Campanya per donar a la ela geminada el status que es mereix en els nostres teclats

Compartir

Aquesta grafia, tradicional en l’escriptura catalana, havia estat considerada una grafia única, situació que va canviar amb l’adveniment de les noves tecnologies. Ara, una campanya vol tornar-li ara el status que tenia als nostres teclats.

El Projecte de normalització tipogràfica de la ella geminada va arrencar el 2004, tal i com ens expliquen al seu lloc web, per part d’un grup de professionals, investigadors i professors que volien retornar a aquesta grafia el seu lloc en els nostres teclats, ja que havia passat de ser una grafia única a haver de ser composada a partir de tres caràcters, dos d’ells dues eles, i un punt al mig.

Logotip del projecte

Logotip del projecte

Segons podem llegir a la mateixa web del projecte, la història de la ela geminada passa per la definició que en van fer els seus interlocutors, “Pompeu Fabra i Antoni M. Alcover, en les Normes ortogràfiques de 1913, té una condició de caràcter únic, format per dues eles i un punt volat enmig, amb «les dues l tan acostades l’una a l’altra com les del símbol ll, en què res no hi ha interposat entre ambdues»”, fins a l’actual situació: “[…] fins l’arribada de les noves tecnologies. En el context informàtic actual, la ela geminada ha estat objecte de confusió i això ha ocasionat que es diluïssin els trets que la definien, amb conflictes associats que van molt més enllà de les qüestions estètica i tipogràfica: des de disfuncions d’indexació i cerca, a problemes d’identificació que poden ser causa de processos legals”.

Actualment, per escriure una ella geminada en un text en català, a tots els usuaris ens cal escriure una ella seguida d’un punt i una altra ella. Aquest punt al mig de les dues grafies pot ser fet amb la grafia corresponent del teclat, o bé amb el petit punt volat que hi ha a la tecla del número tres (3), però la ella geminada continua sense ser una grafia única.

Els objectius del projecte són ambiciosos: no només fer-li un lloc a la ella geminada dins de les tipografies dels sistemes operatius que governen els nostres ordinadors i dispositius mòbils (smartphones i tablets), si no també fer-li un lloc en els teclats físics dels nostres ordinadors.

Aquest probablement serà l’objectiu més difícil d’acomplir, doncs caldrà la modificació física dels teclats. Comptant que aquesta grafia és única i exclusiva de la llengua catalana (així com la ñ ho és de la castellana), és probable que la majoria dels fabricants no vulguin refer les màquines de fabricació de teclats per uns pocs milions d’usuaris considerant que, de fet, ja tenen una “solució” picant aquesta grafia en tres caràcters.

La modificació dels teclats virtuals en pantalla és probable que sigui molt més fàcil d’aconseguir. De fet, l’estàndard Unicode ja recollia una única grafia per a la ela geminada (que havia tingut tecla pròpia en les antigues màquines d’escriure), que va desaparèixer amb l’homologació de les normatives europees el 1993. El programari sempre és més fàcil de modificar que el maquinari.

Més informació

Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: