Arriba GNOME 3 amb nova estètica i un canvi de filosofia a l’escriptori

Compartir

GNOMELes finestres “perden” els botons de minimitzar i maximitzar i, l’escriptori, la barra inferior de tasques. Aquesta evolució podria respondre a la voluntat de fer de GNOME un entorn més amigable amb els dispositius d’interfície tàctil com els tablets i de captar un major percentatge del públic usuari final.

Redacció – Ja es troba entre nosaltres l’esperada tercera versió major d’un dels escriptoris de més èxit en el panorama GNU/Linux, necessària degut a la pèrdua de pes específic que ha anat patint en els darrers temps aquest desktop a mans d’un KDE 4 que s’ha guanyat a pols la predilecció de diversos administradors d’algunes distribucions de la plataforma del pingüí.

En aquests darrers mesos, KDE ha recuperat el ser l’escriptori per defecte d’openSUSE, una ‘distro’ que anteriorment ja l’havia recomanat als seus usuaris sense deixar d’incloure la possibilitat de treballar amb GNOME com a escriptori, però que a partir d’un moment determinat va canviar aquesta preferència per passar a deixar com a opció per defecte a GNOME. També Ubuntu ha substituït aquest escriptori per Unity, una creació que sobre la base tecnològica del mateix GNOME, canvia la seva interfície d’usuari, encara que l’important a destacar en aquest cas és que els usuaris veuran una interfície diferent, pel què per a ells tot serà diferent i, per tant, l’escriptori serà un altre.

Però deixem de banda aquestes consideracions per centrar-nos en la nova versió i les sucoses novetats que aquesta aporta a la saga GNOME. Per començar, tenim un canvi en el look&feel (aspecte i manera de treballar) habitual en cada nova versió d’un escriptori o sistema operatiu.

Desapareix la barra de tasques de la part inferior de l’escriptori, quedant-nos només amb una barra superior en la qual convergeixen totes les funcionalitats. La gestió dels programes carregats en memòria i amb els que estem treballant en cada moment es realitza mitjançant l’element ‘Activitats’, que dóna pas a un gestor semblant en aparença al què tenim en Mac OS X quan premem la tecla F3 i mitjançant el qual accedim tant a les tasques que s’estan executant en el moment com als programes instal·lats en el sistema. Tant en una com en l’altra funcionalitat es nota la influència estètica del sistema operatiu d’Apple.

Podríem dir que el nou GNOME està preparat, per la manera de treballar, per tal que no sigui estrany als usuaris de tablets i netbooks, semblant fins i tot més lleuger que el seu predecessor, visualment molt senzill i funcionalment més intuïtiu o, si més no, més dominable en menys passes.

Probablement, i amb l’eclosió d’aquesta mena de dispositius, no sigui aliena a la direcció del projecte la voluntat d’assaltar aquest mercat, i més tenint en compte que KDE ja compta amb un entorn adaptat a netbooks i preparat per donar el salt als tablets, i que Canonical ha pensat Unity ja directament amb aquest objectiu en ment, encara que posteriorment ha fet el pas cap als desktops tradicionals.

El llançador d'aplicacions
El llançador d’aplicacions

El marc de les finestres també canvia; si ja va aixecar polèmica la temptativa de Canonical consistent en canviar l’ordre dels botons de minimitzar, maximitzar i tancar, amb GNOME 3.0 s’ha anat un pas més enllà: només s’ha mantingut el botó de tancar, desapareixent els altres. Per a maximitzar la finestra haurem de fer doble clic sobre la seva barra de títol, un drecera que -d’altra banda- existeix en els escriptoris de tots els sistemes operatius i, per a minimitzar-la… simplement canviarem de tasca, no hi ha barra sobre la qual minimitzar una finestra.

Per acabar amb les novetats més destacables, es redissenya el sistema de missatges per tal que sigui integral (per a totes les aplicacions) i no intrusiu (no provoca una interrupció en el nostre ritme de treball). Els missatges podem respondre’ls des del mateix widget que s’obri.

GNOME posa a disposició dels usuaris interessats en avaluar i provar aquesta nova versió, una sèrie d’imatges de live CD basades en openSUSE (per a 32 i 64 bits) i Fedora (només 32 bits). Encara caldrà esperar per a què les principals distros incloguin la versió final estable d’aquest entorn en el seu arsenal de programari.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina