Cantant espanyol pateix les ires dels usuaris de Twitter

Compartir

InternetPrimer fou per una afirmació sobre la revolta social a Egipte que qüestionava els seus coneixements politicosocials, i ara ha estat el que molts qualifiquen d’ús incorrecte del hashtag creat per a solidaritzar-se amb la tragèdia del poble japonès. Exagerant una mica la nota podríem preguntar-nos si David Bisbal és un màrtir o un vilà.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – No és la primera -ni serà l’última- vegada que es produeix el linxament d’un personatge públic a Internet i, més concretament, a Twitter, i precisament ens en fèiem ressò fa pocs mesos.

Aquest cop ha estat el cantant espanyol David Bisbal, que ja va patir en carn pròpia les ires dels usuaris de la famosa xarxa de microblogging durant la revolta social a Egipte a causa d’una desafortunada afirmació, fet que va donar peu a tot tipus de bromes i acudits a costa seva, i a la creació d’un hashtag expressament per a ells: #turismobisbal.

El que va desagradar a molts twitaires i fins i tot va exacerbar els ànims d’altres fou que quan van créixer les crítiques, el tweet que va originar la polèmica va desaparèixer del compte de Bisbal; havia trencat dos dels “manaments” no escrits d’aquesta xarxa de microblogging: d’una banda, no ‘dialogar’ amb els internautes a Twitter i, d’una altra, eliminar un tweet, una entrada. No ho posa per escrit enlloc, però això està mal vist. És millor disculpar-se que retirar la frase polèmica.

Ara Bisbal ha tornat a ficar la pota o, més correctament, molts twitaires consideren que així ha estat. El cantant es va voler solidaritzar amb la catàstrofe humanitària ocorreguda al Japó, inserint el hashtag #prayforjapan (resa pel Japó, creat expressament per un grup d’internautes a Twitter amb tal objectiu) en els seus tweets. Ho va fer en un que recordava una de les seves actuacions a la ciutat espanyola d’Almeria, d’on és natural el cantant, el que fou interpretat per molts com un aprofitament del hashtag solidari en benefici propi, ja que, segons aquesta lògica, el seu tweet seria més llegit al món perquè molts internautes estaven buscant #prayforjapan.

Òbviament, molts ‘twitaires’ es van acarnissar amb Bisbal, i un nou hashtag de burla va sorgir espontàniament: #prayforbisbal, amb entrades que feien burla de la nova relliscada o, simplement, es reien del personatge o directament el criticaven.

Aquest cop -almenys fins on jo sé- David Bisbal no ha retirat els tweets objecte de la polèmica, però sí que ha deixat d’inserir el hashtag solidari #prayforjapan a les seves entrades.

Si bé en el primer cas (la dubtosa anàlisi geopolítica de la situació a Egipte) els internautes tenien el dret de fer burla de l’afirmació del cantant, ja que la mofa de personatges públics és una tradició molt arrelada en les societats occidentals (molts humoristes han fet fama a base d’imitacions humorístiques més o menys descarnades de polítics, actors, esportistes o, simplement, personatges famosos), cal preguntar-se sobre la tolerància d’aquests (la que exhibim) pel que fa a esborrar el tweet en el primer cas i l’ús del hashtag en el segon.

És obvi que quan una persona entra en un mitjà com és Internet i, més concretament, Twitter, ha d’aprendre a seguir les regles no escrites del joc que s’estableix en aquest mitjà, encara que també és humà equivocar-se o desconèixer alguna regla puntual de tal joc.

En el segon cas, podem preguntar-nos si, efectivament, David Bisbal va fer un ús incorrecte del hashtag a posta, o bé si amb les millors intencions va fer l’ús que ell va creure adequat però que fou interpretat d’una altra manera pels altres ‘twitaires’.

I l’actitud d’aquests darrers? també ha de ser jutjada? Potser hagués estat millor que s’hagués establert un debat més serè sobre l’ús d’aquest hashtag per part d’aquesta persona en particular, en ser un personatge famós i que exerceix una certa influència sobre un nombrós grup d’internautes (Bisbal té gairebé 1,2 milions de seguidors a Twitter), i que algú li ho hagués explicat amb tranquil·litat i delicadesa.

Diversos famosos han abandonat twitter fastiguejats per la intolerància de molts internautes usuaris d’aquest servei de microblogging. Cal preguntar-se si són ells els que no han sabut ni volgut adaptar-se i fer un bon ús d’aquesta eina 2.0, o bé si els altres usuaris han estat molt intolerants amb ells, no aplicant en absolut la màxima errare humanum est (equivocar-se és d’humans) i sense tan sols explicar i ensenyar les regles no escrites del joc, que són sempre les més difícils d’aprendre.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina