Cinder OS: la nova proposta de la Universitat de Stanford per a un sistema operatiu mòbil

Compartir

Telefonia mòbilPermet l’assignació i control de recursos per a cada aplicació independentment, buscant així optimitzar l’energia consumida pel terminal i allargar amb això la vida de la bateria.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Segons els creadors d’aquest projecte (quatre professors de Stanford: Stephen Rumble, Ryan Stutsman, Philip Levis i David Mazières), els sistemes operatius per a telèfons mòbils de l’actualitat deuen massa als seus homòlegs de sobretaula, pel què tenen codi superflu en els seus nuclis o no aconsegueixen cobrir perfectament les seves funcions per haver estat adaptats, i no creats específicament per a aquests dispositius. Això pot ser cert en el cas de GNU/Linux (que hereta del seu homòleg d’escriptori), Windows Mobile (es desconeix amb certesa, però pot adoptar molt del Windows “tradicional”), Palm OS (podria heretar molt de BeOS) i fins i tot Symbian (Epoc OS, destinat als handhelds de l’època), però difícilment en el cas de BlackBerry, que ha nascut ja en un entorn completament mòbil.

Per tal de suplir les mancances detectades per aquest equip en els sistemes operatius mòbils actuals, s’ha concebut Cinder OS, el qual segons els investigadors, ja és operatiu sobre la plataforma ARM i s’està treballant per adaptar-lo al T-Mobile G1, terminal que és el primer en córrer Android.

Cinder OS permet optimitzar al màxim l’assignació de recursos per a cada aplicació, coneixent en cada moment l’estat de la bateria i les seves possibilitats. Així, a l’usuari li és possible assignar que el consum d’energia del reproductor de vídeo sigui més gran en el cas de voler veure una pel·lícula sense salts i amb alta qualitat, per posar un exemple. De la mateixa manera, es pot optimitzar el consum de les aplicacions en segon pla (background) per tal que no malgastin els preats recursos, i amb això allargar el temps d’autonomia del terminal.

Mitjançant aquesta tecnologia també es pot arribar a conèixer amb un major grau de detall el temps que disposem de bateria, pel què, per exemple, si volem veure una pel·lícula de dues hores de durada, podrem estimar si hi ha prou bateria amb un grau d’aproximació molt més real que en els sistemes operatius existents fins a la data, a més de poder canviar les assignacions d’aquesta energia que ens quedi, aconseguint arribar així al temps de reproducció desitjat.

El camp de la seguretat és un altre dels què vol potenciar Cinder OS. A diferència d’altres sistemes operatius que vigilen el comportament del codi, Cinder OS monitoritza les vies que segueixen les dades, com es mouen a través del sistema per tal de discernir si una aplicació pot ser o no perillosa. D’aquesta manera, i segons els seus creadors, no es necessiten certificats digitals per a les aplicacions, el què simplifica la vida als programadors en aquest sentit, eliminant la diferenciació entre aplicacions confiables (trusted) i no confiables (untrusted) que tirava enrere molts usuaris a l’hora d’instal·lar i provar nou programari.

De moment, Cinder OS no s’ha deixat veure en públic. Ignorem com és la seva interfície gràfica i el seu rendiment en el terminal. Tampoc sabem si serà fet públic mitjançant alguna llicència lliure, un moviment que sembla probable ja que es tracta d’un projecte d’experimentació i estudi, del qual els seus mateixos creadors n’han reconegut la seva vàlua pedagògica.

Aquest no és el primer projecte de sistema operatiu que surt de les instal·lacions de la Universitat de Stanford, que ja té al seu sarró el projecte HiStar.

Més informació:

Article de Network World sobre Cinder OS

Presentació en PDF per part de l’equip de Stanford, explicant els objectius i detalls tècnics del projecte

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)