Declaració d’ATI sobre les patents de programari

Compartir

CibersocietatAmb motiu de la campanya que l’Oficina Europea de Patents (EPO) està duent a terme a fi d’aconseguir que les patents de programari siguin aprovades per la Unió Europea de la qual no en forma part, l’Associació de Tècnics d’Informàtica, ATI, continuant en la seva posició estratègica contrària a aquest tipus de patents ha formulat davant de l’EPO la seva declaració de posició.

Nota de premsa – El terme “patent de programari”, encara que molt popular, és considerat per alguns legisladors com no rigorós i en conseqüència, s’utilitzen altres termes com ara “patents d’invencions implementades mitjançant ordinador”. En la present declaració en esmentar “patents de programari” ens referim a aquelles patents que poden afectar la comercialització d’un programa d’ordinador, en altres paraules, “patents de programari” són aquelles patents que s’utilitzen per reclamar drets enfront de tercers a causa de la producció, distribució o ús de programes d’ordinador.

Amb aquesta definició les patents de programari poden afectar:

1.- Un servei facilitat per un programa d’ordinador. En aquesta categoria incloem els models de negoci suportats per un programari determinat.

2.- Funcionalitats internes d’un programari. Prenguem una doble visió, depenent del concepte de programari que apliquem:

– Si els programes d’ordinador estan concebuts com un procés d’informació que torna un resultat determinat després de processar unes dades determinats, les patents poden afectar la forma en què el programa llegeix l’entrada de dades, com els processes o com produeix els resultats.

– Si el programari està concebut com una descripció formal d’un algoritme, escrit en una forma executable, qualsevol part de l’algoritme pot ser patentable.

Patents o copyright

Els programes d’ordinador, el programari, han vingut tradicionalment sent protegits per la legislació de Propietat Intel·lectual, el copyright o drets d’autor. Aquesta legislació atorga drets exclusius de comercialització a l’autor d’un programa i conseqüentment prohibeix la còpia, la distribució o modificació sense el degut permís.

En conseqüència, per a tenir drets en un programa, és necessari i suficient ser-ne el creador, en altres paraules, provant l’autoria d’un programa és prou per a assegurar que l’autor té tots els drets en un programa.

Les patents operen d’una manera molt diferent. Primer el titular de la patent no necessita desenvolupar un programa d’ordinador per demostrar-ne la seva funcionalitat. Segon, l’autor que escriu un programa pot utilitzar perfectament un element ja patentat sense saber-ho, simplement “reinventant” el concepte ell mateix. En termes simplistes, la legislació del copyright protegeix al creador d’un programa, mentre que la legislació de patents atorga drets a les persones que descriuen les tècniques que poden emprar els programes.

Aquest mecanisme diferent de protecció és també destacable perquè el programari és un dels camps en què les patents intenten protegir un element del programa d’ordinador que ja es troba protegit específicament per una altra legislació.

Efectes econòmics de les patents

L’efecte econòmic de les patents de programari més obvi és la possibilitat per als titulars de les patents de generar ingressos bé per la comercialització exclusiva de productes o serveis basats en aquestes patents, bé pel requeriment a tercers drethavents per l’ús de la seva patent.

Tot i això, qualsevol estudi sobre els efectes econòmics hauria d’incloure els costos que el sistema de patents de programari tindrà sobre els creadors de programari i sobre el sector informàtic en general.

Com a mínim qualsevol productor de programari haurà de considerar les despeses de realització d’una anàlisi de patents existents sobre el seu producte, a fi d’identificar el nombre de patents que li poden afectar i pressupostar provisions de contingència per drets de patents no identificades correctament en el procés d’anàlisi.

Un efecte més genèric és que resulta important considerar les conseqüències en el sector informàtic i en companyies específiques, per les accions preses quan hi ha patents en un camp determinat. Així, per exemple, amb demandes intimidantes per a reforçar les posicions de monopoli, amb acords amb els grans jugadors que disposen d’un gran nombre de patents, amb el bloqueig de tecnologies clau degut als interessos comercials dels titulars de patents bàsiques, etc.

El coneixement és car de produir, però barat de reproduir, just a la inversa del què passa amb els béns materials. Marshall va observar fa temps, que la natura està subjecta a rendiments decreixents mentre que l’ésser humà ho està per a rendiments creixents. El que realment està en discussió és la innovació i la generació del coneixement. Aquest és el nucli motor de l’economia del coneixement.

Les proteccions mitjançant patents i copyright són complementàries. En termes molt generals les patents protegeixen noves idees i principis tècnics, mentre que el copyright protegeix la forma d’expressió emprada. Per exemple, una patent pot protegir un nou tipus de paper, mentre que el contingut imprès en un paper nou seria protegit pel copyright. En termes d’ordinador, el codi actual (llegible per maquina o en forma intel·ligible per al lector humà) estaria subjecte a la protecció del copyright, mentre que les idees tecnològiques subjacents podrien ser elegibles per a la protecció per patents.

D’altra banda, un programa d’ordinador rebria protecció per copyright quan la forma d’expressió sigui original en el sentit de ser la creació intel·lectual pròpia de l’autor. Les terceres parts interessades no podrien produir substancialment el mateix contingut material com l’ha produït l’autor original, fins i tot si emprés principis tècnics diferents per fer-ho.

Però el tercer tindria la possibilitat d’usar, copiar, adaptar o reelaborar tal programa pagant els drets corresponents. En conseqüència, el mateix programa pot ser protegit per ambdues, la legislació de patents i la legislació del copyright. Aquesta protecció pot ser acumulativa en el sentit que un acte que inclogui l’explotació d’un programa particular pot infringir tant el copyright del codi i una patent que cobreixi les idees i principis subjacents a l’invent que utilitza el programa.

Hi ha una absoluta manca de coneixement global, degudament organitzat sobre les tècniques i tecnologies disponibles i que estan en el domini públic en el programari d’ordinador. L’estat de l’art és ben conegut normalment, però no hi ha una única base de dades que cobreixi totes les patents ja concedides tant per l’Oficina Europea de Patents (EPO) i per l’Oficina de Patents dels EE.UU. (USPO) i els equivalents d’altres països en el camp dels programes d’ordinador.

Conseqüentment, les oficines de patents dels diversos països i els sol·licitants de patents es troben al seu davant una enorme dificultat per trobar detalls sobre l’estat de l’art previ, fins i tot quan existeix, pel què no hi ha garanties que una patent no sigui concedida a un programa ja preexistent. Però el que resulta pitjor, qualsevol desenvolupador de programari es pot trobar impedit en l’explotació del seu propi
treball i en el progrés de la seva pròpia tecnologia.

La naturalesa intel·lectual del programari i els seus equivalents en les invencions implementades per ordinador planteja una gran dificultat per acceptar avui en dia els drets de patent per a la seva protecció. O bé es continua amb l’ús del copyright o propietat intel·lectual, o s’ha de desenvolupar un concepte totalment nou en el dret de patents en el qual i entre d’altres coses, el monopoli de l’explotació no sigui concedit.

La Convenció Europea de Patents

Les regles de la Convenció en la concessió de patents europees signada a Munic el 5 d’Octubre de 1973 i en particular el seu article 52 que es referix als límits de patentabilitat, hauria de ser confirmat i aclarit. La conseqüent certesa legal hauria d’ajudar a promoure un clima d’inversió i innovació en el camp del programari.

Sota la Convenció i les lleis de patents dels estats membres (que no són les mateixes que les de la Unió Europea), els programes d’ordinador, el programari, juntament amb els descobriments, teories científiques, mètodes matemàtics, creacions estètiques, esquemes regles i mètodes per a la realització d’actes i exercicis mentals, jocs, maneres de fer negocis i presentacions d’informació no estan expressament considerades com a invencions i conseqüentment estan excloses de patentabilitat. Aquesta excepció s’aplica perquè tals matèries i activitats no pertanyen al camp de la tecnologia.

En conseqüència, les regles legals que governen la patentabilitat de les invencions implementades per ordinador s’haurien d’harmonitzar a fi i efecte d’assegurar la resultant certesa legal i el nivell de requeriments demanats per a què la patentabilitat faci possible que les empreses innovadores derivin els màxims avantatges del seu procés inventiu i facilitar incentius per a la inversió i innovació.

Per tal que siguin patentables en general i en particular les invencions implementades per ordinador han de ser susceptibles d’aplicació industrial nova i que inclogui un esglaó inventiu. Per a incloure un esglaó inventiu, les invencions implementades per ordinador, a més, han de realitzar una contribució tècnica a l’estat de l’art a fi de distingir-les del programari pur.

En conseqüència una innovació que no realitza una contribució tècnica a l’estat de l’art no és una invenció en el context de la legislació de patents. Però tot i això, la mera implementació d’un mètode en un aparell com un ordinador que d’una altra manera no sigui patentable, no és per si mateix prou garantia per a trobar que una contribució tècnica hi sigui present.

D’acord amb l’anterior, un mètode de negoci implementat a l’ordinador, mètode de procés de dades o un altre mètode l’única contribució del qual a l’estat de l’art no és tècnica, no pot constituir un invent patentable. Si la contribució a l’estat de l’art es refereix únicament a matèria no patentable no pot existir invenció patentable independentment de com es presenti el tema en l’expedient. Per exemple, els requisits de contribució tècnica signifiquen que no poden ser esquivats simplement per especificar mitjans tècnics en l’expedient de sol·licitud de patent.

És més, un algoritme és inherentment no tècnic i en conseqüència no pot constituir una invenció tècnica. Tot i això, un mètode que inclogui l’ús d’un algoritme pot ser patentable si el mètode s’empra per resoldre un problema tècnic. Una patent concedida per a tal mètode no hauria de monopolitzar l’algoritme mateix o el seu ús en contextos no previstos a la patent.

Com la patent de programari afecta els professionals informàtics

Per començar, els professionals informàtics tenen poc a guanyar de les patents de programari en el nostre entorn professional, essent realment rar que una persona individual sol·liciti una patent. En la majoria dels casos són les empreses les que sol·liciten patents relacionades amb els desenvolupaments realitzats pels seus treballadors. Des d’un punt de vista egoista, les patents mostren un nul benefici per a nosaltres.

• Des d’un punt de vista més general, les patents de programari provocaran un canvi en la influència i importància dels professionals informàtics en els especialistes de la propietat industrial. Actualment, quan es desenvolupa un nou producte de programari, els informàtics, els tècnics, són la part més influent. En el cas que les patents de programari entren en joc, fins i tot abans de què un informàtic pugui començar la seva feina en un projecte, un advocat haurà d’estudiar i buscar les possibles patents existents sobre el tema en qüestió. Qualsevol treball que es realitzi haurà de ser validat per un especialista de patents. Els informàtics no podran ja decidir quina tecnologia és millor per a un producte purament en termes tècnics i econòmics. L’opinió dels advocats (per exemple en termes de risc a plets per patents existents) serà també de gran importància.

• Els professionals informàtics són els més ben qualificats per jutjar sobre la influència de les patents de programari en la innovació de la Informàtica, de les tecnologies de la Informació. En el moment actual, la discussió sobre la conveniència de les patents de programari està bàsicament en mans d’advocats (tot i que afortunadament més i més informàtics estan entrant en el tema) que són els que estan decidint el que podrem fer en els propers anys en la nostra tasca diària. Hauríem de ser capaços de, pel cap baix, ajudar a formular el nostre futur com a professionals. També hauríem d’explicar a la societat les implicacions d’aquestes mesures en el retorn general de la indústria informàtica, el seu ritme de desenvolupament i en general, l’equilibri entre el què la societat necessita en termes d’innovació i nous productes i el que perd quan atorga monopolis comercials en tecnologies.

En conjunt, els professionals informàtics estaran afectats en una tasca diària, amb poc que guanyen i veient com a mínim, diversos problemes per a nosaltres com a professionals i per al bé comú de la societat. A més, i malgrat l’opinió que podem tenir sobre aquest tema, no hauríem de permetre que aquestes decisions siguen preses sense que es tingui en compte nostra opinió.

El text presentat a l’EPO es pot veure en l’enllaç:

http://www.ati.es/spip.php?article1237

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)