Aquestes són les tendències tecnològiques que ens llega el CES 2012

Compartir

Gàdgets electrònics omnipresents, connectivitat i continguts per a tothom, algunes de les línies que seguirà la indústria en els mesos vinents i que s’han pogut veure clarament en el certamen nord-americà.

El CES 2012 toca a la seva fi

En totes les històries hi ha punts d’inflexió que marquen un abans i un després. Després d’haver assistit als sis dies que ha durat el CES 2012 (els quatre de la fira més els dos exclusius per a la premsa), crec fermament que la present edició es pot considerar com la posada de llarg d’un punt d’inflexió en el mercat tecnològic.

Si fins ara vivíem en un món molt tecnològic (malgrat que a certs llocs, i per desgràcia, encara viuen en una mena d’edat mitjana), no podem ni imaginar la veritable allau de gàdgets i ordinadors que se’ns ve al damunt. Per fer-nos una petita idea, res millor que examinar les principals tendències que, a ull d’un servidor, ens llega aquest CES que a punt està de tancar les portes en el moment d’escriure aquestes ratlles.

Una instantània del CES

Reconeixement de veu, gestos i cara

Televisors, smartphones, tablets, ultrabooks… sembla que cap gàdget o aparell electrònic es resisteix a una o altra forma de control. Els smart TV són un bon exemple d’això, i sembla ser que l’objectiu sigui defenestrar el comandament a distància de les taules de les nostres sales d’estar.

Ordenar-li al televisor “canvia de canal“, “puja el volum” o, el més difícil encara, “busca’m totes les pel·lícules de George Clooney“, serà aviat moneda de canvi habitual. O, simplement, aixecar la mà amb el palmell estès per pujar el volum i baixar-la per fer el contrari, seran opcions compatibles i combinables en el mateix aparell.

En seguretat biomètrica, llegir les petjades digitals o la nostra retina sembla cosa del passat, de les pel·lícules d’espies i ciència-ficció dels vuitanta i noranta. La tendència imperant és que la màquina ens llegeixi la cara per validar-nos en el sistema.

El stand de Samsung ha estat un dels més visitats al llarg de tota la fira

El stand de Samsung ha estat un dels més visitats al llarg de tota la fira

Cada smart TV amb la seva pròpia plataforma

Podem parlar d’un fracàs de la plataforma Google TV? Es fa difícil dir-ho del cert, però sense cap mena de dubte, el moment que està vivint el programari de la companyia del cercador per a televisors connectats, és transcendental.

En aquest CES s’han vist molts nous televisors connectats, intel·ligents, smart o com se’ls vulgui anomenar; simplifiquem: amb un processador i sistema operatiu que els permet fer alguna cosa més que només canviar de canal. I, el comú denominador, és que majoritàriament aquests integren la seva pròpia plataforma i no la de Google.

El cas de Lenovo és flagrant i molt exemplificador: el fabricant xinés ha usat Android 4.0 en el seu nou televisor que tant d’enrenou ha provocat a la fira, però sense la capa d’interfície i serveis que proporciona Google, substituïts per la seva pròpia interfície i serveis de vídeo a la carta i, fins i tot, botiga virtual d’aplicacions.

Si que han estat llançats alguns models amb Google TV, però molt em temo que ha estat per ‘compromís’ dels fabricants més que per convenciment. A destacar: els models flagship (aquells que estan destinats a ser els més importants de les diferents gammes) van amb plataforma pròpia de cada fabricant.

Una imatge dels passadissos dels pavellons on es celebra el CES

Una imatge dels passadissos dels pavellons on es celebra el CES

Un trencaclosques de moltes peces intel·ligents connectades

Fa vint anys teníem un ordinador a casa. Després, un de sobretaula a casa i el nostre portàtil. Llavors van arribar els smartphones i ens semblava que teníem el lot complet. Doncs no.

El futur en matèria tecnològica personal està cridat a ser constituït per un conjunt de múltiples components que seran dotats d'”intel·ligència” i connectivitat per tal que puguin parlar entre ells i amb el món exterior a través d’Internet.

Així, el futur a mitjà termini d’un dia a dia qualsevol podria començar amb un despertador capaç de connectar-se a la Xarxa de xarxes per a descarregar i emetre notícies i mostrar la predicció meteorològica, un rellotge de polsera que ens mostri l’hora i, en posar-nos-el, monitoritza diverses constants vitals i es sincronitza amb el nostre smartphone per a mostrar-nos missatges entrants i trucades que rebem.

Taula rodona després d'una keynote

Taula rodona després d'una keynote

Consultem l’agenda en el nostre tablet, i comencem a redactar en ell un document mentre esmorzem. Quan entrem en el nostre vehicle, el GPS ens indica la ruta que hem de seguir avui, mentre es connecta a Internet per descarregar l’àudio amb les últimes notícies que anirem escoltant durant el trajecte i la informació sobre el trànsit per a suggerir-nos la ruta idònia… i potser més endavant, conduir per nosaltres.

Un cop arribats al lloc de treball, connectarem el nostre tablet o smartphone a la xarxa de l’empresa mitjançant un dock especial o una connexió de xarxa, accedirem a ell a través d’un còmode conjunt de teclat, ratolí i pantalla gran.

Si ens ve de gust veure una pel·lícula en arribar a casa, podrem llogar-la des del mateix cotxe en el trajecte d’anada, seleccionant-la per veu a través del GPS (que òbviament, i com hem vist abans, serà multifunció), i la podrem començar a veure quan vulguem en el nostre televisor, que l’haurà descarregat des d’Internet mentre ens dirigíem al nostre domicili.

Se’n fan una idea? Doncs encara que sembli un futur llunyà, aquest s’ha començat a veure com a real en el CES.

El president de la CES, Gary Shapiro, presentant una keynote

El president de la CES, Gary Shapiro, presentant una keynote

Continguts, clau per a l’èxit

Asseveració especialment vàlida en el cas dels televisors connectats, en els quals a més de la seva pròpia plataforma, els fabricants també inclouran les fonts de continguts pròpies o amb les que puguin arribar a acords beneficiosos. Tranquils, les principals novetats i èxits de guixeta del cinema estaran disponibles (o això és el més probable) en totes les plataformes, ja que a les productores els interessa, però també és probable que en unes ho estiguin abans que en unes altres.

Per exemple, seria il·lògic pensar que Sony no aprofitarà la seva doble faceta de productora cinematogràfica i fabricant de televisors per tal que els seus èxits en pantalla surtin als seus televisors unes setmanes abans que als de la competència… i una cosa semblant es pot dir de pel·lícules de culte o produccions més modestes o de menys èxit que, tot i això, tenen el seu públic, i que podrien fins i tot no sortir en alguns catàlegs.

Però els continguts no es queden només en les pel·lícules. Què dir dels jocs? la gran estrella és sense cap dubte Angry Birds, el videojoc que tots busquen tenir a les seves plataformes i anunciar pomposament que el tenen (com va fer Samsung). Però, si el que anem és a buscar demostració de potència gràfica, recorrem sense pensar-nos-ho a Asphalt 6. De totes les presentacions i demos que puc recordar així d’entrada haver-hi assistit en el CES (nVIDIA, Samsung, RIM, Sony) totes han tret en un moment o altre aquest videojoc de cotxes.

Els fabricants, multidisciplinars i intentant imposar el seu ecosistema sobre els altres

Els aparells Samsung interactuaran entre ells amb una sèrie de funcionalitats que no tindrem si connectem un dispositiu Samsung a un altre d’una altra marca diferent. El mateix per a Motorola. I LG. I… i per a tots, en definitiva.

Cada marca intentarà imposar que tots els nostres gàdgets electrònics siguin de la seva factura, incloent-hi funcionalitats úniques si es connecten entre ells, fet que anirà en certa mesura en contra dels desitjos d’interoperativitat total que tenim els usuaris, però que la lògica de mercat imposa.

 

Copyright (c) 2012 www.imatica.org
Tots els drets reservats. Es permet la lliure reproducció del titular de la notícia, així com la citació de la URL dins del servidor www.imatica.org sota qualsevol circumstància, però sense reproduir total o parcialment cap altra part del text sense l’autorització explícita per part de l’autor o el mitjà

Guillem Alsina
Etiquetes: