Això és ACTA

Compartir

CibersocietatL’acord internacional per a la protecció dels drets de copyright i la propietat intel·lectual en els continguts digitals entre d’altres, ha provocat polèmica d’ençà que es van filtrar els seus primers detalls. El present anàlisi es basa en el seu primer esborrany públic, donat a conèixer el passat dia 21, i les crítiques que s’han dut a terme des de diversos sectors.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Tal i com ja havíem avançat en el seu moment, el passat dimecres dia 21 es va donar a conèixer l’esborrany del tractat internacional per a la protecció dels drets d’autor en els continguts digitals, batejat amb el nom d’ACTA (Anti-Counterfeiting Trade Agreement) i que havia estat teixit en secret (un secret a veus, això si, a Internet) pels països participants. Entre aquests s’hi compten els Estats Units (a la petició dels quals s’hauria fet públic el text de l’acord), la Unió Europea, Canadà, Japó, El Marroc, Suïssa o Austràlia.

ACTA va més enllà dels continguts digitals per comprendre tot allò que s’ha relacionat amb la propietat intel·lectual, incloent-hi les cada dia més habituals falsificacions de marques com les que es donen en el sector tèxtil o de productes de consum i, fins i tot, medicines. Però el que ens interessa aquí és l’apartat tecnològic i allò que es refereix als continguts digitals.

Aquest projecte de legislació internacional veu la llum en un moment delicat, en el que el tema del copyright, la propietat intel·lectual i la moralitat i legalitat del lliure intercanvi de continguts digitals a través d’Internet es troba a l’ull de l’huracà, amb temes com el cànon digital a l’Estat Espanyol o l’anomenada "llei Sarkozy" a França. En general, els governs de tots els signes són favorables a controlar tant el que és la publicació de continguts a Internet com l’intercanvi d’aquests, emparats per grups de pressió com ara entitats gestores de drets i editores/productores d’aquests continguts, ja siguin d’àudio, vídeo o text.

D’altra banda, grups de defensa dels ciberdrets advoquen per una cultura lliure, gratuïta, universal i accessible, en la qual l’autoria estigui reconeguda però no penalitzat l’intercanvi de continguts, ni tan sols els protegits per copyright o drets, sempre i quan no sigui amb ànim de lucre. És precisament aquest ànim o no de lucre el que està provocant les bizantines discussions entre un i altre bàndol a tots els països. Uns compten com a pèrdues el que deixen d’ingressar, mentre que d’altres parlen de diners no recaptats. Uns es refereixen a pirateria, els altres acusen als lobbys de les discogràfiques i editorials de pràctiques abusives i de voler mantenir a qualsevol preu un model de negoci que no es correspon amb la realitat social.

El punt més polèmic d’ACTA és l’obligació que tindran els ISP’s (proveïdors de serveis d’Internet, les empreses que empren els internautes per accedir a la Xarxa) de proporcionar les dades d’aquelles persones que infringeixin els drets de copyright pujant material protegit a Internet o descarregant-se’l des de la Xarxa.

Un altre aspecte controvertit és el que prohibeix als posseïdors d’un aparell electrònic saltar-se les limitacions imposades pel fabricant. Això deixaria, per exemple, al marge de la llei a pràctiques com el jailbreaking de l’iPhone, que consisteix en saltar-se les proteccions imposades per Apple per a instal·lar un altre sistema operatiu en el telèfon (com és el cas d’Android) o accedir a repositoris de programari al marge de l’App Store. Les pràctiques de hacking (entenent aquestes com la curiositat per trencar proteccions sense cap altra mena d’interès que el simple repte intel·lectual i la set de coneixement) rebrien així una estocada mortal, doncs el paquet de dispositius que seria il·legal hackejar s’estendria també a les videoconsoles, tot un clàssic.

Fins ara, aquestes pràctiques han viscut en la gran majoria de països en un limbe legal; els acords d’usuari associats amb les videoconsoles ho impedeixen explícitament, però ningú o gairebé ningú ha estat portat a judici per fer-ho i, fins i tot, per publicar les passes seguides a Internet.

En el cas que un servei en línia d’un país que estigui sota la legislació d’ACTA rebi un avís per a retirar un contingut protegit per drets de copyright, haurà de fer-ho de manera immediata, malgrat que podrà tornar a posar-lo en línia a requeriment de qui hagi publicat aquest contingut. És llavors quan el detentor dels drets presumptament violats podrà portar la situació a tribunal.

Aquesta mesura ha estat criticada perquè, fins ara, el contingut només era retirat a petició judicial i un cop demostrada la culpabilitat. Entra en línia amb el que busquen altres reglamentacions com la no menys polèmica "llei Sinde" espanyola, en les quals es busca retirar "preventivament" el contingut lloc sota sospita per tal que no provoqui més perjudicis als detentors dels drets suposadament violats. Però heus aquí que amb aquestes mesures és molt fàcil provocar dany a una persona que publica un contingut legítim a la Xarxa que, per error, és tinguda per infractora. Encara que es demostrés a posteriori que no infringeix cap llei, el dany ja hauria estat fet en obligar-lo a retirar el contingut en disputa.

Però per als contraris a aquesta llei, encara és pitjor el tracte que es dóna al "infringiment imminent", un terme que designa una acció encara no realitzada però que pot violar els drets de propietat intel·lectual i copyright d’una obra. En aquest cas, es pot presentar una demanda tant contra qui vol publicar el contingut sospitós com contra qui li ho permetrà, en el cas dels continguts digitals l’ISP.

Els més pessimistes afirmen que ACTA és com prendre la polèmica DMCA (Digital Millennium Copyright Act, la legislació nord-americana) i estendre-la internacionalment. Les mesures a priori per a prevenir possibles vulneracions de la propietat intel·lectual són les que han provocat més crítiques, malgrat que en general tot el text ha estat blanc dels advocats dels ciberdrets.

Una d’aquestes organitzacions ha estat l’EFF (Electronic Frontier Foundation), que ha fet pública la seva pròpia anàlisi d’ACTA.

Més informació

Esborrany (draft en anglès) d’ACTA fet públic

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina