Dictada sentència en el cas Padawan (cànon digital)

Compartir

CibersocietatAmbdues parts clamen per la victòria: els detractors del cànon per l’absolució de Padawan, i els interessats en la seva aplicació perquè reconeix el dret a aplicar-ho a particulars.

Redacció – S’esperava, i molt, aquesta sentència. S’havia de definir -almenys així ens ho volien fer veure- el futur del cànon a Espanya, tocat segons uns, confirmat segons els altres, pel dictamen del Tribunal Europeu a petició, precisament, de l’Audiència de Barcelona per aquest mateix cas. Recordem breument: l’organisme judicial europeu va concloure que és lícit aplicar un cànon sobre els suports digitals però que aquest no es podia aplicar de la mateixa manera a tots els tipus de clients, i que la legislació espanyola al respecte no complia amb l’esperit de la directiva europea. Cànon si, però amb modificacions, era el que venia a dir en definitiva.

Mancava, però, la resolució de l’Audiència Provincial de Barcelona, que era on realment es jugava el futur del cànon. I aquesta, ha estat clara: Padawan S.L. (empresa propietària de la botiga de venda de productes informàtics denunciada per la SGAE per impagament del cànon) queda absolta i exempta del pagament dels més de 16.000 euros reclamats per l’entitat de gestió i protecció de la propietat intel·lectual perquè no es pot discriminar la part d’allò demanat per la SGAE corresponent a usuaris particulars i què és l’atribuïble a empreses. I això malgrat que Padawan S.L. va presentar el llistat de clients que habitualment compraven suports d’emmagatzemament.

Missatge implícit: el cànon a usuaris particulars podria considerar-se lícit, mentre que el material venut a empreses quedaria lliure d’aquest. Com distingir-lo?

Una opció seria que tot el material d’emmagatzemament es vengués als comerciants sense cànon, que aquests l’apliquessin i el paguessin directament, però això probablement seria molt difícil d’organitzar. Una altra seria desgravar-ho en les declaracions d’impostos, i una tercera via podria ser gravar-ho directament en els continguts venuts i no en els suports verges adquirits.

El govern i, més concretament la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde, es va comprometre a avaluar els canvis en la llei per tal d’adequar l’aplicació del cànon a les directrius europees, quelcom del què n’hauran de sortir en un futur proper els canvis necessaris per a permetre que les empreses no hagin de pagar o puguin desgravar-se l’import del cànon digital.

Per a la SGAE, principal organització implicada en la defensa d’aquest impost i blanc de les ires del bàndol contrari, la sentència reforça les seves tesis reconeixent l’obligatorietat del pagament del cànon pels particulars amb tan sols la presumpció que els mitjans d’emmagatzemament es puguin usar per a realitzar còpies privades, sense necessitat d’acreditar-ne el seu ús efectiu d’aquesta manera.

Per a entitats contràries com l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), la sentència reforça la seva idea d’aplicació indiscriminada del cànon, fins i tot als usuaris particulars, i es mantenen en la seva idea (que veuen així mateix reforçada primer pel dictamen europeu i després per la sentència de l’Audiència de Barcelona) que només l’adquisició de l’obra original està subjecta a gravamen pel cànon.

Dues posicions irreconciliables a les quals, probablement, una reformulació de la legislació del cànon deixarà insatisfetes per igual, una per quedar-se curta i l’altra per passar-se.

Ara, tot queda pendent d’aquesta reformulació que ha de dur a terme el govern. En el seu camp s’hi troba la pilota en joc.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina