Distribucions Linux: una app store per a governar-les totes

Compartir

LinuxSegons informa OStatic, openSUSE, Fedora, Red Hat, Ubuntu, Mandriva i Mageia estan preparant una eina unificada que permetrà instal·lar qualsevol aplicació en qualsevol d’aquestes distribucions i en les que s’adhereixin en el futur al projecte. La seva intenció és facilitar encara més la instal·lació de programari a l’usuari final amb un moviment que, de sortir bé, podria suposar un punt a favor del sistema del pingüí molt important per augmentar la seva presència entre els consumidors finals.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – A aquestes alçades i rondant des de fa molt de temps un pobre 1% estimat del total dels escriptoris informàtics, és obvi que GNU/Linux ha perdut aquesta batalla en favor de Windows i, en menor grau, de Mac OS X, que li ha passat la mà per la cara com a desktop alternatiu a l’omnipresent sistema operatiu de Microsoft. Ni tan sols distribucions com Ubuntu, Fedora o openSUSE, que generen gran quantitat de notícies i interès a Internet, han aconseguit fer-se un espai real en el mercat, encara que el terreny dels servidors és un altre tema, amb un Linux que gaudeix d’una molt bona salut.

Fa anys, un dels principals problemes de GNU/Linux per als usuaris era la instal·lació de programari, simplificada fins a l’extrem en Windows gràcies a uns paquets autoinstal·lables que fan tota la feina amb tan sols seleccionar algunes opcions i fer clic sobre uns botons, quelcom que en el sistema del pingüí era impensable fins fa relativament poc, en què sistemes de gestió de paquets que resolen automàticament les dependències s’han anat incorporant gradualment a les principals distribucions.

Malgrat tot, i parlant d’aquest aspecte, queda un punt per resoldre: la transversalitat d’aplicacions entre distribucions. Avui en dia, la majoria de les distros utilitzen paquets RPM i DEB, i ni fins i tot això és garantia que un paquet genèric en un d’aquests formats pugui ser instal·lat en un sistema GNU/Linux sense haver d’instal·lar d’alguna manera altres paquets, una tasca que a molts usuaris finals se’ls fa un món.

Per tal de facilitar aquesta tasca, i segons informa el lloc OStatic -dedicat a fomentar l’adopció de programari lliure-, responsables de les principals distribucions GNU/Linux del mercat estan negociant els detalls d’un sistema universal d’instal·lació d’aplicacions, que funcionaria darrere d’un front-end inspirat en el paradigma d’App Store popularitzat per Apple. Els implicats, segons continua explicant la publicació, són els “pesos pesats” de l’ecosistema del sistema del pingüí: Debian, Ubuntu, openSUSE, Fedora, Red Hat, Mandriva i Mageia.

L’elecció d’un format de botiga d’aplicacions que “amagui” els detalls tècnics com són les dependències que necessita cada aplicació, i es centri en altres detalls més interessants per a l’usuari final com oferir una captura de pantalla a l’usuari per tal que pugui veure com és el programa en funcionament, respon a aquesta voluntat de capturar més quota de mercat en el sector de consum. Malgrat tot, a GNU/Linux li continuarà mancant una peça clau: el suport dels principals fabricants d’ordinadors, que fins ara han tret al mercat escassos exemplars corrent amb el sistema del pingüí i més en clau de “raresa” que no pas altra cosa.

La iniciativa tirarà endavant sempre que les distribucions que la formen deixin de banda bona part del seu “ego” per cedir en decisions tècniques i d’imatge de producte claus ja que, si no és així, es corre el risc de tornar al fraccionament inicial i que, en comptes d’una botiga d’aplicacions unificada, tinguem set o vuit botigues adaptades únicament a una distribució concreta i les seves derivades, com passa ara amb els gestors de paquets.

Copyleft 2011 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina