 llocs més visitats d’Internet, essent la majoria joves d’entre els 18 i 24 anys, en una proporció exageradament més alta que a la resta de webs. Són gairebé tot homes amb estudis mitjans; la meitat, nord-americans, seguits de Gran Bretanya, Canadà, Alemanya, la Xina i només l’1,2% procedeix d’Espanya.

Feia dècades que no es veia a la xarxa tal reunió de rebels, provocadors i antisocials, intoxicadors extraordinàriament creatius, sàtirs tan cruels com llestos. Recorda a altres subcultures que van florir i van morir en els inicis d’Internet, com "L’Església del Subgeni", "Paranoia.com" o "L’Asil", nascudes a la vora dels grups de notícies d’Usenet.

El fòrum més freqüentat a 4chan és el primer que es va crear, /b/, dedicat a una mica de tot i que ocupa el 30% del tràfic del lloc. Els seus assidus són 5,3 milions de persones que s’anomenen a ells mateixos els "/b/tards" i competeixen per veure qui hi envia l’animalada més grossa. Gairebé tots participen anònimament i per això la comunitat de 4chan s’autoanomena "Els Anònims".

El rosari de les seves malifetes és cada cop més abundant. La darrera, aquest agost passat, fou robar adreces de correu i contrasenyes d’un lloc cristià de cites. Alguns van escriure als amics d’aquestes persones, simulant ser elles i explicant que s’havien convertit a una altra religió o canviat de sexe. Altres van aprofitar que molta gent empra la mateixa contrasenya per a tot i van assaltar els seus perfils de botigues en línia, comptes de Paypal, Amazon o Facebook.

Però l’acció més sonada de 4chan i la que el va llançar a la fama, fora dels cercles d’Internet, va ser feta a l’octubre del 2008, amb la publicació a la CNN, en la secció d’articles enviats pels ciutadans, d’una falsa notícia: Steve Jobs havia tingut un atac de cor. Els mitjans s’ho van creure i això va fer caure les accions d’Apple.

Una altra gran bretolada, que va provocar una investigació del Federal Bureau of Investigation (FBI) sobre el lloc, l’any passat, fou l’assalt al correu de Sarah Palin, candidata a vicepresidenta republicana en les eleccions nord-americanes. Algú, que va resultar ser el fill d’un congressista demòcrata, va publicar a 4chan la contrasenya del correu de Palin. Això va fer que els assidus assaltessin massivament el compte.

Gràcies a la seva gran concurrència, les accions en massa són l’especialitat de 4chan: a l’abril del 2009, la revista "Time" va obrir una votació electrònica per a triar les persones més influents del 2008. Sorprenentment, va guanyar "moot". Les seves inicials, juntament amb les de les 20 persones següents, formaven la frase "Marblecake, also, the game" (penetració anal, el joc), un acudit intern de 4chan. "Time" va respondre amb humor i va posar a "moot" entre els 100 finalistes a persones més influents del 2009.

També fou la comunitat 4chan qui va votar massivament en el 2008, a la MTV, per aconseguir que donessin un premi al cantant pop dels 80, Rick Astley. Aquest s’ha convertit en una icona de 4chan i són milers els enllaços que es poden veure en els seus fòrums, suposadament apuntant a altres llocs quan, en realitat, van dirigits a un vídeo d’Astley a Youtube, que ja porta 20 milions de reproduccions.

No s’ha salvat ni Google: al juliol del 2008 el símbol de l’esvàstica es convertia en una de les paraules més consultades en el cercador, arran d’una crida a 4chan. Ni YouTube: el passat 20 de maig, després que el lloc es va negar a publicar alguns vídeos, 4chan va instituir el "Dia del porno", que va consistir en inundar Youtube de pornografia.

Un altre bombardeig famós, però no de vots sinó de tràfic d’Internet, el va patir al juliol del 2009 l’operadora AT&T. Un dels seus clients, que havia bombardejat a 4chan diverses vegades, fou atacat. Com a resposta, AT&T va tancar l’accés dels seus milions de clients a 4chan. La reacció fou un bombardeig més fort i la posada en circulació d’un fals rumor: la mort del cap executiu d’AT&T, qui finalment va restablir la connexió.

4chan ha protagonitzat altres sonats assalts a Internet, com manipular els perfils d’usuaris de MySpace amb fotos pornogràfiques, envair la web de hip-hop SOHH i reemplaçar el seu contingut per fotos racistes, assaltar l’hotel virtual Habbo i crear avatars d’homes amb pentinats afro i vestits Armani, els quals van bloquejar l’accés a la piscina de l’hotel perquè hi havia "SIDA a la piscina". O ajudar l’actor Ashton Kutcher en la seva aposta amb la CNN, per aconseguir un milió de seguidors a Twitter abans que la cadena.

Però les seves accions no es queden només en la xarxa i més d’un cop s’han traslladat al món real. Com els avisos de bomba que periòdicament apareixen en els seus fòrums. El primer, en el 2005, quan un jove de 23 anys va assegurar que havia posat bombes en diversos estadis de futbol dels Estats Units i el van sentenciar a sis mesos de presó. O quan alguns "Anònims" es van plantar en diverses llibreries amb megàfons, cridant el final del nou llibre de Harry Potter.

La més particular croada de 4chan ha estat el Projecte Chanology, contra l’Església de la Cienciologia. Va començar al gener del 2008, quan l’Església va intentar retirar d’Internet un vídeo fals de Tom Cruise. Els "Anònims", tapats amb caretes del protagonista del còmic "V de Vendetta", van convocar manifestacions en diversos punts dels Estats Units per denunciar que la Cienciologia promovia la censura. Una altra acció fou trucar massivament a l’Església, que va rebre més de 6.000 trucades amenaçadores.

Però on es pot apreciar
millor el bulliciós caos que és 4chan és en el mateix lloc, on els visitants usen un dialecte propi, amb paraules escrites tal com sonen, emprant una gramàtica infantil: "Em donez hamburgeza?". Allà hi floreixen els anomenats "memes" o idees que es repliquen boca a boca a gran velocitat, amb especial predilecció pels felins: els "lolcats" o fotos divertides de gats; "Long Cat", el gat més llarg del món, o el "Caturday", el dissabte, dia de postejar imatges de gats.

Hi ha competència per aconseguir que el número del missatge que s’envia tingui quelcom especial, com el 12345678, o posar proves a qui postegi el comentari acabat en un número concret ("haurà d’imprimir tots els missatges d’aquest fil i posar-los a la bústia del seu barri"). Hi ha també grans artistes generant imatges i triomfen les historietes de l’osset pedòfil "Pedobear", o l’actor pornogràfic "Happy Negro".

En ser la majoria anònims, és difícil conèixer la nacionalitat dels assidus a 4chan, encara que cada cop més imatges procedents d’allà es poden veure en fòrums i blocs espanyols, sense que ningú confessi haver-les creat. Tan laxes com les normes de registre són les lleis internes del lloc, que consisteixen en no postejar imatges pedòfiles, no envair altres webs, no parlar de futbol, no penjar material il·legal i, l’última, no escrita: trencar aquestes lleis quan es vulgui.

Encara hi ha més

"Chan" significa "qualsevol nombre de canals, usualment fòrums de text i imatges, amb missatges anònims que ignoren la decència ordinària", segons l’Enciclopèdia Dramàtica. Aquesta irreverent enciclopèdia, basada en un wiki, és també part de la Internet satírica que ha explosionat recentment i que la Wikipedia defineix com un lloc que "tracta sense cap pudor temes controvertits d’una manera políticament incorrecta, com l’avortament, el retard mental, el racisme".

4chan és una altra part, molt gran, d’aquesta irreverent Internet, el contrapunt a la pija Facebook i un clon del japonès 2chan. Al seu torn ha generat centenars de clons com 7chan, 5chan o 420chan, alguns especialitzats en àrees geogràfiques o culturals, com 2chan.ru, per a russos; 112chan, per a gitanos; o 6-chan, creat a Xile i l’únic que allotja un fòrum /ñ/, ple d’acudits en castellà. A l’hora d’escriure aquest article, 6-chan era inaccessible després d’haver rebut un atac dels brasilers 55chan.

4chan

4chan Archive

6-chan (en castellà)

4chan segons la Wikipedia (castellà)

4chan segons Wikipedia (anglès)

4chan segons Frikipedia

4chan segons Enciclopedia Dramàtica

Tots els chan

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)