El govern britànic es disculpa pel tracte que va donar a Alan Turing

Compartir

CibersocietatEl científic és considerat un dels precursors de la intel·ligència artificial, i malgrat que va prestar un gran servei al seu país i al bàndol aliat durant la Segona Guerra Mundial desxifrant els codis secrets alemanys, fou postergat anys més tard degut a la seva condició sexual.

Alan TuringRedacció – Turing és, per dret propi, un dels grans noms de la història de la informàtica, encara que és més conegut en les facultats universitàries i entre aquells que han cursat estudis tècnics en informàtica o semblants, que entre el públic en general. El seu mèrit: haver contribuït en gran mesura a modelar la informàtica com la ciència que és avui en dia, el que no és poc, i haver posat les bases del que és la intel·ligència artificial moderna.

A ell es deu l’enunciat de la Prova de Turing per reconèixer l’existència d’intel·ligència en una màquina, que no per simple deixa de ser vàlida avui en dia: la prova consisteix en situar una persona enfront d’un terminal informàtic, sense contacte amb l’exterior. A través d’aquest terminal, dialogarà amb dues entitats. Una d’aquestes serà una persona, mentre que l’altra serà una màquina equipada amb un programari que li permeti reconèixer les qüestions que li planteja el primer subjecte i respondre a elles emulant el comportament humà. Si el nostre primer subjecte és incapaç de diferenciar entre la persona i la màquina que té “a l’altra banda”, podrem afirmar que la màquina posseeix un cert grau “d’intel·ligència”, el que anomenem intel·ligència artificial.

Abans de realitzar aquests i altres importants recerques, Turing va treballar com a criptògraf i director a la cèlebre instal·lació de Bletchley Park, un parc científic en el qual el govern britànic va concentrar durant la Segona Guerra Mundial a un bon nombre de científics que van treballar principalment per trencar els codis de xifrat alemanys i descobrir el funcionament de la famosa màquina Enigma. La consecució d’aquest èxit fou possible gràcies tant als científics britànics com als dels països ocupats que van col·laborar amb el bàndol aliat, i als treballs previs de polonesos i txecoslovacs.

Sense cap mena de dubte, Turing va prestar un gran servei al seu país, i es considera que la desencriptació dels codis militars alemanys fou un dels èxits que va permetre als aliats guanyar la guerra. Desafortunadament, per a molts el matemàtic, criptòleg i filòsof britànic passaria a la història per un tema molt més sòrdid i que no guarda cap relació amb la seva feina. I és que ser homosexual al Regne Unit en els anys 40-50 encara estava penat per la llei.

Memorial a Alan Turing al Sackville Park
Memorial a Alan Turing al Sackville Park

Després que casa seva fos assaltada i robada, Turing va denunciar el fet a la policia. Durant les investigacions va sortir a la llum pública la condició sexual del científic, quelcom del què Turing es va negar sempre a disculpar-se o retractar-se’n. Processat per això en un judici que va obtenir un gran ressò mediàtic, a Turing se’l va condemnar i se li va oferir la possibilitat d’anar a presó o bé de sotmetre’s a un procés de castració química a base d’injeccions d’estrògens. Va triar aquesta darrera opció.

El tractament li va provocar grans problemes físics com el creixement de pits, un resultat col·lateral de les injeccions d’estrògens. També el va afectar psicològicament, perquè a més fou apartat de les seves investigacions i la seva vida pública es va veure molt afectada. Gran Bretanya es trobava llavors en estat de xoc pel descobriment de la xarxa d’espies anomenada “els cinc de Cambridge”, descoberta poc abans. Turing fou, doncs, víctima de l’homofòbia combinada amb la persecució política.

Nascut el 1912, el genial científic va morir prematurament el 1954 després d’ingerir una poma enverinada amb cianur. Encara avui no s’han aclarit les circumstàncies de la seva mort, perquè oficialment fou classificada com un suïcidi, mentre alguns van especular amb un assassinat. Turing era una persona desordenada, que descuidava la forma en què tenia certs compostos químics organitzats (o, més aviat, desorganitzats) en el seu laboratori, el què induiria la tesi de l’accident, però per descomptat i com a científic certes precaucions amb materials perillosos per mínimes que fossin, les havia de tenir.

De qualsevol manera, el tracte donat a Turing no fou el merescut per aquest científic que, a més, havia col·laborat tan decisivament en la Guerra amb el seu país. Figura reivindicada per la ciència i pel col·lectiu gai, no ha estat fins fa pocs dies que el govern britànic s’ha disculpat oficialment pel tracte que se li va donar llavors. Després d’una petició multitudinària per a què es restituís el reconeixement a Turing, ha estat el primer ministre britànic qui, en un comunicat publicat en el seu lloc web, s’ha disculpat en nom del govern.

Per a la posteritat, doncs, ens ha de quedar l’obra d’aquest genial científic, que va treballar en els camps de la matemàtica, la criptografia, la intel·ligència artificial i fins i tot la filosofia, i que va contribuir decisivament a modelar el que és avui la informàtica moderna. Independentment de a qui estimés o de com ho fes.

Moltíssimes gràcies, senyor Turing.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)