Adéu Symbian, adéu

Compartir

Amb el Nokia 808 PureView, s’acomiada dels usuaris el sistema operatiu que ha marcat tota una època en el món de la telefonia mòbil, havent vist des de la seva popularització entre els usuaris finals fins a l’adveniment dels smartphones.

En el document en el que Nokia detallava els seus resultats financers corresponents al darrer trimestre fiscal del 2012, la companyia finlandesa va deixar caure que el model PureView 808, conegut per la seva càmera de fotos “supervitaminada” capaç d’arribar als 41 megapíxels, serà el darrer terminal que llançarà funcionant sota el sistema operatiu Symbian, finalitzant així la transició a Windows Phone.

Nokia 808 PureView, el darrer Symbian

Nokia 808 PureView, el darrer Symbian

Concretament, la companyia d’Espoo afirma en un paràgraf del seu comunicat que “Durant la nostra transició a Windows Phone fins a l’any 2012, hem continuat enviant dispositius basats en Symbian. El Nokia 808 PureView, un dispositiu que mostra les nostres capacitats d’imatge i que va arribar al mercat a mitjans 2012, ha estat l’últim dispositiu Symbian de Nokia”.

La fi d’un històric

Els antecedents de Symbian es remunten al sistema operatiu EPOC, desenvolupat i emprat per la companyia Psion des de mitjans dels vuitanta, i que es consolida en la segona meitat de la dècada dels noranta. El 1998, i veient les possibilitats de la versió de 32 bits d’aquesta plataforma, Psion juntament amb Nokia, Motorola i Ericsson (llavors la tríada que dominava la telefonia mòbil a nivell mundial) va crear Symbian Ltd, una companyia dedicada al desenvolupament del sistema i a llicenciar-lo als membres d’aquest consorci, així com a gestionar les peticions d’incorporació a aquest i ús de la plataforma, procedents d’altres fabricants.

Ben aviat altres empreses com ara Sony, Samsung o LG entre d’altres, van abraçar el projecte, utilitzant Symbian en els seus terminals, la qual cosa va fer d’aquest sistema el més popular en telefonia mòbil.

En aquella època, Symbian era molt adaptable a les necessitats de cada fabricant, amb diverses interfícies gràfiques que es podien emprar, com UIQ (usada sobretot per Motorola, Ericsson i Samsung) o S60 (la preferida de Nokia), tal i com ara ho és Android.

Symbian ha vist el naixement de la telefonia mòbil intel·ligent, dels smartphones, encara que el terme fou definitivament popularitzat amb la sortida al mercat de l’iPhone, primer d’aquest tipus de terminals realment popular entre el públic usuari final. Fou, precisament, el terminal d’Apple el que va marcar el principi de la fi de Symbian, malgrat que la seva tomba fou excavada per una altra plataforma: Android.

La irrupció en el mercat de la plataforma de Google va coincidir en el temps amb l’adquisició del total de Symbian Ltd. Per part de Nokia. Els nois d’Espoo van marcar ràpidament les pautes que s’havien de seguir i, per exemple, van especificar que l’única interfície d’usuari oficial seria la S60, deixant l’UIQ i altres en via morta.

Amb la seva principal plataforma de programari en mans de la competència directa i gran dominadora del mercat com era llavors Nokia, les Motorola, Samsung, Sony Ericsson i altres van optar per buscar una alternativa, girant la vista cap a Android. El sistema de Google era independent de fabricant, i els permetia personalitzar l’experiència d’usuari per a fidelitzar els consumidors, per la qual cosa no hi havia una competència deslleial per part de la companyia del cercador.

Android aviat substituiria a Symbian com el preferit dels fabricants… i també dels usuaris. A aquest clima advers dins de la industria, s’hi afegia un retard tecnològic fruit de no invertir en el desenvolupament del sistema. Això es notava, per exemple, en detalls com la gestió de les connexions a Internet, ja que calia connectar específicament cada cop que es necessitava accedir a la Xarxa de xarxes, a diferència d’iOS i Android, en els quals aquest procés era transparent a l’usuari un cop configurat el punt d’accés de l’operadora.

Després de diversos intents de renovar la plataforma, i després de diverses anades i vingudes a Nokia, la finlandesa anunciava poc abans del Mobile World Congress del 2011 que confiava el seu futur a Windows Phone i a MeeGo (encara que la segona part de l’anunci ha acabat per no complir-se), i que Symbian era una plataforma en via morta que es mantindria per uns anys però que tendia a desaparèixer.

El Nokia PureView 808 serà el darrer terminal llançat al mercat que empri aquest sistema operatiu, un gran el final del qual no s’ha correspost amb la seva gran importància en la història de la telefonia mòbil i la informàtica modernes.

Terminals que van marcar època

Symbian ha governat alguns dels telèfons mòbils i smartphones que, en el seu moment, van marcar tendència convertint-se en llegendaris i passant a formar part del bagatge històric d’aquest jove negoci com és el de la telefonia mòbil. Vegem-ne alguns.

Nokia 7650

El primer de la marca finlandesa en incorporar càmera amb qualitat VGA, i un dels primers amb tecnologia Bluetooth. Es va avançar a la seva època en un moment en el què Nokia era LA marca de telèfons mòbils, i el concepte smartphone encara no havia sorgit.

Nokia 7650

Nokia 7650

Nokia N-Gage

Tot i que no fou un èxit de vendes, ningú posa en dubte la seva concepció innovadora en ajuntar en un sol dispositiu telèfon i videoconsola portàtil. Més endavant, la mateixa Nokia va llançar al mercat l’N-Gage QD, més compacte i més còmode per a fer trucades, una cosa per a la qual l’N-Gage original deixava molt a desitjar.

Nokia N-Gage

Nokia N-Gage

Nokia N70

El més popular de la ja de per ella mateixa reeixida sèrie N de Nokia. Bon rendiment, una bona càmera i fantàstica reproducció de música van fer d’aquest model un autèntic supervendes la importància del qual es va estendre fins a dos anys més enllà del seu llançament.

Nokia N70

Nokia N70

Nokia N95

El telèfon multimèdia per excel·lència que també va marcar una època gràcies al seu èxit en el mercat. Amb una pantalla més gran que les dels seus rivals, incloïa controls de reproducció i teclat lliscant. Si la seva càmera amb òptica Carl Zeiss era un dels seus punts forts, la seva bateria fou el seu taló d’Aquil·les.

Nokia N95

Nokia N95

Nokia E90

Gran i pesat per allotjar un teclat còmode però dur, la qual cosa li va valdre el malnom de “el totxo”, fou el primer Communicator de Nokia (una sèrie de telèfons popularitzada per la pel·lícula “El Sant”, en la que Val Kilmer lluïa un dels seus predecessors) en abandonar la interfície S80 que havien lluït models anteriors de Communicator, per a usar la S60, que a la fi seria l’oficial del sistema operatiu.

Nokia E90

Nokia E90

Nokia N8

Llançat al mercat quan la finlandesa ja havia cedit el control d’aquest a l’iPhone d’Apple i a la miríada de terminals amb Android. Tot i això, i per a moltes persones, l’N8 és considerat com el millor smartphone fabricat per Nokia. Amb una càmera Carl Zeiss de 12 Mpx, muntava Symbian^3, el primer intent de modernitzar la veterana plataforma de programari per adaptar-la al que demanaven llavors (i encara avui) els usuaris.

Nokia N8

Nokia N8

Ericsson R380s

Si diem que emprava una pantalla tàctil retroil·luminada i que en l’anunci televisiu es deia “We call it, Smart phone” (l’anomenem ‘telèfon intel·ligent’) probablement podreu pensar que es tracta d’un terminal força actual. La veritat és que la sueca Ericsson llançava l’R380s al mercat l’any 2000, essent aquest un altre exemple de dispositiu avançat al seu temps. Encara incloïa una antena exterior molt visible, símbol inequívoc de l’època que li va tocar viure.

Ericsson R380s

Ericsson R380s

Sony Ericsson Satio/AINO/VIVAZ

Els darrers terminals Symbian de la joint venture sueco-japonesa.

Sony Ericsson Vivaz

Sony Ericsson Vivaz

Sony Ericsson P1

La competència als Communicator de Nokia, encara que el seu format diferia lleugerament, incloent-hi un curiós teclat frontal. Successor dels P800 i P990.

Sony Ericsson P1

Sony Ericsson P1

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: