El conflicte entre Ge

Compartir

Llocs web georgians han estat atacats per grups de hackers russos, provocant el seu "replegament" a servidors de fora de la república caucàsica. La situació sembla reproduir el desenvolupament dels fets d’armes.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – El conflicte militar obert entre Geòrgia i Rússia pel control de les regions d’Ossètia i Abkhàzia té la seva contrapartida a Internet, amb atacs als llocs web vinculats amb un o altre país per grups de hackers, ja sigui que operin de manera independent i incontrolada, o bé organitzats des dels seus respectius governs.

Segons publica Ars Technica, ja a finals del juliol es van donar atacs contra el lloc web del president de la República de Geòrgia que investigadors nord-americans no han vist com l’avançada d’un atac més gran, malgrat que fonts oficials georgianes així ho han considerat. Durant les primeres hores del conflicte armat, fou tornada a atacar i traslladada a un servidor nord-americà situat a la ciutat d’Atlanta, al sud dels Estats Units, malgrat que els atacs han continuat.

Els ciberatacs s’han realitzat en paral·lel a les operacions militars, fins al punt que Rússia ha aconseguit tirar a terra llocs oficials del govern georgià, que s’ha vist obligat a migrar les seves pàgines cap a servidors nord-americans, país que recolza políticament a Geòrgia. Un dels serveis emprats per mantenir actives les pàgines georgianes ha estat Blogger, de Google.

Si amb Google Maps realitzem una vista de la regió, ens n’adonem que a Geòrgia -així com a les veïnes repúbliques d’Armènia i Azerbaidjan- no hi veiem cap carretera ni ciutat assenyalada, quelcom que sí podem veure en territori rus o turc, però que una altra vegada tornem a perdre a l’Iran, Iraq i Afganistan. Casualitat, impossibilitat tècnica o imposicions d’algun govern? Encara que molts ho han adduït a les pressions provocades pel conflicte, el fet cert és que les limitacions tècniques o una situació anterior al conflicte militar tenen moltes possibilitats de ser el motiu d’aquestes absències.

Ciberconflictes, la guerra del futur

Òbviament, no només el present conflicte armat estén els seus tentacles a la Xarxa de xarxes, sinó que en el passat altres guerres han tingut la seva part cibernètica i fins i tot pot considerar-se que hi ha hagut guerres "incruentes" en les que el seu únic camp de batalla han estat els cables de comunicacions que uneixen els ordinadors.

L’exemple més proper en el temps d’aquest darrer cas és potser la guerra no declarada entre hackers estonians i russos pels incidents el detonant dels quals fou la intenció del govern de Tallin de retirar una estàtua que honrava als soldats soviètics que van alliberar Estònia del jou nazi. Els ciberatacs entre ambdós bàndols van desembocar en una acusació explícita per part del govern de la petita república bàltica de que era l’executiu del Kremlin el que es trobava al darrere de totes les accions d’atac cibernètic.

Un altre exponent de guerra que només s’ha donat en el terreny informàtic fou la que va enfrontar a hackers de la República Popular Xina i dels Estats Units D’Amèrica com a resultat d’un incident aeri que va tenir lloc sobre l’illa xinesa de Hainan, quan un avió suposadament espia dels Estats Units fou obligat a aterrar en una base aèria xinesa en el 2002. L’escalada de "ciberviolencia" va afectar a diversos llocs web d’ambdós països.

La guerra entre els Estats Units i l’Iraq també va tenir la seva extensió a la Xarxa, amb els nord-americans intentant encegar els sistemes electrònics de comunicacions i detecció iraquians, així com totes les pàgines i llocs web des dels quals podien realitzar una campanya propagandística contra l’ocupació del seu país. Posteriorment, l’anomenada "guerra contra el terrorisme" té també la seva extensió virtual amb l’ús d’Internet per part d’Al-Qaida per a reclutar nous membres i facilitar la comunicació de les seves cèl·lules terroristes, i per part dels nord-americans i els cossos policials dels països d’occident per detectar les seves activitats.

En resum, cada cop més els diversos conflictes deixen la seva empremta a la Xarxa de xarxes, per sort un terreny on les úniques víctimes són els bits i bytes i no persones amb vides i famílies. Des d’aquestes ratlles només ens resta desitjar que la resolució d’aquest conflicte sigui ràpida i que no s’endugui més vides amb ell.

Guillem Alsina