Creix la febre del “Geocaching” o com jugar a fet i amagar amb desconeguts

Compartir

A la Fossa de les Marianes, en els deserts, a l’Antàrtida. Pocs racons del món escapen al joc del "geocaching", amagar petits tresors i publicar les seves coordenades GPS per tal que altres els trobin. Ciberp@aís s’ha apuntat a aquesta afició addictiva, afegint dos nous tresors als gairebé 4.000 amagats per la geografia espanyola.


Mercè Molist – Meitat joc, meitat esport, el "geocaching" va explosionar a Espanya l’any passat, explica Gonzalo Arenas, madrileny de 37 anys i cofundador de Geobuscadores Españoles Asociados (GEA). Arenas porta amagats 62 tresors: "Sóc dels què més en tenen a Espanya". El planeta allotja al voltant d’un milió, des de l’únic que hi ha al Congo, els 66 de l’Afganistan o els 37.000 del Regne Unit.

El "geocaching" consisteix en amagar i trobar "tresors", generalment coses de poc valor, usant com a principal eina un dispositiu GPS. Qui amaga el tresor, anomenat "cache" (amagatall en francès), publica les seves coordenades en el lloc Geocaching.com. Qui el troba, ho avisa a la mateixa web.

Geomuggles i altres herbes

Els "caches" són recipients tipus "tupperware" de diversos mides amb objectes al seu interior: el tresor, que pot ser un llibre o una joguina; una llibreta per a què qui el trobi deixi constància i un document que explica el joc, per si de cas cau en mans d’algun profà o "geomuggle", nom inspirat en com s’anomena als no mags en els llibres de Harry Potter.

"L’espoliació és el nostre gran perill, que els "geomuggles" robin els tresors", explica Arenas. Per això els "caches" s’amaguen a consciència: el GPS permet arribar al lloc, un lloc bonic o interessant per a què valgui la pena l’excursió, però un cop allà només val la intuïció: el tresor pot estar sota una pedra o en el forat d’un arbre.

El camuflatge és essencial en els "caches" de les ciutats, ja que han de passar desapercebuts en llocs on transita molta gent. S’arriben a amagar en falses parets o sota plantes de plàstic en els parcs. El tresor que més va sorprendre Arenas estava en un fals esglaó de l’Església de Natzaret, a Portugal.

Un perill afegit a les ciutats és que et poden prendre per boig, explica: "S’han donat casos d’anar la policia a increpar a algú que porta una hora donant voltes pel mateix lloc, amb un aparell a la mà. Com els ho expliques? Als Estats Units van parar un pont i van portar als artificiers per un "cache" enganxat amb un imant".

Jesús Cea, un enginyer de 36 anys que viu a Madrid, sol buscar tresors de ciutat. N’ha trobat gairebé 300 i assegura que a Madrid n’hi ha 100, amb un creixement de dos per setmana: "Cada vegada hi ha més gent fent "geocaching" perquè els GPS són més barats, però molts es queixen que això ha baixat el nivell, els "caches" són cutres o els seus propietaris no els cuiden".

Dona’m una pista

El "geocaching" té poques normes però fèrries: qui posa el tresor l’ha d’inspeccionar periòdicament per assegurar-se de la seva integritat i qui el troba no se’l pot emportar o, si ho fa, l’ha de substituir per objectes de valor semblant. En canvi, els "caches" es poden amagar en qualsevol terreny, fins i tot necessitar busseig, escalada o volar.

El nivell de dificultat d’accés al tresor s’especifica a la mateixa web on es donen les seves coordenades GPS, juntament amb informació del lloc i alguna pista, molts cops en forma d’enigma. El tresor físic també pot tenir puzles o criptogrames que, si es resolen, permetran arribar a un altre, que al seu torn podrà allotjar més pistes.

"A Madrid n’hi ha un que, quan arribes al tresor, et demanen que dibuixis un gat i et donen pistes per anar a un altre, on has de deixar el dibuix i veus els de les persones que han arribat fins allà, és molt bonic. En un altre hi ha un puzle de fusta. Si el resols i li dónes la volta veus les coordenades per arribar al següent", explica Cea.

El "geocaching" va néixer en el 2000, quan el govern nord-americà va suprimir un error premeditat dels seus satèl·lits que degradava la senyal per raons de seguretat nacional. David Ulmer, assidu del fòrum sci.geo.satellite-nav, ho va celebrar amagant un tresor en una muntanya d’Oregon i proposant al grup que el trobés.

A mesura que creixia l’afició, es concentrava en el lloc Geocaching.com, avui web oficial del joc a nivell mundial i propietat de l’empresa Groundspeak, que va patentar el nom "geocaching". Un dels seus millors negocis és la venda de "gàdgets", sobretot "geocoins" (monedes) i "travel bugs" (bestioles viatgeres), anomenats tresors mòbils.

Un "travel bug" és una xapa amb un número d’identificació que es penja a un objecte del tresor. Les monedes porten també un número. Quan algú els troba, els ha d’amagar en un altre lloc i notificar-ho a la web, especificant el seu número d’identificació. El següent farà el mateix. Geocaching.com fa el seguiment de l’objecte i ho comunica al propietari.

Cotxes tracejables, braus i templers

"Tinc unes monedes que han arribat fins a Finlàndia", explica Arenas. L’últim és convertir el propi cotxe en un tresor mòbil: "Li penges una xapa i si algú la veu, ho notifica. Jo em segueixo a mi mateix: cada cop que arribo a un lloc, pujo el número de la xapa a la web i em diuen la distància que he recorregut".

Arenas va iniciar una de les sèries de tresors més famoses a Espanya, "Made in Spain", que ha amagat "caches" en 43 braus de les carreteres. Gràcies a la seva afició, va descobrir una errata en els llibres d’història: "Es deia que el convent templer d’Ucero equidistava del cap de Creus i el cap de Finisterre. Ho vaig mirar amb el GPS i vaig veure que era mentida. No és Finisterre, sinó el cap de Taurinyà".

El "geocaching" es pot practicar sol, amb amics o en família, nens i avis inclosos si el "cache" té una dificultat baixa. "És un excusa per sortir a llocs que no estan a les grans rutes turístiques i una oportunitat per divulgar racons que d’una altra manera estarien oblidats", explica Arenas.

Quan es busquen o amaguen tresors amb amics, s’atribueixen al grup. Així, a la llista dels 100 "geocachers" més actius a Espanya hi ha diversos equips, com Catalunya Team, amb 1.400 tresors trobats, o Geobañolados, nom col·lectiu dels membres de la GEA, amb 1.200.

Geobañolados han estat els responsables d’amagar els dos tresors del "Ciberpaís", que inicien una sèrie susceptible d’ampliar-se. Un està en el Castell de Maqueda, amb les coordenades aproximades *N40º 03.882′- W004º 22.158’*, i l’altre al castell d’Escalona, coordenades: *N40º 09.948′- W004º 24.093’*. Les dades exactes, juntament amb més informació, estan a http://www.geobuscadores.com.

Geocaching Hispà

Geobuscadores Españoles Asociados (GEA)

ForoWare

Web de Gonzalo Arenas

Todogeocaching

Rànquing de geocachers espanyols

Copyright 2009 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital and no commercial medium, provide this notice is preserved.

Guillem Alsina