De privacitat i estupidesa

Compartir

Segons s’afirma en alguns rotatius, a Rússia creixen les vendes de màquines d’escriure per tal de combatre l’espionatge digital nord-americà. I no n’hi hauria prou amb crear xarxes de comunicacions segregades?

Evidentment, qualsevol informació que flueixi per xarxes de comunicacions en format digital és susceptible de ser interceptada, descodificada i emprada en contra de qui l’ha generada. Però d’aquí a frenar en sec el progrés i tornar enrere perdent tots els avantatges que ens ofereixen els actuals ordinadors i les xarxes de comunicació modernes com Internet, hi ha un gran tros.

Segons llegeixo a Mashable, un ministeri del govern rus ja ha encarregat la compra de centenars de màquines d’escriure amb les quals redactar els seus missatges i comunicats interns i fer-los-hi arribar així -per sistemes ‘tradicionals’- fins i tot al president Vladimir Putin. Vinga home! si la interceptació i descodificació de missatges ja funcionava des d’abans de l’imperi romà, de la mateixa manera que va funcionar fins a la Segona Guerra Mundial sense la tecnologia d’avui en dia.

El perillós joc de l’espionatge s’ha anat produint invariablement al llarg de la història sense haver d’esperar a l’existència d’Internet (i, si no, recordeu el famós cas de Mata Hari, que mai va poder emprar un ordinador, òbviament). En qualsevol cas, la Xarxa de xarxes ho ha facilitat però, fins i tot així, hi ha maneres de treballar i tractar la informació que permeten dificultar la tasca d’interceptar-la i descodificar-la.

En primer lloc, i si algun ministeri rus ha estat objecte d’escrutini per part de la CIA i la NSA en les seves comunicacions, és probable que sigui perquè aquestes s’hagin produït emprant la mateixa Internet que tots emprem. O sigui, que amb una mica d’habilitat i coneixements, fins i tot jo mateix em podria atrevir a exercir d’espia freelance ja que des de casa meva i a través d’Internet, puc arribar als ordinadors del govern rus, infiltrar-m’hi, robar els missatges que s’intercanvien i descodificar-los…

No seria millor establir una xarxa paral·lela d’ús militar i/o per a secrets d’estat totalment separada? Fins i tot ‘blindada’, amb cables subterranis resistents a qualsevol tipus d’intrusió radioelèctrica des de l’exterior. Sense cap comunicació ni pont amb la Internet convencional.

En segon lloc, és possible que aquests mateixos ministeris, si és que estan tan alarmats, hagin usat els serveis en línia de Google, Microsoft o altres per a emmagatzemar les seves dades. Jo, sincerament, si treballés com oficial a l’exèrcit, dubto que hagués de treballar amb Google per a preparar els plans d’invasió, tret potser de si vull donar un cop d’ull al Google Maps per tal de localitzar un bon restaurant italià a la ciutat que he d’envair (ho confesso, la cuina italiana em perd 😉

Un sistema privat, amb programari propi que pot perfectament estar basat en programari lliure com GNU/Linux o OpenBSD (un dels sistemes operatius considerats com a més segurs), les línies de codi del qual s’han revisat una per una i recompilat manualment o, fins i tot, un sistema totalment propietari amb protocols de comunicació propis, crec fermament que és el més adequat per garantir la seguretat al màxim (mai al 100%, això és impossible en qualsevol cas) de les comunicacions electròniques sense haver de deixar de gaudir per això dels beneficis que ofereixen… passant-se per exemple a les màquines d’escriure convencionals.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Guillem Alsina
Etiquetes: