Aquest és el futur d’Internet

Compartir

InternetLa introducció massiva de l’IPv6 s’haurà d’accelerar al llarg dels mesos vinents per a pal·liar l’efecte de l’esgotament dels últims grans blocs d’adreces IP lliures. L’internauta no hi veurà cap canvi que l’afecte directament, almenys no de moment.

Redacció – Ho anunciàvem la setmana passada: el nombre de blocs d’adreces IP lliures per a assignació a prestadors de serveis (ISP’s, operadores, grans empreses i organitzacions) s’ha esgotat amb l’entrega dels dos últims a l’APNIC, l’entitat registradora per a Àsia-Pacífic.

Què significa això a la pràctica? Per a l’usuari final, poca cosa, ja que continuarà utilitzant els seus dispositius connectats a la Xarxa (ordinador, smartphone) sense cap mena de problema. A qui sí que afectarà és a les organitzacions que adquireixen blocs d’adreces per a utilitzar-les en les seves xarxes, ja que es trobaran en la situació de no poder adquirir-ne més.

Malgrat tot, la situació no sembla gaire preocupant, o en cas contrari s’hagués intentat arreglar amb més esforços abans, o l’anunci de la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, entitat encarregada de gestionar l’espai de les adreces IP) hagués pres un caire més apocalíptic, malgrat que no per això s’ha de prendre a la lleugera, ja que el que està en joc és el creixement futur de la Xarxa de xarxes.

En la situació actual, aviat les empreses que donen serveis d’accés a Internet, com ISP’s i operadores de telecomunicacions, no podran contractar nous blocs d’adreces per ampliar els seus serveis amb nous clients, fet que limitarà el seu creixement. En aquest cas, és previsible que, davant de les veus d’alerta al respecte que van saltar fa mesos, les diferents operadores i els principals ISP’s s’hagin fet amb uns quants blocs lliures per a les seves xarxes, el que portarà a mantenir el seu creixement durant els mesos següents.

El problema es notarà si les previsions de creixement es queden curtes i superades per la demanda real. Tal situació es pot donar sobretot pel ritme de creixement dels països en via de desenvolupament, en els quals les classes poc benestants comencen a augmentar el seu poder adquisitiu, fomentant el creixement d’una classe mitjana (o mitjana-baixa) que reclama l’accés a la Xarxa. Països com la República Popular de la Xina o el Brasil, en els quals anteriorment el nombre d’internautes era menyspreable, comencen a veure com la cibersocietat reclama cada cop més integrants a mida que l’emergent classe mitjana pot començar a costejar-se la connexió.

La proliferació de smartphones connectats a Internet és un altre dels reptes als quals s’ha hagut d’enfrontar l’IPv4. Cada cop més emprats, han reclamat més atenció i recursos de les operadores.

L’IPv4 va néixer a la dècada dels 80 del segle passat, en un moment en el qual els microordinadors personals donaven les seves primeres passes, i ni tan sols se somiava amb una Internet com la que estem vivint avui, i ni parlar ja de l’eclosió dels smartphones.

IPv6, la solució

Tot i que no es requereixi una solució amb emergència, aquest és un problema que sí que s’ha de resoldre a curt/mitjà termini. La solució es troba en la introducció de l’IPv6, un protocol que ha de substituir l’IPv4, i que en teoria és capaç d’atorgar una adreça única (sense necessitat d’utilitzar artificis com les subxarxes) per a qualsevol dispositiu connectat a la Xarxa. Si ara, per exemple, el nostre smartphone canvia la seva adreça IP cada cop que ens connectem a Internet, amb la introducció de l’IPv6 el nostre terminal podria tenir sempre la mateixa IP.

Per a què ens en fem una idea, si l’IPv4 pot arribar a direccionar 4,3 bilions d’adreces úniques, l’IPv6 multiplica per diversos factors aquesta xifra.

Està previst per al vinent 8 de juny d’enguany el “World IPv6 Day”, en el que alguns dels més importants actors d’Internet faran que els seus servidors funcionin sota el nou protocol durant tot el dia. Entre els participants s’hi compten Google, Facebook, Yahoo!, Bing, el W3C i Akamai. Aquesta darrera gestiona una important part del tràfic de la Xarxa a través dels seus servidors de continguts i mirrors, ordinadors que allotgen rèpliques de parts de llocs web molt populars, rèpliques properes en el territori als internautes de regions allunyades dels servidors originals, o que serveixen per a descarregar part del tràfic del lloc original.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina