Canonical aposta per un canvi estètic amb Ubuntu 10.04

Compartir

UbuntuEl principal tret distintiu d’aquesta nova versió de la ja clàssica distro basada en Debian, és la renovació del seu característic “look”, deixant de banda els típics tons marrons en favor d’una estètica més propera al Mac OS X.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Amb cada nova iteració d’Ubuntu, Canonical busca renovar una mica la seva distro, malgrat que fins ara el joc de colors i el "look" general de l’escriptori era el que menys s’havia canviat d’ençà de les primeres versions, si bé s’havien anat incorporant les successives revisions de l’entorn GNOME amb les seves corresponents novetats, i algun programa i utilitat. Però, en la present versió, el principal canvi és precisament aquest look, deixant de banda novetats tècniques més revolucionàries.

El nou aspecte d'Ubuntu 10.04
El nou aspecte d’Ubuntu 10.04

Fins ara, la distribució de Canonical havia presentat un joc de colors a l’escriptori i les icones basat en tons de marró, taronja, groc i vermell, inspirant-se en les terres africanes en quals troba el seu origen*. El nou aspecte que ha pres gira més cap a tons de gris fosc, ocres i vermells, amb un fons d’escriptori que recorda força al Mac OS X. En el camí s’ha quedat el polèmic canvi d’ordre en els widgets de la finestra, tot i que aquests sí que canvien la seva localització des de la part dreta de la finestra cap a la banda esquerra.

Un aspecte que es millora és la velocitat d’arrancada del sistema. De fet, és quelcom que porta anys preocupant als responsables de distribucions GNU/Linux, combinat amb dur a terme una arrancada gràfica com fa temps que disposen Mac OS X i Windows. Des de Canonical asseguren que, en màquines que disposen d’un disc SSD per a l’emmagatzemament, la velocitat és d’autèntic vertigen.

Les darreres tendències de la Internet social també estan presents en Ubuntu 10.04 a través del Me Menu, una opció que ens permet estar al corrent de les principals xarxes socials com ara Facebook i Twitter o conversar emprant els protocols dels serveis de missatgeria instantània més estesos com Messenger, Google Talk o xats via IRC.

Ubuntu One és un espai d’emmagatzemament en línia en el qual tot usuari d’Ubuntu podrà guardar-hi qualsevol tipus d’arxiu. Constitueix un disc dur "cloud" en el qual s’hi poden emmagatzemar arxius per a després ser descarregats en un altre ordinador que funcioni amb Ubuntu 10.04, podent deixar així de banda el transport mitjançant claus USB.

El model de botiga en línia d’aplicacions i continguts sembla haver seduït als desenvolupadors d’aquesta distro basada en Debian; a la Ubuntu One Music Store -que com el seu nom indica, facilita la compra i descàrrega de cançons i discos sense DRM- se li afegeix Ubuntu Software Centre 2.0, un repositori d’aplicacions amb un aspecte gràfic molt semblant a una app store, i del qual es poden descarregar programes gratuïts de qualsevol mena i per a qualsevol funció.

Ubuntu 10.04 és una de les versions LTS (Long Time Support), el que significa que el suport tècnic per al sistema i els seus usuaris s’estendrà al llarg dels propers tres anys. Juntament amb la versió principal basada en l’entorn GNOME, també s’han alliberat les corresponents als altres projectes col·laterals. Als que es dóna més importància són l’edició per a netbooks (rebatejada com a Netbook Edition quan fins ara rebia el nom de Netbook Remix) i per a servidors (Server Edition). Kubuntu 10.04 també ha vist la llum, així com Edubuntu entre d’altres. Per als projectes no oficials que es basen també en Ubuntu, probablement trigarem una mica més en veure l’adopció de la versió 10.04 .

* Mark Shuttleworth, el seu fundador, és sud-africà (malgrat que té la doble nacionalitat juntament amb la britànica), i el mateix nom Ubuntu prové de les llengües sud-africanes venint a significar quelcom semblant a "de la humanitat per a tothom", designant una filosofia

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina