El desafiament de Kim Dotcom, ja en línia

Compartir

Mega és un servei d’emmagatzemament més, però impulsat per una polèmica mediàtica. Kim Dotcom busca blindar-se contra actuacions judicials traspassant tota la responsabilitat del que s’emmagatzemi als seus usuaris.

Probablement, la fama mundial adquirida per Kim Dotcom després del tancament policial del seu anterior servei Megaupload/Megavideo, hagi influït en que Mega, el successor natural del que fos clausurat, hagi ocupat les portades de la majoria dels rotatius mundials, inclosos els generalistes i no només els dedicats a les novetats tecnològiques. I, malgrat tot, no deixa de ser una oferta més en una Internet saturada de serveis d’emmagatzemament en el núvol i descàrrega de continguts.

Portada de la web de Mega

Portada de la web de Mega

La seva turbulenta història comença ara fa un any amb la irrupció de la policia en el domicili particular del polèmic Kim Dotcom (nascut Kim Schmitz) i el ‘segrest’ judicial de Megaupload i Megavideo entre altres serveis propietat de l’excèntric magnat dels negocis tèrbols a Internet, heroi per a uns i malvat per a altres.

El pecat de Megaupload i Dotcom? No posar límits clars i definits a l’emmagatzemament de continguts el copyright i drets de propietat dels quals pogués ser posat en dubte. Des de l’empresa que portava aquests serveis tampoc es col·laborava excessivament amb les autoritats en la persecució de la violació d’aquests drets.

L'excèntric Kim "Dotcom" Schmitz

L’excèntric Kim “Dotcom” Schmitz

Això va facilitar que molts llocs web dedicats a proporcionar als internautes tota mena de continguts multimèdia i, especialment, pel·lícules, emmagatzemessin els arxius en els serveis proporcionats per Dotcom i els seus nois, dificultant amb això la persecució policial ja que només proporcionaven enllaços a aquests continguts que, d’altra banda, havien estat pujats a la Xarxa pels mateixos usuaris. En molts casos, els jutges han desestimat la publicació d’un enllaç (encara que aquest apunti a continguts ‘dubtosos’) com una pràctica delictiva.

Exactament un any després del raid policial contra Dotcom i Megaupload, arriba Mega, el seu successor, amb la mateixa filosofia (emmagatzemar fitxers en el núvol i compartir-los) però amb algunes diferències respecte al seu predecessor.

Per començar, els interessats disposen d’opció d’ús gratuïta i de pagament. La gratuïta oferix ni més ni menys que 50 gigabytes gratuïts d’emmagatzemament, mentre que els comptes de pagamentofereixen entre 500 GB i 4 terabytes per una quota mensual que oscil·la entre els 9,99 euros i els 29,99.

Quan es puja un arxiu al servei, aquest és automàticament xifrat amb una clau RSA de 2048 bits, un xifrat molt fort que dificulta el seu desxifrat si no es disposa de la clau per fer-ho, és a dir, si s’intenta per força bruta. Tot i això, cal fer notar que l’algoritme RSA fou desclassificat ja fa algun temps, i no seria descartable que determinades agències governamentals i cossos policials disposessin d’eines per a violar la seva seguretat en un espai de temps relativament breu.

Qui no tingui aquesta mateixa clau en el moment de la descàrrega, tampoc li servirà de gaire el contingut, així que els serveis de compartició i descàrrega de pel·lícules online que empren el nou Mega també hauran de proporcionar aquesta clau als seus usuaris.

Si bé això fa semblar que el nou Mega protegeix la identitat dels seus usuaris, això pot no ser del tot cert; segons informaven alguns rotatius i blogs de manera immediata després del llançament del servei, en els seus termes d’ús hi constava un paràgraf en el qual s’hi especificava que, en cas de ser necessari, els administradors del servei proporcionarien dades dels usuaris a les autoritats. Aquest paràgraf sembla haver desaparegut a les poques hores.

Fins i tot encara que aquest paràgraf hi continués constant, des de Mega només es podrien proporcionar unes poques dades (adreça IP, nom d’usuari, clau d’accés,…) però, en teoria almenys, ni tan sols ells coneixen la clau de desxifrat dels arxius pujats, per la qual cosa -i tal com hem explicat abans- aquests continuarien essent virtualment inaccessibles.

Sembla que Kim Dotcom ha volgut blindar el seu servei tant per una banda com per l’altra, espolsant-se qualsevol responsabilitat per allò que s’ha emmagatzemat en els seus servidors (que, per cert i segons afirmen, estan escampats arreu del món) i passant aquesta responsabilitat als usuaris individuals.

Caldrà veure com reaccionen els qui es consideren damnificats pels anteriors serveis impulsats per Dotcom (la indústria cinematogràfica, per exemple), i si emprenen accions contra ell i contra Mega o bé se’n van a buscar una altra víctima propiciatòria.

Tal fou l’expectació entre la comunitat internauta per al llançament del nou servei, que els registres per a emprar-lo es van disparar en els primers minuts de la seva posada en marxa, provocant-ne el seu col·lapse. És probable que, almenys al llarg dels primers dies, Mega centri l’atenció de bona part de la comunitat internauta, una situació que s’anirà normalitzant al llarg de les properes setmanes.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

El desafiament de Kim Dotcom, ja en línia
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: