Les empreses del programari lliure s’afegeixen a la lluita contra Secure Boot

Compartir

Linux-Windows, l'eterna batalla

Canonical i Red Hat publiquen document sobre els pros, els contres, i la forma que creuen correcta d’implementar UEFI amb Secure Boot. Queda per veure si es conformaran amb un cert límit, lluitaran fins al final per un sistema veritablement obert, i quina és la veritable raó d’aquesta iniciativa de Microsoft.

Fa uns dies parlàvem en aquesta mateixa publicació de la nova iniciativa de Microsoft consistent en exigir als fabricants de maquinari la inclusió de Secure Boot en les seves màquines per a poder posar en elles el logotip “compatible amb Windows 8”, i de la campanya que la FSF havia desfermat en contra seu. Ara és a les empreses de l’ecosistema GNU/Linux a qui els toca el torn de parlar.

I han estat, concretament, Canonical (Ubuntu) i Red Hat les qui han obert el foc amb un document en el qual analitzen la tecnologia, els seus avantatges, desavantatges, i la implementació concreta que Microsoft vol que s’utilitzi per afavorir els seus interessos.

El que més critiquen ambdues companyies no és que es busqui l’arrancada segura, si no que la implementació d’UEFI (Unified Extensible Firmware Interface, reemplaçament de la BIOS) que Microsoft ha seleccionat sigui la més restrictiva, sense possibilitat que l’usuari trii quin sistema operatiu pot arrancar. Davant d’això, i amb la possibilitat de configurar Secure Boot per a què sigui l’usuari qui trii què arrancar exactament, ambdues empreses demanen que en les noves màquines s’implementi una accepció de l’UEFI que inclogui una interfície gràfica molt simple que permeti triar quin sistema arrancar.

Falta saber si, al final, aquestes empreses es conformaran amb un sistema que doni a triar a l’usuari un nombre limitat de versions de GNU/Linux que inclogui les seves respectives plataformes, una cosa així com el que passa amb els navegadors web en Windows (en la instal·lació d’aquest sistema, a l’usuari se li pregunta per a què trii entre un nombre determinat de browsers), o bé si lluitaran fins al final per un sistema veritablement obert.

Quina és l’autèntica lluita?

Tenint en compte que GNU/Linux amb prou feines suposa l’1% dels escriptoris del mercat, i que el conjunt de les màquines desktop equipades amb altres sistemes operatius lliures (FreeBSD, OpenIndiana, FreeDOS,…) pot suposar com a màxim un 0,5% més, l’interès de Microsoft per frenar l’avanç del programari lliure no sembla justificar els possibles problemes que comporti l’acció. I més, comptant que la devolució d’una llicència del Windows per part de l’usuari que ha comprat un ordinador nou és una missió gairebé impossible.

Seguretat per a uns, manca de llibertat per a altres, Secure Boot embolcallat en la polèmica

Seguretat per a uns, manca de llibertat per a altres, Secure Boot embolcallat en la polèmica

El terreny dels servidors tampoc sembla molt abonat per a Microsoft; la majoria d’aquestes màquines per a ISP’s i negocis semblants (a hores d’ara, bons clients per als fabricants de maquinari) funcionen amb FreeBSD i GNU/Linux a més de la plataforma de la companyia de Steve Ballmer. En les grans empreses, Linux i altres Unix lliures també compten amb bona premsa, mentre que les petites i mitjanes empreses -que sovint no compten amb la figura de l’administrador de sistemes o, ni tan sols, de l’informàtic en plantilla- aposten majoritàriament pel mateix sistema operatiu que tenen en els seus escriptoris: Windows.

És per això que és poc probable que els grans fabricants de servidors com Dell, HP o IBM, decideixin incloure en els seus servidors la possibilitat de Secure Boot, ja que això impossibilitaria als seus posseïdors la modificació i recompilació dels sistemes Unix/Linux o semblants per a la seva optimització.

És difícil fer alguna cosa més que especular sobre l’iniciativa de Microsoft de “blindar” els desktops per a la seva plataforma si no hi ha grans perills que l’aguaitin, però és possible que la companyia de Redmond temi una futura expansió d’Android cap a netbooks i, a llarg termini, sobretaules.

En una societat cada cop més online, que exigeix més apps i sistemes operatius lleugers, ràpids i sempre online, potser el que estigui buscant frenar Microsoft sigui un possible ascens d’Android, que ja s’ha utilitzat en alguns netbooks, i que no és gaire desgavellat pensar que en un futur proper pugui comptar amb una adaptació a ordinadors d’escriptori. Especialment si Chrome OS no acaba de funcionar comercialment, quelcom al què sembla estar-hi destinat.

També és possible que el programari lliure actualment no suposi una amenaça al mercat, però en els quarters generals de Microsoft a Redmond suposin que això pot canviar a llarg termini, pel que ja s’estiguin preparant per al moment. I és que, tornant a Android, aquest sistema i la resta de plataformes de la telefonia mòbil i els tablets estan canviant en certa mesura la visió mono-plataforma dels usuaris.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: