El cas Songbird, un perfecte exemple de perquè Linux no és atractiu per als desenvolupadors de programari

Compartir

LinuxEls responsables del conegut reproductor de música han decidit deixar de banda la versió oficial per al sistema del pingüí, ja que no els surt a compte mantenir-la.

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – "Tot i que els nostres usuaris de Linux són d’allò més apassionats, duen a terme un desenvolupament espectacular, i sempre aportacions molt positives per saber si estem o no en el camí correcte, simplement no podem continuar mantenint una versió per a Linux com hem fet fins ara" amb aquestes paraules explicava l’enginyer de programari Georges Auberger la decisió de deixar de banda el desenvolupament de la propera generació del reproductor multimèdia Songbird per a la plataforma GNU/Linux.

Aquesta propera generació, el nom de la qual és NOFX, tindrà com a principal novetat el suport per a vídeo, convertint així el reproductor musical en un reproductor multimèdia. A més, també es redissenya la seva interfície d’usuari, fins ara molt semblant a la de l’iTunes d’Apple. La versió final hauria de veure la llum a finals d’aquest mes d’abril.

La decisió de Songbird (que tot i l’abandonament en la plataforma Linux, continuarà sent programari lliure) es deu al fet que el desenvolupament i manteniment de la versió Linux és molt costós en comparació amb els beneficis que comporta. No en va, i tot i que des del mateix projecte es reconeix la gran activitat desplegada per la comunitat d’usuaris de la plataforma del pingüí, aquesta només representa l’1% del global dels sistemes operatius en el mercat, pel que programar per a GNU/Linux és fer-ho sempre per a una part infinitesimal del mercat, mentre que de fer-ho només per a Windows i Mac OS X es comprèn un 95% del total.

A més, l’ecosistema Linux es troba fragmentat, i malgrat que una aplicació pot funcionar perfectament en qualsevol distribució, és necessari disposar dels paquets en diversos formats (RPM i DEB com a mínim), a més d’haver de barallar-se amb dependències de llibreries les versions de les quals poden variar d’una instal·lació a una altra, problemes més fàcilment resolubles en les dues plataformes majoritàries.

Tot i el que s’ha anunciat, els usuaris de Linux no es quedaran sense res; l’organització mantindrà una versió interna per al sistema del pingüí, que serà desenvolupada i emprada pels programadors que treballen en aquesta plataforma. Aquesta versió serà posada a disposició de la comunitat, però el seu desenvolupament no serà seguit pel projecte oficial.

Malgrat que alguns usuaris han entès la decisió i els motius que la fonamenten, d’altres han mostrat públicament el seu desacord, i són molts els que afirmen que deixaran aquest reproductor en favor d’altres solucions que comptin amb versió per a GUN/Linux.

En general, la comunitat d’usuaris del sistema operatiu del pingüí és molt activa i activista, més fins i tot que la de Mac i sense punt de comparació als usuaris de Windows, ja que entre aquests s’hi compta un gran quantitat de massa d’usuaris finals als quals poc interessa el món de la informàtica, i l’única cosa que volen és usar el seu ordinador de manera productiva. En canvi, el perfil tipus d’un ‘maquer’ o ‘linuxer’ és el de la persona amb més inquietuds i coneixements tècnics, que valora la filosofia de la plataforma, a vegades fins i tot per damunt de la seva usabilitat (però sense deixar-la de banda).

L’exemple de Songbird no és aïllat -malgrat que sí representatiu- del problema que pateixen molts desenvolupadors, ja que tot i que la comunitat linuxera és molt activa, la seva massa crítica molts cops no és prou per mantenir un desenvolupament. I és que, malgrat que el programari lliure és gratuït, ha de buscar maneres de finançar-se, ja que els programadors no viuen precisament de l’aire.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina