Avenços en guerra

Compartir

Vivim una guerra comercial entre Facebook, Google, Apple, Samsung i altres, que esperona la inversió en R+D.

Algunes veus fora de l’àmbit militar recolzen la idea de que la humanitat mai ha avançat tant a nivell tecnològic com quan està en guerra.

Crec que era a “El tercer home” on el genial Orson Welles donava aquella meravellosa explicació “a Itàlia, en trenta anys de dominació dels Borja, hi va haver guerres, matances, assassinats… Però també Miquel Àngel, Leonardo i el Renaixement. A Suïssa, al contrari, van tenir cinc-cents anys d’amor, democràcia i pau. I quin en va ser el resultat? El rellotge de cucut“.

Certament, el món que va deixar enrere la Segona Guerra Mundial havia avançat tecnològicament molt més que en els vint anys que van de la fi de la considerada primera conflagració mundial (1918) i l’inici de la segona (1939), i vull que quedi ben palès que no estic fent apologia del militarisme ni de la violència.

Això no deixa de banda de patir un estat de guerra tregui tant el pitjor com el millor de l’ésser humà, comptant en això últim amb l’esperit de superació en la investigació i desenvolupament de noves tecnologies.

Tornant a la Segona Guerra Mundial, en aquest conflicte fou més que necessari evolucionar la ciència i la tecnologia, la mecanització i tecnificació de la guerra, així com la introducció de noves formes de comunicar-se, va forçar als enemics a cercar sistemàticament superar el contrari en tecnologia.

La cursa espacial i la informàtica moderna deuen molt a aquella època i, repeteixo, no estic fent apologia de la violència; preferiria que la humanitat hagués trigat unes dècades més en aconseguir aquests avenços a canvi de gaudir de pau i prosperitat social, però sembla que la natura humana ens porta a invertir més recursos en recerca quan es tracta de matar als nostres semblants.

Avui patim una altra mena molt diferent de guerra (una de comercial) que esperona la tecnologia, per sort totalment incruenta i no paralelitzable a qualsevol altra conflagració humana armada, malgrat que l’anterior exemple m’ha vingut molt bé per explicar el perquè esperona l’avanç tecnològic.

Es tracta de l’enfrontament a diverses bandes entre Apple, Google, Facebook, Microsoft o Samsung entre d’altres pel domini en el sector tecnològic.

Cadascuna d’aquestes companyies ha de superar als seus rivals, ja sigui en les xarxes socials, en els cercadors, les plataformes de programari mòbils o els smartphones i, per això, no els queda altre remei que esperonar l’R+D per oferir als consumidors productes més nous i punters que els del seu rival.

Si el mercat fos dominat per una sola companyia o, almenys, cada sector tingués el seu líder de mercat ben clar, molt probablement veuríem un major estancament pel que fa a evolució: probablement, les coses evolucionarien a un ritme menor, més lent.

Això em porta a una reflexió: per què per invertir més en millorar el nostre present i el futur, necessitem un esperó per fer-ho? Diuen que la humanitat se supera en els mals moments. El que no he sentit tant és que, precisament, aquests mals moments els provoquem nosaltres mateixos. Sembla que preferim batallar a col·laborar, perquè… què no sorgiria de les ments de tots aquests genis que lluiten per dominar el mercat si col·laboressin?

Guillem Alsina
Etiquetes: