Arriba Ubuntu 9.04 amb un escriptori més atractiu però sense grans novetats

Compartir

UbuntuGnome 2.26 equipa a una versió que es recordarà per una interfície més polida però que aporta poques novetats tècniques més enllà d’una arrancada més ràpida del sistema.

Redacció – Tal i com s’havia previst, i coincidint amb la festa de Sant Jordi a Catalunya, ahir dijous dia 23 d’abril fou alliberada la versió 9.04 d’Ubuntu, la distribució GNU/Linux que gaudeix de més popularitat actualment, malgrat que la comunitat més purista del programari lliure la denosta per incloure drivers propietaris. Malgrat tot, això li ha permès reconèixer un nombre més gran de maquinari i, per tant, ser més adequada per a l’usuari final.

Tal i com ja avançàvem amb anterioritat, Ubuntu 9.04 inclou la darrera versió 2.26 de l’entorn d’escriptori Gnome. Aquest, com a principals novetats, disposa d’un renovat Brasero, el programa per a la gravació de CD’s i DVD’s, que s’acosta a solucions integrals com Nero, Roxio Easy CD Creator o K3B. A partir d’ara comptem amb la possibilitat de crear nous projectes d’àudio amb visualització prèvia de les pistes, normalització del volum, compatibilitat multisessió i fins i tot un editor de caràtules.

El nou Brasero

També disposem d’un gestor de correu i organitzador personal (Evolution) més proper a l’Outlook i que facilita encara més la migració des del Windows en permetre el treball amb fitxers .PST, i empra l’arquitectura PulseAudio per tal de permetre un control més refinat de les configuracions de so per a cada aplicació independentment, però des d’un únic centre de control.

Els canvis s’aprecien des del primer moment, ja que el procés d’arrancada del sistema és ara més ràpid. Quelcom que darrerament totes les distribucions intenten polir és la sortida de vídeo a un segon monitor. Gnome 2.26 també inclou millores en aquest sentit, que es reflecteixen en Ubuntu 9.04 . La pantalla d’entrada al sistema (en la qual se’ns demana el nom de l’usuari i la contrasenya) pateix un redisseny, fent-la més “professional” al mateix temps que guanya en atractiu per a l’usuari final.

La nova pantalla d'entrada al sistema

El sistema de notificacions també ha estat polit, buscant més comoditat per als usuaris (les notificacions són més visibles a l’escriptori) i més control sobre com es presenten aquestes.

Altres millores incloses en Ubuntu 9.04 són:

  • La versió del kernel inclosa és la 2.6.28

  • Inclusió del servidor de finestres X.org 1.6

  • El sistema de fitxers Ext3 continua essent l’utilitzat per defecte, però també disposem de suport per al nou Ext4

  • Reconeixement i configuració automàtics de les tauletes digitalitzadores Wacom

  • En la versió servidora s’hi afegeix suport per a aplicacions de cloud computing mitjançant Eucalyptus, una API compatible amb l’EC2 d’Amazon

Juntament amb la versió oficial basada en Debian i amb l’entorn d’escriptori Gnome, han estat presentats també la resta de projectes oficials entre els quals tenim Ubuntu Server, Kubuntu (que substitueix l’entorn gràfic Gnome per KDE), Xubuntu (fa el mateix però amb Xfce), i Mythbuntu (inclou el programari de media center MythTV). A aquests desenvolupaments s’hi hauran d’afegir les versions no oficials basades en aquesta distribució i realitzades per nombrosos grups independents.

L’impacte d’aquesta nova versió

Ubuntu ha anat experimentat un fort creixement en el segment dels desktop (màquines d’escriptori), gràcies a les seves qualitats de facilitat d’instal·lació, ampli suport per a maquinari i ser, en general, molt còmoda per a l’usuari final. Com tot sistema GNU/Linux, la seva estabilitat i robustesa són també molt bones. Tot i això, de les distribucions oficials col·laterals al projecte, tan sols Kubuntu sembla gaudir d’un cert èxit mentre que les altres són força minoritàries.

Aquest creixement continuat d’Ubuntu ha tocat a la resta de les distribucions d’escriptori (Fedora, openSUSE, Mandriva,…) que s’han hagut d’espavilar per posar-se a l’alçada del seu actual rival, que s’ha “menjat” més espai de mercat corresponent a aquestes altres distribucions GNU/Linux que al sistema operatiu Windows tot i el fracàs comercial de Vista.

És d’esperar que l’espectacular creixement d’Ubuntu es freni ja des d’aquesta versió, havent aconseguit de moment tota una fita i havent-se guanyat un espai propi entre els sistemes operatius d’escriptori. Continuarà creixent el volum d’usuaris que la tenen instal·lada en els seus ordinadors, però això si, en menor proporció que fins ara.

Des del meu punt de vista, aquesta nova versió no aporta realment res de nou, sinó que millora els punts ja existents, pel què si bé agradarà als què ja en són usuaris convençuts, difícilment atraurà a nous usuaris al seu terreny. S’ha confiat massa en la novetat que aporta Gnome 2.26, buscant que els diversos components de programari inclosos en la distro funcionin correctament en el treball conjunt.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)