Desenterren les vergonyes d’Atari

Compartir

Troben milers de còpies al desert de Nou Mèxic del considerat pitjor joc de la història, “E.T. l’extraterrestre” que Atari va fer als vuitanta.

S’ha desmuntat una llegenda urbana demostrant que no era llegenda, sinó veritat: la de l’enterrament en el desert de Nou Mèxic, prop de la localitat d’Alamogordo, de milers de cartutxos del videojoc “E.T. l’extrerrestre”, considerat com el pitjor de la història.

El moment en què la troballa és comunicada a la premsa. Foto del Twitter de Larry Hryb (@majornelson)

El moment en què la troballa és comunicada a la premsa. Foto del Twitter de Larry Hryb (@majornelson)

Remuntem-nos a l’any 1982: l’estrena del film “E.T. l’extraterrestre” de Steven Spilberg, va ser tot un èxit de taquilla i un fenomen mediàtic que acabaria convertint-se en una de les icones de la dècada i de tota una generació.

Com tot bon èxit de taquilla, la pel·lícula aniria acompanyada d’una sèrie de productes de màrqueting, entre els quals es trobaven figuretes de plàstic per jugar, roba i, com no, un videojoc. Principis dels 80 també era l’època en la qual la indústria del videojoc es començava a estendre pels domicilis gràcies als ordinadors de 8 bits i a les primeres i tosques vídeoconsoles.

Atari fou la triada per fer l’adaptació del llargmetratge a la petita pantalla, aconseguint els drets per uns 20 milions de dòlars. Per materialitzar l’encàrrec va contractar a Scott Warshaw, conegut per ser el creador dels jocs Yars’Revenge o Raiders of the Lost Ark, i li va proposar un repte: crear el joc d’E.T. en tan sols 4 setmanes per a tranquil·litzar els fans.

Acceptat el repte, Warshaw es va posar mans a l’obra i va desenvolupar un joc d’E.T. que, en l’argot d’Internet, diríem un WTF (What The Fuck). Tot i que amb tan sols veure el joc les paraules sobren, bàsicament aquest fou definit (o més aviat titllat) com “E.T. caient per forats“. I com que una imatge val més que mil paraules, aquí teniu un vídeo de com era el joc (nota: en les pantalles en què veieu molt de verd, intentaven ser arbres):

Atari va llançar milers de còpies, esperonant els ditribuidors i les botigues per a què es posessin mans a l’obra amb les vendes, pensant en un èxit ràpid, però… no van trigar gaire en arribar les queixes per part dels usuaris.

Les males crítiques van ploure com en plena temporada de Montsó al sud-est asiàtic, i arran d’aquest fracàs Atari va entrar en crisi i més tard en fallida.

La productora de programari i maquinari lúdic tenia milers i milers de còpies del videojoc maleït en magatzems, ja que ja ningú les volia, i no sabia què fer amb elles. Així que, finalment, es va prendre una decisió radical: enterrar-les en un abocador.

A més dels cartutxos d'E.T, també n'hi havia del joc Centipede. Foto del Twitter de Larry Hryb (@majornelson)

A més dels cartutxos d’E.T, també n’hi havia del joc Centipede. Foto del Twitter de Larry Hryb (@majornelson)

I així és com es gesta una llegenda urbana, amb diversos camions arribant a Alamogordo per enterrar, presumptament per sempre, la vergonya d’Atari.

I després de 30 anys de mite, els cartutxos han vist novament la llum gràcies a Xbox i Fuel Industries, que han promogut una autèntica expedició arqueològica al desert de Nou Mèxic per desenterrar tot el material possible.

No van trigar gaire en trobar les restes, el que fa pensar que, en realitat, el lloc de l’enterrament era un secret a veus entre la població local. I, així, el passat 26 d’abril, després de només unes hores d’excavació, els “arqueòlegs” van trobar els primers cartutxos i els van mostrar a la premsa convocada per seguir un esdeveniment que ha provocat un gran enrenou mediàtic.

La troballa ha estat promoguda pel canal Xbox Live, i serà relatada en un documental dirigit per Zak Penn que podrà ser vist en el canal d’entreteniment per a les vídeoconsoles Xbox. D’altra banda, els cartutxos trobats seran duts a un museu.

Seguidament us deixem amb un preludi del documental que ha s’ha fet per a la Xbox Live:

 

Copyleft 2014 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: