Com ha afectat a RIM l’amenaça saudita de bloqueig a les BlackBerry?

Compartir

BlackBerryAdduint mesures de seguretat, el govern d’Aràbia Saudita havia amenaçat de bloquejar l’ús parcial o total dels populars smartphones BlackBerry, una mesura que està sent observada per altres estats per a implantar-la als seus propis països. Com afecta tot això a RIM?

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Una de les claus de l’èxit de les BlackBerry en el seu origen fou l’excel·lent gestió que aquests smartphones feien i fan del correu electrònic. Fou el primer dispositiu en poder rebre els e-mails enviats a les nostres bústies en temps quasi real gràcies a una tecnologia que ara coneixem amb el nom de push i que ja implementen les altres plataformes informàtiques per a telèfons mòbils intel·ligents amb més o menys encert. Posteriorment, i amb l’expansió de RIM (Research In Motion, companyia canadenca responsable de les BlackBerry) pel món i a altres àmbits com l’usuari domèstic, fou la connectivitat en general la que ha acabat dominant en aquestes màquines, i no només el correu.

BlackBerry Messenger és un altre dels serveis de connectivitat i presència online que gaudeixen de fama per a aquests smartphones. El seu secret, així com el del correu electrònic, recau en l’ús de servidors intermedis propis gestionats per la mateixa RIM, redundant en que el tràfic que generen els usuaris de BlackBerry i la informació amb què aquests treballen online, circula per les màquines de la multinacional canadenca, pot ser emmagatzemada i fins i tot consultada per aquesta, el que no vol dir que es faci, però si que hi ha la possibilitat.

I aquesta mateixa possibilitat és la que ha estat presentada des de fa temps com un risc per a la seguretat, ja sigui la corporativa d’una empresa, o la nacional d’un estat, ja que la informació que passa pels servidors de RIM podria arribar a caure en mans d’una tercera part*. I és, precisament, el motiu adduït per les autoritats reguladores d’Aràbia Saudita per amenaçar de tallar l’accés a les BlackBerry al seu país, ja que en no poder accedir a les comunicacions dels usuaris, això suposa un risc per a la seguretat nacional en facilitar el diàleg entre terroristes amagat a les autoritats policials.

Tot i que no és un argument nou, des d’occident es veu com un atemptat a la llibertat d’expressió; segons aquesta argumentació, el que realment voldrien censurar les autoritats wahhabites del país és la dissidència interna i els contactes amb l’exterior. A l’Aràbia Saudita hi regeix una concepció de l’Islam que busca ser purista, tot i que ha estat denunciada per activistes de països occidentals com a restrictiva de les llibertats i opressiva.

La proposta de l’entitat saudita que regula el mercat de les telecomunicacions en el país és que RIM facilités d’alguna manera que aquesta pogués controlar el tràfic de dades que va a les BlackBerry dels seus ciutadans. Tècnicament, això es podria solucionar de dues maneres: donant accés a aquestes autoritats als servidors de RIM (ubicats físicament al Canadà i a Austràlia), o bé situant servidors intermedis només per als ciutadans saudites en el mateix país.

De moment, les negociacions entre el govern i la multinacional canadenca es mantenen obertes, i l’amenaça de bloqueig no s’ha complert. Tot i això, les conseqüències a llarg termini per a RIM poden ser importants.

I això és degut més que res a què altres estats de govern totalitari com la República Popular de la Xina, han fixat els seus ulls en l’exemple saudita i l’estan seguint de prop per a, possiblement, aplicar-lo als seus mateixos països en el futur. D’aquesta manera, i si no es plega a les voluntats d’aquests governs, RIM es pot perdre mercats molt atractius, fet que minaria el seu creixement. Si accepta les condicions imposades, això pot redundar en un minat de la seva imatge pública entre certs sectors de la societat dels països occidentals, el que al seu torn duria a una sensible disminució de la seua quota de mercat, malgrat que molt menys impactant que si no estigués present en els mercats afectats per aquestes peticions governamentals.

Així que, de poder triar, de ben segur que els accionistes de RIM preferirien plegar-se a les peticions d’aquests governs que resistir. I és, probablement, el que farà RIM tenint en compte que ja ho està discutint amb el regne wahhabita.

La cotització al Nasdaq del fabricant canadenc ha baixat aquests dies i d’ençà que es va conèixer la demanda saudita, malgrat que ha tornat a pujar a mesura que s’anava coneixent que el diàleg continuava obert i, sobretot, d’ençà de la presentació del seu nou smartphone Torch 9800 i el BlackBerry OS 6.

* repeteixo, això és només una elucubració teòrica, no estic afirmant ni tan sols insinuant que la seguretat de RIM sigui vulnerable, però la possibilitat -com en qualsevol altre servei online independentment que sigui de RIM, Google, Apple, Microsoft o qualsevol altra- existeix.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina