El ‘cablegate’ de Wikileaks confirmaria la intervenció oficial xinesa en el hack a Google de gener

Compartir

InternetSegons els documents filtrats per la famosa iniciativa, un contacte xinès de l’ambaixada nord-americana a Pequín va confirmar l’ordre de les autoritats del gegant asiàtic per a realitzar un ciberatac contra Google.

Redacció – Wikileaks ho ha tornat a fer: la famosa iniciativa de “periodisme ciutadà” de Julian Assange torna a ser portada per la publicació de documents fins ara secrets. I si fins ara s’havien vist afectats els terrenys militar i diplomàtic, sense deixar aquests també en aquesta nova filtració hi ha notícies per a la indústria tecnològica.

Aquest cop la filtració consisteix en més d’un quart de milió de documents de correspondència entre el govern nord-americà i les seves ambaixades disseminades per tot el món. En aquests, i com a temes més espinosos, es revela l’espionatge a què han estat sotmesos els dirigents de l’ONU i les opinions “oficials” sobre diversos líders nacionals com l’italià Silvio Berlusconi, el rus Vladimir Putin o l’iranià Mahmoud Ahmadinejad. També podria ser la confirmació de la intervenció oficial de la República Popular de la Xina en els atacs cibernètics a Google ocorreguts al gener i que gairebé acaben amb la retirada de la multinacional del cercador del mercat xinès, encara que podríem afirmar que l’encontre va acabar en “taules”.

Segons s’ha desprès de l’anàlisi de la documentació per part de diversos grans mitjans de comunicació de tot el món (com, per exemple, el New York Times), el govern de la República Popular de la Xina va ordenar el ciberatac a Google per a violar la seguretat de diversos comptes de Gmail. La font d’aquesta informació seria un informador de l’ambaixada nord-americana a Pequín que, ara que han sortit a la llum aquestes dades, podria veure perillar la seva vida, ja que és de preveure que les autoritats del país asiàtic augmentaran les mesures de seguretat i realitzaran una investigació exhaustiva per a delimitar responsabilitats.

I, pitjor encara: l’intent de penetració en els sistemes de seguretat de Google no seria un fet aïllat, segons el mateix contacte, si no que formaria part d’una estratègia que, de manera continuada, ha buscat forçar l’entrada en els sistemes informàtics governamentals dels Estats Units, els seus aliats occidentals, i importants empreses d’aquests països, a més de en ordinadors i comptes de serveis online corresponents a opositors al govern xinès, com el del Dalai Lama. Res lluny del que l’imaginari col·lectiu atribuïa als dirigents del gegant asiàtic, però que no es podia afirmar oficialment.

El lloc web de Wikileaks va estar inoperatiu durant diverses hores, malgrat que com a mesura de precaució davant d’aquest incident ja esperat per Assange i els seus col·laboradors, els documents del ‘Cablegate’ havien estat prèviament enviats a diversos rotatius de tot el món com l’abans esmentat New York Times nord-americà, l’espanyol El País, el francès Le Monde o el britànic The Guardian, amb la qual cosa han estat analitzats, resumits i les principals conclusions que se’n poden treure d’ells, fetes públiques malgrat tot.

És difícil preveure les conseqüències d’aquesta filtració, tot i que estant en joc la diplomàcia, el més probable és que la solució siga ‘diplomàtica’: aquí no ha passat res, almenys oficialment i, informalment, ja es veurà com ho resolem. Fins i tot a nivell empresarial: a Google no li interessa enfadar-se ‘oficialment’ amb la Xina i anar-se’n del país, perquè perdria un mercat molt sucós que deixaria a les mans dels seus més directes rivals. De fet, no fa cap menció dels documents del “Cablegate” en cap dels seus blogs, ni tan sols en l’oficial per a la Xina.

Copyleft 2010 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina