Anàlisi MacBook 13″

Compartir

AppleValorem tots els aspectes d’aquesta excel·lent màquina, des de la durada de la bateria fins als sensors de lluminositat que disminueixen la brillantor de la pantalla de forma automàtica.


La majoria de les persones saben que els ordinadors Apple Macintosh són una experiència diferent de totes les altres, però poques saben que aquesta experiència comença amb l’empaquetatge. Una caixa que s’ajusta prou a les mesures del portàtil malgrat que lleugerament més ampla, custòdia en el seu interior una sèrie de departaments amb tot l’imprescindible per gaudir d’una experiència Mac al complet; en primer terme el MacBook, protegit per una funda de plàstic transparent i un protector per a la pantalla. Just a sota, els DVD’s i CD’s amb el sistema operatiu i les aplicacions que corresponen, i el carregador.

Aquest és sens dubte el primer element que sorprèn als novells en el món Apple, sobretot si han tingut diversos PC’s portàtils; en aquests darrers, el connector del carregador que es connecta físicament al portàtil s’ha d’encaixar en un forat de l’ordinador, però en els Mac’s funciona des de fa temps per inducció electromagnètica. Hom no es pot figurar, fins que ho ha provat, com n’és de còmode aquest sistema per evitar accidents que, en un ordinador "normal" poden ser fatals per al connector. Si estirem amb força moderada del cable de corrent, aquest es desconnecta d’una forma natural i sense que el Mac pateixi cap mena de dany. En qualsevol altra màquina portàtil si, per exemple, ensopeguéssim amb el cable de corrent, arrossegaríem amb nosaltres tot l’ordinador, llençant-la a terra i, fins i tot, trencant-la. Sincerament, i malgrat confiar molt en aquesta solució, vaig ser incapaç de fer el test en un entorn amb risc real per a l’ordinador… 😉

De tothom és sabut que el disseny dels ordinadors Apple Mac constitueix un dels seus punts forts. Són màquines úniques no només per les seves prestacions i el seu funcionament, sinó també per l’acurat embolcall en el què es presenten. Així, el nou MacBook de 13” amb carcassa unibody (feta en una sola peça) d’alumini presenta una silueta estilitzada, molt prima i sense obertures apreciables més que els propis ports USB. Un cop oberta la tapa, destaca en primer terme el trackpad per emprar a mode de ratolí.

Aquest consisteix en una superfície plana, lleugerament més enfonsada que la resta, en la qual no s’hi veu cap botó. Això és potser el que més crida l’atenció. L’àrea inferior d’aquest trackpad funciona a mode de l’únic botó del ratolí que necessiten els Macs per a funcionar, tot i que a simple vista no es mostri a l’usuari. Això també fa que les línies del MacBook siguin més simples i estilitzades, fent del minimalisme una bellesa en si mateixa.

El trackpad del MacBook de 13"

Aquest element és, a més, multitàctil, permetent per exemple que amb tan sols girar sobre ell amb els nostres dits, puguem rotar una imatge exposada en el programa iPhoto. El resultat és inicialment espectacular, però un cop ens acostumem a això, el què queda és la practicitat que ofereix. És clar que contínua sent espectacular per a aquelles persones que no empren Mac OS X diàriament 🙂

Cada tecla del seu teclat és independent, tenint un tacte molt còmode i un retrocés en prémer-les que també notem com a molt còmode. Diguem que és una màquina pensada per a passar-s’hi moltes hores teclejant. Només subratllar tres petits inconvenients al nostre entendre: la distància entre tecles és una mica gran, provocant que els lleugers desplaçaments laterals de les mans s’acabin fent pesats, i la tecla de retorn de carro és massa petita, sembla que l’hagin ficat amb prou feines en l’espai que deixaven lliure la resta de tecles.

El tercer inconvenient es troba en la tecla de bloqueig de majúscules, massa “dura”, ja que si hom va teclejant amb un cert ritme i la prem amb la mateixa intensitat que altres tecles, en la gran majoria de les vegades no quedarà fixada, deixant-nos sense majúscules bloquejades. Això ens va passar no una ni dues vegades, sinó unes quantes més.

Un cop arrancada la màquina crida l’atenció el nul soroll que genera. Al llarg de tots els dies que la vam provar, no recordem ni un moment en què sentíssim quelcom mínimament estrident que pertorbés la pau del treball. En l’aspecte del silenci, un deu per a Apple que es menja literalment a la resta dels fabricants de portàtils.

Dos ports USB poden semblar escassos per a molts usuaris, quelcom en el que estem d’acord tot i que parcialment. En un MacBook Pro de 17” ens semblarien molt escassos, perquè serà una màquina que estigui més temps sobre una taula de treball en un despatx que a la carretera, i probablement amb una impressora i una clau USB connectades tot el dia, però la màquina de 13” és més suportable i, per tant, molt més susceptible de convertir-se en un ordinador “de ruta”.

A més d’aquests dos ports, comptem amb un de FireWire, el port Ethernet, els habituals mini-jacks per a auriculars i micròfon, i un slot kensington per a un sistema de seguretat d’aquesta mena. Juntament amb la presa del carregador, tots aquests connectors es localitzen en el lateral esquerre de l’aparell (mirant-lo de front), donant amb això una imatge molt ordenada.

El lateral del MacBook de 13"

També a l’esquerra de la nostra màquina s’hi situen els LED’s que ens informen de la càrrega de la bateria. Queden molt ben dissimulats i integrats amb el conjunt de l’estètica general de l’aparell, encara que no tan bé com l’indicador que el portàtil ha entrat en estat latent, que trobem a la part frontal dreta i que amb prou feines es percep fins que s’activa.

La “granularitat” dels LED’s que indiquen l’estat de la bateria és de vuit en total, activant-se quatre quan estem al 50% de càrrega. Per consultar l’estat de la bateria hem de prémer un petit botó.

LED's que indiquen l'estat de la bateria

A la part dreta (novament, mirant de front a la màquina) hi tenim la gravadora de DVD, de slot-in. És una llàstima que Apple sigui, a aquestes alçades, l’únic fabricant que integra un sistema amb aquesta forma de carregar el disc.

Independentment del seu pes, la sensació de lleugeresa d’aquest ordinador és màxima, tot i que això no significa que no ofereixi una imatge de robustesa que, realment, es compleix.

Com a darrera repassada a l’estètica de la màquina, dir que el botó d’arrancada, el micro integrat i la webcam es troben tan perfecta i sòbriament integrats a la carcassa i l’aspecte general de la màquina que consten
pràcticament com a detalls que passen desapercebuts a l’usuari.

Fotomuntatge en el que podem veure el micro i el botó d'engegada

Treballant

Quelcom que ens ha sorprès a www.imatica.org és el sensor que incorpora per detectar la llum ambiental i ajustar la brillantor de la pantalla per ell mateix, molt útil en situacions en les què es canvia d’interior a exterior amb una certa rapidesa. Malgrat tot, i en el tauler de control, ens ha semblat molt escassa l’única possibilitat d’activar-ho o desactivar-ho, sense poder ajustar la disminució o l’augment que experimenta aquesta brillantor segons la incidència de la llum. També ens hem trobat amb alguna experiència curiosa en treballar d’esquena a una finestra que, malgrat tot, no ha canviat el bon sabor de boca que ens ha deixat aquesta funcionalitat.

Del Mac OS X poc podem dir que no es sàpiga, malgrat que la seva anàlisi seria massa extensa com per cabre en aquest article, així que us donarem alguns detalls de les nostres impressions en treballar amb la versió 10.5.6 que és la que portava el MacBook cedit per la companyia de Cupertino.

La nova visualització Cover Flow en el Finder per poder veure fitxers és incòmoda tot i ser visualment molt atractiva. Diríem que està preparada per a quelcom més, esperant la sortida al mercat de màquines amb pantalla tàctil ja que, llavors, cobraria tot el sentit per comoditat i practicitat de manipular els arxius en aquest mode de visualització amb els dits.

Les tecles de funció (F1, F2,…) activen directament algunes funcionalitats com la d’Exposé, que ens permet ordenar les finestres obertes en certes formes, o bé portar a primer pla els widgets del sistema. També tenim a les tecles que van de la F7 a la F9 els controls per a la reproducció de música, i de la F10 a la F12 els corresponents al volum.

Només un apunt per a aquelles persones que no hagin vist encara un Mac OS X en acció: els detalls estan molt treballats, i la interfície d’usuari és summament còmoda, responent amb una bona velocitat a les accions que du a terme l’usuari.

El trackpad multitàctil és molt pràctic un cop es dominen els gestos que permeten dur a terme accions, malgrat que per a això seria d’agrair una guia més visible a través d’una icona en el Dock, ja que l’única que trobem es localitza a les Preferències del Sistema, lloc en què pot quedar una mica amagada per a l’usuari final.

La qualitat de la pantalla és excel·lent, i encara que cansa menys a la vista que els monitors dels portàtils PC convencionals, igualment s’acaba fent pesada al cap d’unes hores de treballar-hi. Per a quan una tecnologia que ens permeti no haver de deixar l’ordinador per cansament ocular?

La durada de la bateria és correcta, tot i que per a ser justos, en el nostre laboratori esperàvem uns millors resultats, especialment quan es tanca la tapa de la màquina posant-la en estat “latent” o “dorment”. En aquest cas, el consum d’energia és menor que estant encesa i a ple rendiment, però encara així consumeix una quantitat no menyspreable de bateria. Diguem que deixant-lo “dorment” tota una nit, pot dificultar el poder treballar al matí següent durant un llarg viatge, no aguantant fins al final del trajecte.

En comparació amb els antics iBook amb processadors G4, diríem que encara essent superior la durada i el rendiment de la bateria, en comparació -i recordem que estem enfrontant tecnologies diferents separades per uns quants anys de desenvolupament- els models actuals demanen més energia a les seves bateries.

Aquest aspecte és, doncs, millorable en les noves màquines d’Apple.

Per “liquidar” el tema de la posada en repòs de l’equip, esmentar que com és tradicional en els portàtils d’Apple, la tornada des de l’estat de latència és extremadament ràpida. Només abatent la tapa de la màquina entrem en aquest estat, i amb tan sols tornar-la a obrir (o connectar un dispositiu USB encara que la tapa es trobi tancada) tornem d’ell i ens podem posar a treballar al moment.

Portar-lo al damunt no es fa a la llarga un suplici per als nostres braços com passa amb altres alternatives PC de mides semblants, i hem de suposar que aquesta lleugeresa és deguda en bona part a l’ús de l’alumini abans esmentat. La veritat és que amb tan sols mirar-lo, aquest MacBook dóna una imatge de ser més pesat del que és en realitat.

Valoració final

5 sobre 5. Una màquina excel·lent a la qual hom només li pot trobar petits detalls solts que no li agraden, però que de ben segur agradaran a altres usuaris. Malgrat tot, i en tenir un preu superior al d’altres alternatives PC equivalents en tamany i especificacions de maquinari, queda reservada a un públic més benestant o bé a professionals. La seva imatge molt treballada el converteix en ideal per a tots aquells usuaris o empreses que hagin de cuidar especialment l’estètica.

Menció a banda per al Mac VOS X 10.5.6, que es mereixeria una anàlisi sencera per a ell sol, però d’uns quants fulls…

Agraïm a Apple Espanya la cessió d’un MacBook de 13" per a la realització d’aquesta anàlisi.

Guillem Alsina