Debian arriba a una nova versió major que suposarà un punt d’inflexió

Compartir

DebianEl futur de la distribució passa per una nova versió cada dos anys, però la principal novetat de la present versió és la possibilitat d’optar a instal·lar el sistema funcionant sobre un nucli FreeBSD.

Redacció – Malgrat que aquesta distro no acostuma a rebre tants titulars com Ubuntu i d’altres més destinades a l’usuari final (tot i que gaudeix d’un important espai a la premsa), la seva importància radica en dos aspectes: el primer és que serveix de base a altres distribucions GNU/Linux com la mateixa Ubuntu, i el segon és que és una de les distribucions més lliures de l’ecosistema del pingüí, tot i que Richard Stallman hagi renegat d’ella per permetre la possibilitat d’instal·lar programari propietari (malgrat que es posa en relleu a l’usuari aquesta condició i se li recomana una alternativa lliure cas d’existir).

De fet, Debian no és només una plataforma GNU/Linux, si no una plataforma programari de múltiples possibilitats i amb suport per a un gran nombre d’arquitectures. A la col·lecció de programari emparat per la GNU i d’una altra procedència, li afegeix un nucli (kernel) que bé pot ser Linux o qualsevol altre com The Hurd. Precisament, una de les novetats més destacables d’aquesta darrera versió 6.0 va en aquesta línia de diversitat de plataformes i nuclis.

Es tracta de Debian/kFreeBSD, que consisteix en el conjunt d’aplicacions del projecte GNU (userland), els paquets habituals de Debian, i tot això funcionant sobre el kernel de FreeBSD. D’aquesta manera es combina la fama d’estabilitat, robustesa, fiabilitat i seguretat de FreeBSD amb el també famós conjunt de programari proporcionat per Debian. A ulls de l’administrador de sistemes, el canvi pot ser fàcilment percebut, però per a l’usuari se centrarà sobretot en petites aplicacions que existeixen en una de les plataformes i no existeixen en l’altra perquè no han estat portades. Les grans aplicacions com els principals entorns gràfics i les suites ofimàtiques més completes es presenten en cadascun dels ports.

La introducció d’aquest nou port es fa de manera experimental, el que significa que no es recomana el seu ús en ordinadors destinats a producció, si no només per a aquells de prova.

Aquesta és una bona manera d’introduir una plataforma com FreeBSD molt utilitzada en tasques de servidor web per grans ISP’s, entorn on rivalitza amb GNU/Linux. Els administradors de xarxes locals tenen en aquesta versió una molt bona ocasió per a provar un nucli de sistema UNIX diferent i amb una fama consolidada.

També s’ha porgat el nucli Linux de firmware propietari instal·lat per defecte que, a més de no ser lliure, havia provocat alguns problemes. Debian torna així a la seva puresa original, malgrat que tal firmware podrà continuar sent instal·lat des de la branca de contribucions no-lliures.

Les arquitectures per a les que està disponible aquesta plataforma de programari són: PCs de 32 bits/Intel IA-32 (i386), PCs de 64 bits/Intel EM64T/x86-64 (amd64), PowerPC de Motorola/IBM (powerpc), SPARC de Sun/Oracle (sparc), MIPS (mips (big-endian) i mipsel (little-endian)), Itanium d’Intel (ia64), S/390 d’IBM (s390), i ARM EABI (armel). És compatible amb l’especificació 3.2 de LSB (Linux Standard Base).

Debian 6.0 també introdueix un nou sistema d’arrancada basat en dependències amb el qual l’inici del sistema és ara més ràpid i més robust degut a l’execució en paral·lel dels programes d’arrancada i el seguiment correcte de les seves interdependències.

En el terreny dels netbooks (màquines pròpiament d’escriptori i majoritàriament per a usuaris finals) també es du a terme una incursió mitjançant la introducció de l’entorn gràfic de KDE per a tal tipus de màquines.

El navegador web Chromium (versió totalment lliure del Chrome de Google) destaca entre els nous programes inclosos, i rivalitzarà amb Iceweasel (recompilació de Firefox sense els logotips propietat de Mozilla) per l’afecte dels usuaris.

Punt d’inflexió

A partir del moment posterior a aquest llançament, Debian no tornarà a ser el que era. No ho afirmem com a quelcom pejoratiu (el que es podria desprendre pel context en què habitualment s’utilitza aquesta frase), si no com la constatació d’un cert canvi. Ja fa temps que Debian, sistema operatiu amb fama de dur per a l’usuari final, va encetar un tímid viatge per acostar-se més a aquest públic o, almenys, als aspirants a informàtics. Ho ha fet mitjançant la introducció d’un instal·lador gràfic que simplifica en certa mesura la feina de qui ho instal·la, i a partir d’ara introduirà un cicle d’actualitzacions regulars, amb una versió nova cada dos anys.

Amb això, s’homologa a altres distribucions GNU/Linux més “tot terreny” que han adoptat un cicle d’actualitzacions previsible, malgrat que en la majoria dels casos aquest és més accelerat (cada sis mesos), amb el que encara així, Debian manté la seva tònica de fer les coses a la seva manera. I, de fet, informalment aquest ha estat el cicle que més o menys s’havia pres anteriorment, encara que s’havia treballat en forma de projectes i no per temps, publicant quan tot estava preparat.

És poc probable que això disminueixi la qualitat del sistema, que ara gaudeix de fama de ser el més estable i robust dins de l’ecosistema GNU/Linux.

L’organització de Debian ha aprofitat l’avinentesa per a redecorar la seva pàgina web, encara que sense sortir-se de l’habitual to seriós i simple que ha presentat fins ara, el mateix al llarg dels darrers 13 anys. Simptomàtic també aquest canvi tot just ara.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina