“Blocaires” per diners

Compartir

Són els copistes del nou món digital, apassionats de la paraula que cobren per omplir de contingut la blocosfera. Alguns, molt pocs, aconsegueixen viure d’això, blocaires professionals que poden escriure una mitjana de 10 articles diaris, sense parar els caps de setmana. Tot i l’alt ritme de treball, gairebé cap se’n queixa, feliços de formar part d’una nova i emergent professió que, a més, els agrada.

Mercè Molist – Javier Penalva és un exemple que s’ha de seguir i una excepció en un món on no més del 5% dels blocaires aconsegueixen viure dels seus "posts" (articles que s’escriuen en un bloc). Els experts xifren el seu sou en entre 1.000 i 2.000 euros mensuals, més pics importants segons si els seus articles són més o menys llegits. Però la majoria no arriba a aquestes xifres de cap manera, essent el normal cobrar entre 60 i 100 euros al mes.

Cal aclarir que la funció de Penalva no és només escriure: exerceix d’editor, coordinador d’editors i responsable de comunicació amb les agències de les marques i proves de productes que es ressenyen en el seu bloc, Xataka. Aquest pertany a Weblogs SL, la xarxa comercial de blogs més gran d’Espanya i d’Europa, que agrupa 40 llocs amb un tràfic de 13 milions d’usuaris únics.

Fa quatre anys que Penalva viu del "blogging". Percep un sou fix a partir d’un barem: “el sistema no és igual per a tots dins de l’empresa, depèn dels ingressos del bloc i del nivell d’activitat desitjat per a l’editor, en el que no només es compten els ‘posts’ sinó també entrevistes, anàlisis de productes, vídeo posts”, explica. A aquest fix se li afegeix un variable segons si els seus "posts" estan entre els més llegits.

Aquesta forma de retribució es repeteix en les xarxes comercials de blocs més importants, tot i que n’hi ha d’altres que simplement paguen entre 0,5 i 1 euro el post com pot comprovar-se donant un cop d’ull al servei d’ofertes de treball per a " blocaires" Findablogger.net,. El fenomen dels "blocaires" professionals es dóna gairebé exclusivament en aquestes xarxes, ja que qui té un bloc personal pot, com a màxim, esgarrapar uns pocs euros de publicitat de Google Adsense.

El gran obstacle per a qui vulgui guanyar-se la vida bloguejant en solitari és la captació d’ingressos”, explica Miguel Gutiérrez, de Diariosdefutbol.com. “Per a generar un volum que doni per viure és necessari un bon tràfic i un esforç comercial important”, assegura.

Diariosdefutbol, tot i ser una referència de la blocosfera futbolística en espanyol, amb 75.000 usuaris únics al mes, no és rendible.

La raó, segons Gutiérrez, és que “les despeses mínimes que això implica, com pagar autònoms i gestoria, suposen una part considerable dels ingressos. El temps que podem treure per al bloc el dediquem a escriure, no a perseguir anunciants”. Cal dir que Gutiérrez és molt crític amb el "blogging" per diners, perquè va tenir una mala experiència.

Vaig començar a col·laborar amb Weblogs SL al març del 2005, en el bloc Notas de Fútbol. Hi havia un acord clar: quan el bloc comencés a facturar 100 euros mensuals, el 50% eren per a la xarxa i l’altre, per als blocaires. Vam estar vuit mesos generant continguts sense cobrar un euro”, explica Gutiérrez.

Passat un any, l’empresa va canviar el tracte: “Va modificar aquest sistema per un de molt complex en el que pagava un fix per post i el preu variava d’uns blocs als altres, segons el seu nivell d’ingressos. Si volíem seguir emportant-nos el 50%, havíem de passar de 100 posts mensuals a 250. Qui hi sortia guanyant era la xarxa, que aconseguia els seus continguts de manera molt barata”.

Gutiérrez va aprendre així els desavantatges del "blogging" per diners: “Necessitat de generar molt de contingut, desatenent la qualitat; d’escriure per a Google, ja que no pots titular el que t’abelleix, sinó com millor indexi, i submissió als anunciants”. I sentencia: “Molta gent col·labora amb aquestes xarxes perquè queda molt ‘cool’ presumir que escrius sobre quelcom que t’agrada i a més et paguen. El què no diuen és el poc que se’ls paga”.

Per al consultor Raúl Hernández depèn de les expectatives de cadascú. Hernández és un bon coneixedor d’aquest món, després d’haver estat directiu d’una xarxa comercial: “No estem parlant d’escriptors professionals sinó de persones normals, nois joves, per als quals és una manera de treure partit a un hobby amb el qual poden guanyar uns eurets al mes, a canvi d’escriure sobre el què els agrada i obtenint una mica de ‘fama blogosfèrica’”.

Tot i així, Hernández reconeix que “en els blocs comercials la rotació de gent és molt gran perquè l’economia és escassa i el sistema funciona només si escrius un munt de notes, sense importar la seva transcendència”. El motiu, segons el consultor, és que “el normal en aquestes xarxes és l’economia de guerra: s’assumeixen despeses en la mesura en què hi hagi ingressos i, si no n’hi ha, no es paga. No donen per a més”.

Gonzalo Ruiz és un bon exemple d’aquesta economia de guerra. Va fundar BlogsFarm Network SL en el 2005, que avui és la segona xarxa comercial de blocs a Espanya, amb més de 100 publicacions i 6,5 milions d’usuaris únics al mes. BlogsFarm va néixer a l’ordinador del dormitori de Gonzalo, quan aquest vivia amb els seus pares. D’ençà del 2007 es dedica professionalment només a això.

Madrileny de 26 anys i enginyer de telecomunicacions, Ruiz és a més soci d’altres empreses relacionades amb blocs, que afirma facturen un milió d’euros anuals: “La meva tasca principal és la gestió, però molts dies continuo treballant a casa en pijama, desenvolupant aplicacions i escrivint posts en tota mena de blocs, des d’articles de tarot, economia, ciència o motor”.

En els seus inicis, recorda, “gestionava la part comercial gairebé només per correu i telèfon, per tal de no perdre temps en reunions. Així tenia temps per a realitzar també la comptabilitat de l’empresa”. Una dada reveladora: “A les meves targes de visita no hi posava càrrec, ja que podia ser des del soci fundador fins al personal de neteja. La de vegades que he agafat el telèfon posant una altra veu per fer-me passar pel meu propi secretari!".

A l’altre extrem de la balança hi ha qui diu anar-li molt bé, escrivint en el seu bloc personal i lluny de les xarxes comercials. Són una minoria, però existeixen, com Javier Martín, toledà i enginyer de 33 anys, qui en el 2004 va obrir Loogic.com amb el seu soci Ignacio de Miguel. Avui viuen ambdós de la publicitat i els treballs de consultoria que els arriben a través del bloc, especialitzat en negocis digitals.

Loogic és una excepció perquè no té gaire tràfic; es rendibilitza pel sistema de patrocinis, on el que venem és posicionament de marca en comptes de tràfic, que és el que venen la majoria de blocs”, explica. Poden fer-ho gràcies a què el bloc “s’ha convertit en una referència en el sector, de manera que hi ha un bon nombre d’empreses interessades en associar la seva marca a la nostra, l
a qual cosa millora la seva reputació ‘online’
”.

La seva mitjana d’ingressos mensuals és de 3.000 euros en publicitat, més la consultoria. Martín assegura que si no hi ha més blocs com ells és perquè “les empreses encara no han descobert els avantatges que els ofereix la xarxa per arribar a una audiència específica”. Els seus anunciants són "startups" i empreses mitjanes: “Un patrocinador ens va explicar que, quan estava realitzant una ronda de finançament i anava a les reunions, el coneixien per la seva publicitat a Loogic, així comprovava com n’era de rendible anunciar-se en el bloc”.

Els secrets de l’èxit per a viure del "blogging" són tres, diu Martín: “Triar una temàtica que sigui possible rendibilitzar amb algun tipus de publicitat i en la que hom s’hi trobi preparat per a escriure sobre això. La constància, escriure tots els dies articles originals i treballats i pensar com millorar el tràfic de la web. I en tercer lloc, ser flexible per canviar a millor i escoltar als usuaris”.

La invasió de les xarxes comercials de blocs

En un parell d’anys, el nombre de xarxes comercials de blocs ha crescut com els bolets, superant algunes en audiència als mitjans tradicionals. Només a Espanya n’hi ha desenes. La seva estructura és senzilla: l’empresa posa l’allotjament, el disseny i la cerca de publicitat per al bloc, que parla sobre temes populars com ara tecnologia o bellesa, i els "blocaires" col·laboradors posen el contingut.

És molt fàcil tenir una xarxa de blocs: se n’obren uns quants, se’ls posa publicitat Adsense de Google i gent “a sac” escrivint textos per als quals n’importa poc la qualitat, s’aconsegueix una mica de tràfic i l’amo de la xarxa en pot treure uns quants centenars d’eurets al mes”, explica el consultor Raúl Hernández, el qual assegura que són molt pocs els veritables professionals del tema.

Aquests, explica Hernández, “tenen un departament tècnic, ‘hostings’ propis, es fan els seus dissenys i funcionalitats, tenen un equip comercial venent publicitat, el què implica més despeses, però també més potencial de beneficis”. Els altres, assegura, “tenen els seus blocs en ‘hostings’ gratuïts, amb plantilles estàndard i es limiten a posar Adsense com a font d’ingressos”.

Ambdós models tenen avantatges enfront dels mitjans tradicionals: un ritme de publicació més alt, continguts creats per experts, més interacció amb els lectors. D’altra banda, explica Hernández, “en un diari, l’empresa posa un ordinador, Internet i l’espai físic. En una xarxa de blocs, el ‘blocaire’ assumeix aquestes despeses treballant des de casa i amb la seva connexió”.

A més, en el diari hi ha treballadors amb contracte o autònoms, mentre que són molt pocs els ‘blocaires’ que paguen seguretat social: “Si haguessin d’assumir aquestes despeses, perdrien diners”, assegura. La mateixa situació fiscal irregular es viu en algunes xarxes comercials, afirma Hernández: “Ni tan sols tenen forma jurídica i només en el millor dels casos el titular declara els ingressos d’Adsense”.

Xataka

Weblogs SL

Diarios de Fútbol

BlogsFarm

Loogic

Raúl Hernández

Redes comerciales de blogs en español

Red Hipertextual

Zumo de Blogs

Medios y Redes

Swebloo

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)