ACTA: l’acord secret internacional contra la pirateria de continguts digitals

Compartir

CibersocietatEl text d’aquest acord entre uns quants països és un secret a veus a Internet. Serà revelat avui?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Com en les millors pel·lícules d’espionatge i ciència-ficció, sembla que ens trobem davant d’una conjura per dominar el món realitzada per part d’una organització secreta. Salvant les distàncies, ACTA (Anti-Counterfeiting Trade Agreement) és realment un dels projectes de dimensió mundial que ha gaudit de més secret en aquestes darreres dècades.

Segons les informacions que s’han anat filtrant des del 2006 i de les quals se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació*, ACTA consisteix en un acord multilateral entre diversos països per a la protecció dels continguts digitals subjectes a copyright a Internet. Pel que se’n sap, els signants serien els Estats Units, la Unió Europea, Canadà, Austràlia, Corea del Sud o Suïssa juntament amb altres. La idea seria donar un primer pas per a una legislació global per a la Xarxa de xarxes, atacant un tema tan polèmic com els continguts digitals (música, pel·lícules, llibres) a Internet, la pirateria i l’intercanvi d’arxius.

Pel que sembla -i sempre parlant en termes d’informació filtrada i impossible de contrastar-, entre les mesures que contempla ACTA s’hi compta l’obligatorietat per part dels ISPs de facilitar informació sobre els usuaris dels seus serveis que emprin programes d’intercanvi d’arxius per a descarregar continguts subjectes a drets de copyright i propietat intel·lectual.

La publicació d’un esborrany d’ACTA respondria al fet d’haver arribat a un punt de maduresa en l’acord entre els diferents països participants (amb sensibilitats diferents respecte a què és el que cal perseguir i com fer-ho) i de comptar, a partir d’aquest punt, amb les veus dels internautes.

I aquestes, de ben segur, seran discordants majoritàriament. Entitats com la FSF i afins, que es caracteritzen per la defensa dels interessos i drets dels internautes, es posicionaran contra qualsevol mesura que impliqui la monitorització i cessió de dades personals a un organisme governamental si no és sota unes condicions molt determinades. L’exemple de tot el que passa després dels atemptats del 11-S ens dona una imatge del que pot passar ara.

Segons es rumoreja aquests dies a Internet, el text prou madur de l’ACTA podria ser publicat avui mateix dia 21. Ni tan sols l’existència mateixa d’aquest projecte ha estat admesa oficialment, però avui ens podríem trobar davant de la que estaria destinada a ser la primera gran regla consensuada per un gran nombre de països respecte a com afecta Internet a la resta dels aspectes de la vida quotidiana. ¿Un pas cap endavant en la reclamació d’Eugene Kaspersky d’una policia per a la Xarxa sota un codi legal internacional també per a Internet? Només el temps ho dirà…

Una iniciativa inútil sense la participació de la Xina i els països de l’antiga URSS

És en aquests escenaris on la pirateria i el crim digital abasta les seves cotes màximes, amb autèntiques empreses dedicades a la creació i comercialització de malware que arriben a disposar, fins i tot, de hotlines per a l’atenció telefònica al client. Sense la rúbrica de països com la Xina, Rússia, Ucraïna o Bielorússia, l’ACTA és paper mullat a l’hora de combatre el cibercrim i el frau electrònic malgrat que, això si, en la visió dels més crítics només servirà per a vigilar i emmordassar els ciutadans dels països occidentals, els consumidors dels continguts piratejats.

Malgrat que les pèrdues de la indústria audiovisual a tot el món es xifren en milions per a aquesta, algunes veus són discordants i afirmen que ni les pèrdues són tals, ni aquesta indústria vol evolucionar el seu model de negoci, ancorat en el passat. Difícil saber qui té la raó si hi ha algú que la tingui finalment, però el que si és cert és que amb més o menys importància, la descàrrega de continguts protegits per copyright no és ni de bon tros l’únic perill que espera als internautes de tot el món.

El robatori de dades personals, les pèrdues provocades per l’acció d’un virus informàtic o els problemes derivats del sabotatge als sistemes informàtics d’una empresa o entitat governamental, també s’han de comptar entre els perills més alarmants de la Xarxa de xarxes, i intentar actuar contra ells sense implicar d’alguna manera els països abans esmentats, és com parlar-li a una paret: perdre el temps per a no obtenir cap resultat.

Un apunt en contra d’aquesta possibilitat: probablement a les autoritats d’aquests països no els interessi ni tan sols parlar sobre el tema. ¿Per a què tocar quelcom que els beneficia?

* malgrat que no han pogut ser contrastades de cap manera

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina