Cànon si, però d’una altra manera

Compartir

Nou cop legal a la polèmica legislació que regula el cobrament d’un impost sobre mitjans d’emmagatzemament i reproducció de continguts, que confirma el dictamen consultiu del Tribunal Europeu i la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, i que torna les coses a com estaven en el 2006. Pot canviar tot, però de moment no canviarà res. I tampoc sembla probable que els diners siguin tornats.

Redacció – Aquest cop ha estat l’Audiència Nacional la que ha abocat una gerra d’aigua freda sobre les entitats gestores i administradores de drets de propietat intel·lectual i reproducció de continguts, com la SGAE, i el Ministeri de Cultura del Govern Espanyol com a organisme regulador, en declarar nul·la l’orde ministerial del 2008 que regulava l’import del cànon digital per dret de còpia privada i els suports que estan subjectes a aquest impost.

L’anul·lació no significa que a partir d’ara els dispositius d’emmagatzemament i reproducció deixin d’haver d’abonar cànon, si no que només invalida l’aplicació de l’última llei que el regula, deixant com a aplicable l’anterior regulació, que data del 2006 i segons la qual alguns dispositius deixen d’estar subjectes a cànon mentre que d’altres en pagaran més.

Les reaccions han estat diverses, i mentre en el ‘bàndol anticànon’ s’expressava l’alegria per la sentència, la Ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, afirmava que caldria adaptar la regulació del cànon (referint-se a la del 2008) per tal que encaixi amb l’esperit de la directiva europea. La Ministra no va fer cap referència a les veus que tant des de fora com des de dins de la indústria dels continguts estan demanant a crits la seva dimissió.

Per la seva banda, la SGAE (entitat més activa en la defensa del cànon com a impost i, per tant, també blanc de les ires dels anticànon) ha instat el govern per a què reformi la llei que regula el cànon.

Per un defecte de forma

El què ha dictat l’Audiència Nacional no és que sigui il·legal cobrar un cànon, ni tan sols si aquesta era la manera adequada de fer-ho, si no la manera en com es va tramitar, aprovar i va entrar en funcionament aquesta llei. Ha estat, en definitiva, un problema de procediment, de forma més que de fons.

Fins i tot el mateix Tribunal Europeu ja va dir en el seu moment que és lícit cobrar un cànon, i que el problema és que a l’Estat Espanyol es recaptava indiscriminadament, però mai s’ha posat en dubte per part d’instàncies legals el poder cobrar aquest impost.

Veurem canvis a mitjà termini?

No. Els preus dels mitjans d’emmagatzemament i reproducció es mantindran, pel cap baix en dates properes. Encara hi ha estocs de discos durs, escànners o CD’s i DVD’s gravats amb el cànon “antic” (el del 2008) i seria molt complicat tornar a realitzar el càlcul de l’import d’aquesta taxa des de l’origen. Per tant encara comprarem durant un temps suports d’emmagatzemament gravats amb l’antiga taxa del 2008, almenys fins que s’acabin les existències en botigues i grans superfícies, perquè han de ser fabricants i distribuïdors els que en origen apliquin els nous barems quan treguin noves existències al mercat.

El canvi es donarà més a llarg termini, i dependrà de si la nova legislació sobre el cànon digital arriba abans de que comencin a ser venuts nous estocs de material gravats amb el cànon del 2006. Des del gener ençà, quan es va donar a conèixer el dictamen del Tribunal Europeu, el Govern Espanyol i, més concretament, el Ministeri de Cultura amb Ángeles González-Sinde al seu capdavant, han estat treballant (almenys segons afirmen) per adaptar la llei a la directriu europea segons l’abans esmentat dictamen del Tribunal Europeu. És -i continuem referint-nos a les declaracions d’intencions públiques- un tema prioritari tant per al Ministeri com per a les entitats de gestió (SGAE i altres), probablement també per a evitar possibles sancions per part de la Comissió Europea.

Cànon i “llei Sinde”, dos temes desconnectats

Tot i que política i socialment ambdues regulacions estan connectades, legalment no és així. I és per això que l’haver-ne tombat una no influeix en l’esdevenidor de l’altra.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina