Amb la crisi augmenten les empreses espanyoles que envien “spam”

Compartir

En els darrers dos anys s’ha disparat el "spam" procedent d’empreses espanyoles, que busquen així nous camins per a promocionar els seus productes. Ho afirmen els experts i les estadístiques de la Xarxa de Sensors de l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació: més de la meitat (el 59%) del correu electrònic intern -amb origen i destinació Espanya- és "spam".

Mercè Molist – "El correu brossa procedent d’empreses espanyoles ha crescut moltíssim, sobretot d’ençà que va començar la crisi", assegura Juan María Gil, del proveïdor Olinet. "Hem vist a bancs legítims fent "spam" d’hipoteques", confirma Borja Marcos, de Sarenet. Malgrat que els proveïdors bloquegen molts d’aquests missatges, les seves característiques especials fan que alguns evitin els filtres i arribin als internautes.

La raó és que no procedeixen de les típiques "botnets" sinó d’agències de publicitat legals, explica Jesús Sanz de les Heras, coordinador del Fòrum ABUSES: "Des de fa un parell d’anys han aparegut a Espanya noves empreses dedicades a solucions publicitàries a Internet, amb àmplies bases de dades segmentades i que fan grans distribucions, les quals a vegades són no sol·licitades".

És correu brossa de qualitat, ben redactat i enviat des de plataformes especialitzades que compleixen la legislació i tenen bona reputació, pel què, afirma Sanz, "el seu tràfic ha augmentat notablement i són contractades per empreses espanyoles". El problema, explica l’expert, és que "malgrat que se les contracta per a fer distribucions de forma correcta, uns cops ho fan bé i d’altres, envien "spam"".

Aquestes agències acostumen a aconseguir les adreces d’enviament de forma legítima, a través d’acords entre empreses, però a vegades empren camins il·legals i compren, en el mercat negre, adreces que no han donat permís per a rebre publicitat. Encara que no siguin botnets, explica Sanz, "la seva forma de distribució és també massiva a milions de destinataris perquè han invertit en màquines i programes especialitzats".

La majoria d’aquests missatges brossa arriben tenyits d’una il·lusió de legalitat, en fer una interpretació molt "sui generis" del què significa correu no sol·licitat: "Pràcticament tots tenen clàusules segons les quals la llei els permet enviar "spam", sempre que l’acompanyin amb un mitjà per esborrar-se, un enllaç que en molts casos no funciona", explica Gil.

Artemi Rallo, director de l’Agència de Protecció de Dades, aclareix que "només es poden enviar correus comercials a persones que hagin donat el seu consentiment exprés i el missatge ha de tenir una clàusula per oposar-se a enviaments futurs". De no fer-ho així, l’empresa s’enfronta a multes de fins a 150.000 euros en cas d’infraccions greus, el què significa enviar més de 3 correus no sol·licitats.

Les empreses que contracten aquestes distribucions, afirma Rallo, demostren un "alt desconeixement" d’estar enviant "spam". O bé, diu, "la competència s’aguditza i empren tècniques que excedeixen el que es permet". Afegeix Sanz: "Probablement no es preocupen en excés de com es du a terme la distribució, els cobren per blocs de milers d’adreces i no les analitzen una per una".

Una altra forma de "spam" en auge, que empra bases de dades aconseguides de forma legítima, és el que envien empreses molt populars, com alguns portals de compravenda de segona mà, a persones que en algun moment han usat els seus serveis i han accedit a rebre missatges referents als mateixos. Quan acaba el servei, la persona continua rebent butlletins i, encara que demani ser esborrada de la llista, no li fan cas.

Segons els experts, encara que aquesta mena de correu brossa ha crescut molt no es reflecteix a les estadístiques perquè representa un petit percentatge, comparat amb les xifres multimilionàries del "spam". "Una empresa espanyola que vulgui promocionar un producte envia 100.000 missatges i acaba, això no representa res respecte a qui envia aquesta quantitat però per hora o fins i tot per minut", explica l’expert Andoni Ayala.

Segons la Xarxa de Sensors de l’Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació, el 93% dels missatges que corren per les xarxes espanyoles són brossa. D’aquests, en un mes es detecten més de 22 milions procedents dels Estats Units, 8 de Corea del Sud, 7 d’Argentina, 7 de Polònia, 6 de Turquia, 4 de Rússia i, enfront d’aquesta allau, només 4 milions es generen a Espanya.

Una llista per a esborrar-se del “spam”

Les "Llistes Robinson" servien fins ara per a qui no volia rebre publicitat postal. La persona s’apuntava a la llista i les empreses de màrqueting la retiraven dels seus enviaments. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades i la Federació de Comerç Electrònic i Màrqueting Directe han creat una nova Llista Robinson que amplia la possibilitat d’autoexclusió als SMS i el correu electrònic.

Les empreses han de consultar aquesta llista abans de dur a terme les seves campanyes publicitàries i excloure als què estiguin en ella. En cas contrari, els ciutadans podran denunciar-ho a l’Agència de Protecció de Dades, el què suposarà multes de fins a 30.000 euros per a infraccions lleus, com enviar un sol "spam", i 150.000 euros per a les greus.

De qualsevol manera, encara que no estiguem apuntats a una Llista Robinson, si algú ens envia missatges o SMS no sol·licitats podem denunciar-ho igualment a l’Agència. El problema, afirma el seu director, Artemi Rallo, és que "el ciutadà té un alt desconeixement que pot denunciar-ho, o bé no es vol prendre la molèstia".

L’any passat, l’agència va rebre 147 denúncies per "spam" i va imposar 39 sancions. El correu no sol·licitat és el quart motiu d’investigacions iniciades per l’agència, essent el primer la videovigilancia. Però, afirma Rallo, si els ciutadans exercissin el seu dret a denunciar, possiblement seria el primer.

Com denunciar un enviament de correu brossa

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ofereix a la seva pàgina web les instruccions per a denunciar l’enviament de "spam". Cal tenir en compte que rebre només un missatge brossa ja pot ser motiu de denúncia. L’enviament de tres, encara que no siguin a la mateixa persona, és una infracció greu.

Per a denunciar s’ha d’accedir al portal de l’agència, www.agpd.es, i entrar a la secció de Denúncies/Reclamacions. Allà s’explica com fer-ho: enviar una carta, per correu postal o electrònic, amb les dades del denunciant i denunciat, relat dels fets, lloc, data i signatura. S’han d’adjuntar totes les proves que es tinguin.

En cas d’enviar la denúncia per correu electrònic, l’adreça és ciudadano@agpd.es. L’agència estudiarà si és procedent i, en cas afirmatiu, investigarà els fets. Tot el procés pot durar un màxim d’entre un i dos anys.

Estadístiques

Investigacions sobre "spam" dutes a terme per l’Ag&egrav
e;ncia Espanyola de Protecció de Dades, a partir de denúncies dels ciutadans (inclou casos arxivats i sancions)

2006…… 14
2007…… 37
2008…… 46

Xarxa de Sensors d’INTECO

Agència Espanyola de Protecció de Dades

Fòrum ABUSES

Top 100 Spammers del món

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)