Això és el que ens podria esperar en el futur

Compartir

CibersocietatCorning i Microsoft ensenyen les seves respectives visions de futur, amb molts punts en comú.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Juli Verne fou un precursor imaginant un futur tecnològicament plausible, avançant-se al seu temps vaticinant invents com el del submarí, encara que no ha estat l’únic que al llarg dels segles ha buscat predir el que ens ofereixen els temps que han de venir. Alguns ho han fet i ho fan per necessitat, com les empreses productores i proveïdores de solucions tecnològiques, ja que a aquestes els interessa saber com seran i què voldran els consumidors dels seus productes el dia de demà. I, algun cop, aquestes visions del futur ens arriben a nosaltres.

Aquest és el cas d’un vídeo de Microsoft que ja fa gairebé dos anys que corre per la Xarxa de xarxes, i que ens mostra com imagina la companyia de Redmond el futur, al qual recentment se li ha afegit un altre de Corning que està provocant molt d’enrenou a Internet.

Si bé la companyia fundada per Bill Gates és àmpliament coneguda, el nom de Corning és probable que no els sigui familiar a molts de vostès, malgrat que ja n’hem parlat amb anterioritat d’aquesta empresa en el nostre rotatiu: és la creadora del Gorilla Glass, el vidre emprat en les pantalles dels millors smartphones com, per exemple, l’iPhone d’Apple.

Les visions d’ambdues companyies sobre com serà la tecnologia que ens acompanyi en el futur proper són interessants, encara que poden ser fàcilment acusades de tendir a “vendre” els seus productes com el millor futur possible; no les podem culpar: són empreses i, com a tals, el seu objectiu és convèncer-nos de que els seus productes són els més adequats per a nosaltres. Això no treu que hagin de ser realistes en les seves prediccions per tal d’adaptar-se al què voldran els consumidors, una massa sempre difícil de controlar.

En aquests dos vídeos hi podem trobar escenaris molt semblants pel que fa a la presència i ús de les noves tecnologies en els àmbits domèstic i professional del futur: les pantalles multitàctils i interactives són omnipresents, amb aplicacions i dades essent traspassades fluidament d’una a l’altra sense problemes de compatibilitat, amb aplicacions de comunicació com, per exemple, videoconferència, que no sembla pas que pateixin problemes de protocols per a interactuar entre elles. És possible que en el futur s’arribi a acords entre els principals actors per tal que no hi hagi més d’un estàndard en certs protocols? Possible potser, però factible…

El que avui anomenem “estratègia multipantalla”, referint-nos a estar preparats per a treballar amb un smartphone de mida petita, una pantalla d’ordinador o un televisor, serà dominant en el futur segons aquestes visions, doncs ens trobarem rodejats d’interactivitat en pràcticament tots els racons i en totes les pantalles. Fins i tot objectes que avui no tenim com a pantalles podrien ser-ho en el futur, com una finestra o la superfície d’una taula. En aquest sentit, Microsoft Surface sembla haver estat un predecessor.

Les pantalles també es tornaran flexibles, quelcom en el que s’està treballant a hores d’ara. Així, els lector de llibres electrònics com el Kindle d’Amazon acabaran quedant obsolets en favor de “papers electrònics” tan flexibles com els fulls d’un diari però en els quals hi podrem veure vídeos i descarregar continguts des d’Internet.

Les interfícies d’usuari de totes les aplicacions que surten en ambdós vídeos tenen denominadors comuns: simples, sobre fons transparent (es veu el que hi ha a la part del darrere del dispositiu en ser aquest de vidre translúcid) o de color blanc, amb tons de color “pastís” i, curiosament,… sense publicitat contextual.

Això últim és quelcom ja més difícil de creure donada la implantació que té aquesta manera de guanyar diners entre tots els proveïdors de continguts.

En cap dels dos casos explicats és una visió gens desgavellada del que podem veure en el futur. La qüestió és quant trigarem en arribar a un escenari semblant al que es planteja en ambdós vídeos.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina