Creix el distanciament entre Oracle i la comunitat lliure al voltant dels productes de Sun

Compartir

Solaris/OpenSolarisD’ençà que es va anunciar l’operació de venda de Sun Microsystems a Oracle, la desconfiança campa entre els responsables dels projectes de programari lliure vinculats amb la multinacional adquirida, una desconfiança que a despit de les declaracions tranquil·litzadores de directius de la companyia compradora, mai ha desaparegut i que podria trobar-se ara en un punt àlgid.

Redacció – El detonant de l’actual estat de coses és el retard en la nova versió d’OpenSolaris i l’aparent silenci que Oracle està guardant sobre el tema, malgrat que els darrers mesos d’ençà que s’anunciés l’operació han estat infestats de desencontres entre la comunitat de desenvolupament i la multinacional del programari.

En un recompte ràpid, podem trobar-nos amb productes de primer orde com MySQL, OpenOffice, OpenSolaris (del qual s’alimenta Solaris), VirtualBox i Java (aquest un dels últims que va veure el seu codi font obert) entre els heretats per Oracle després de l’adquisició de Sun i que tenen formades al seu voltant àmplies comunitats de desenvolupament.

En MySQL la por ha estat més que palpable, fins a tal punt que el creador d’aquesta base de dades lliure va realitzar un fork del programa batejat com a MariaDB, totalment compatible amb la base de dades ara en poder d’Oracle. No hi ha per a menys: el gegant del programari posseeix els productes per als quals MySQL constitueix un rival directe, pel que podria ser més que factible la teoria que a Oracle no li interessi continuar amb el seu desenvolupament en consistir en una alternativa lliure i gratuïta a productes de pagament.

Ara toca el torn als responsables i desenvolupadors d’OpenSolaris, que van rebre tot el suport de Sun en el passat i que, en principi, havien estat tranquil·litzats per l’interès d’Oracle en Solaris i la promesa de respectar el projecte lliure del qual deriva aquest sistema. Però Oracle està faltant a la seva promesa en haver retardat sine die l’aparició d’OpenSolaris 2010.03 . Un mes més tard d’allò previst, no només no ha aparegut la nova versió, sinó que des d’Oracle es guarda un silenci absolut sobre el perquè d’aquest retard ignorant les peticions d’informació de la comunitat.

Alguns responsables d’organització d’aquesta comunitat ja han parlat obertament de fork, de la possibilitat de prendre el codi font del kernel* i crear un sistema independent i sense més vinculació amb Oracle que la de mantenir la compatibilitat amb els binaris antics. Això és factible gràcies a la llicència sota la qual es troba aquest sistema operatiu (CDDL, Common Development and Distribution License), que ha permès altres projectes com BeleniX o Nexenta.

El que no se’n podrà endur la nova comunitat si és que s’arriba a crear és el nom, doncs OpenSolaris era propietat intel·lectual de Sun Microsystems que mai fou cedida a la comunitat i, per tant, ara està en poder d’Oracle.

Pot realment fer marxa enrere Oracle en l’obertura que va donar Sun? És factible, ja que qui li ho pot impedir?. Li convé? Si en els quarters de la companyia avaluen que per al seu negoci els és més rendible comptar amb una solució Unix tancada, de ben segur que així ho faran. Al cap i a la fi, sota les lleis del mercat estan en tot el seu legítim dret.

Una altra pista que ha donat Oracle sobre les seves possibles futures intencions és que ha començat a cobrar 90 dòlars nord-americans pel plug-in per a què Microsoft Office pugui reconèixer i treballar amb el format OpenDocument emprat a l’OpenOffice, fins a la data ofert gratuïtament per Sun. Aquest plug-in proporciona suport per a la versió 1.2 de l’estàndard ODF, mentre que el creat per Microsoft per al seu paquet ofimàtic només cobreix la versió 1.0 .

No busquem excusar a Oracle, ja que la comunicació amb aquestes comunitats i projectes vinculats als productes de la companyia adquirida haurien de ser una de les prioritats de la companyia, però sense cap mena de dubte el procés de fusió d’ambdues companyies en una de sola no és quelcom trivial, i requereix moltes energies i personal, la qual cosa fa que potser s’estigui deixant de banda a aquestes comunitats. Malgrat tot, i repetim, això no pot servir ni com a excusa per a Oracle ni per a entendre que des d’aquestes ratlles donem per bona la seva actitud.

* l’escriptori és GNOME, de codi obert i independent de Sun o Oracle, i la resta de components del sistema tampoc depenen en gran mesura de codi sortit de Sun Microsystems o dependent d’Oracle.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina