CDE publicat com a programari lliure

Compartir

El venerable entorn gràfic d’escriptori per a Unix és el predecessor de KDE.

Quan el projecte GNU buscava captar adeptes i Linux donava les seves primeres passes, ja feia molt de temps que existia Unix, i en aquest sistema operatiu l’entorn gràfic d’escriptori per excel·lència era CDE, sigles de Common Desktop Environment (entorn d’escriptori comú, en referència a la seva capacitat multiplataforma).

No recordo exactament el meu primer contacte amb CDE, tot i que crec que estava en un dels meus primers anys d’universitat, i la màquina era una estació de treball Hewlett-Packard corrent una versió d’aquella època (principis-mitjans dels noranta, servidor ja té una edat) d’HP-UX, l’Unix de la companyia de Palo Alto.

Aspecte de CDE

CDE lluïa llavors com avui, un aspecte molt professional, malgrat que ara resultaria massa espartà per a qualsevol escriptori informàtic a falta de widgets, per exemple.

Entre les empreses creadores ens trobem amb els grans jugadors del tauler d’Unix: Sun Microsystems (avui part d’Oracle), IBM, HP, DEC (avui part d’HP després de ser adquirida per Compaq), Fujitsu i Hitachi, i les plataformes a les que s’ha anat adaptant són, per exemple, Solaris, UnixWare (de Novell, SCO i Caldera), VMS (per a les màquines VAX de DEC), o AIX (IBM).

A dia d’avui, l’ús de CDE és residual, especialment fora dels entorns professionals i versions d’Unix propietàries. És, per exemple, l’entorn d’escriptori de l’AIX d’IBM, encara que també estan disponibles els entorns KDE i GNOME opcionalment per a aquesta mateixa plataforma.

Aspecte de CDE

Ara, el codi font d’aquest veterà entorn ha estat alliberat sota llicència LGPL, ja que encara té dependències amb programari no lliure com, per exemple, certs toolkits de Motif. S’espera que no sigui necessària una substitució d’aquests per equivalents lliures fets des de la base, si no que les mateixes llibreries siguen alliberades més endavant.

Versió per a Linux

CDE disposa d’una versió per a GNU/Linux mantinguda per Xi Graphics. Un cop alliberat el codi font de l’entorn, cal preguntar-se què passarà amb aquesta versió de pagament, encara que per respondre a aquesta pregunta, el primer és plantejar-se quantes llicències es podien vendre o es venien d’aquest entorn, i qui usarà a partir d’ara la versió open source de CDE.

El més probable és que la versió totalment lliure per a GNU/Linux sigui utilitzada per uns pocs nostàlgics, així que el més factible és que part de la seva tecnologia sigui integrada en els entorns actualment existents, i que la sortida del CDE obert per al sistema del pingüí acabi sent un èxit molt limitat.

amb una línia de comandes

Una altra opció és veure una versió modernitzada, un cas semblant al què va passar amb l’entorn gràfic del sistema NexStep/OpenStep, el qual ha vist diverses implementacions amb novetats sota GNU/Linux i els diversos sabors de BSD (com FreeBSD), així com ha influenciat altres entorns gràfics com podria ser XFCE. CDE té tots els números per seguir aquest mateix camí.

De moment, la versió 2.2.0 alpha ja està disponible per a Linux.

 

Copyleft 2012 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: