Així hauria de ser el tablet ideal

Compartir

Volem un tablet, però… quin triar? En aquest article hi explico el que em sembla ha de ser la configuració ideal d’un d’aquests aparells per a tot tipus d’ús, sense entrar en marques ni models concrets.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – L’èxit que estan experimentant els tablets lleugers en el mercat, amb una gran oferta tant per part de primeres marques com de fabricants més petits, fa preguntar-se als interessats quina és la configuració ideal que ha de tenir un d’aquests aparells. En aquest article intentaré respondre a aquesta inquietud recomanant una configuració tipus per a un usuari mitjà en mobilitat i tant per a treball com per als moments d’oci.

Un cop definit per Apple el model de tablet lleuger, l’aparença dels diversos equips varia poc, encara que el maquinari si que ho fa, i el que potser canvii més sigui el processador. Aquest pot ser de nucli simple o doble, i encara que aquests últims ara per ara són vistos amb menys freqüència, val la pena considerar l’esperar una mica més i adquirir directament un aparell que munti un exemplar dual core, ja que l’increment de potència és notable.

Pel que fa a la pantalla, des d’aquestes ratlles vull recomanar una mida d’entre 8 i 9 polzades però que puguem agafar bé amb una sola mà. Alguns exemplars a partir de 9 polzades són difícils d’aguantar abastant-los completament amb una sola mà, i es tracta de poder no només presentar el tablet davant dels nostres ulls, si no agafar-lo, subjectar-lo amb prou força per tal que no ens caigui si ens tremola el pols en un moment donat.

Com a espai d’emmagatzemament intern, és recomanable a partir dels 16 o 32 GB. Menys (4 o 8 GB.) ens quedarien ràpidament ocupats amb una o dues pel·lícules que fàcilment podem portar amb nosaltres en qualsevol moment per tal de poder-les veure en una estona lliure o durant un viatge, amb la qual cosa ens quedaria massa poc espai per a la resta. Depenent del nostre pressupost o possibilitats econòmiques, podem inclinar-nos per més espai de disc, el que ens salvarà d’haver d’ampliar memòria a base d’una tarja microSD o SD externa, el que sempre redueix el temps de bateria en usar sensiblement més energia.

Pel que fa als ports inclosos, un microUSB per a càrrega i connexió com a unitat externa a un PC, un USB 2.0/3.0 per a connexió d’unitats externes (com ara llapis o pendrives) en mode host, mini-HDMI per a la sortida de vídeo, i microSD o SD (malgrat que preferible el primer per tal de reduir espai) seria el mínim desitjable i recomanable.

El sistema operatiu, la plataforma de programari, hauria de poder permetre la connexió a un PC de sobretaula en mode host, de manera que puguem accedir al sistema de fitxers de l’emmagatzemament intern per a copiar des d’ell o cap a ell els fitxers que vulguem. Sense menysprear cap fabricant, però aquest punt exclou l’iPad d’Apple ja que només poden enviar-se dades des de i cap a ell a través d’aplicacions de tercers via Internet o bé sincronitzant-lo mitjançant el programari iTunes, fet que impedeix utilitzar-lo en un equip que no tingui o no s’hi pugui instal·lar aquest programari.

L’iPad és una opció, com totes les altres, molt vàlida, però al meu parer (i us recordo, amic lector, que aquest és un article d’opinió) aquest punt llasta notablement la seva flexibilitat.

Òbviament, el tablet ha de disposar de connectivitat Wi-Fi (n’hi ha algun que a hores d’ara no en tingui?) i, pel que fa al tema del 3G, hem de considerar dos factors: el primer és si realment el necessitarem i, el segon, és si podrem fer front a les quotes a pagar a l’operadora per l’accés a Internet.

Sobre el primer punt, indicar que si ja tenim un smartphone amb tarifa d’accés a Internet, no pensem donar aquest de baixa, i el nostre accés a la Xarxa des del tablet serà esporàdic, hi ha programes que ens permeten convertir el nostre telèfon en un punt d’accés Wi-Fi sense que per això augmenti el que pagarem a la nostra operadora o ho faci molt poc. Aquesta és una opció molt recomanable si ens connectem esporàdicament en mobilitat, i cal pensar que si viatgem molt potser ens surt més a compte investigar les tarifes d’ús del Wi-Fi en els aeroports en els quals parem amb més freqüència.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina