El malware per a smartphones arribarà a la mateixa intensitat que el de PCs en menys temps

Compartir

Mobile World COngress 2010Segons ha afirmat l’expert en seguretat informàtica Eugene Kaspersky en roda de premsa celebrada durant el Mobile World Congress de Barcelona, el malware per a smartphones està evolucionant molt ràpidament en comparació amb el que va trigar a florir en el món dels ordinadors personals. Kaspersky ha vaticinat un empitjorament de la situació al llarg de la dècada que hem encetat.

Especial Mobile World Congress 2010

Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – Tot i el seu bon sentit de l’humor, Eugene Kaspersky és sempre portador de males notícies. Però no culpem d’això al missatger: Kaspersky és només qui ens adverteix d’un escenari pel qual ell -i ja ho deixa ben palès- aposta per al nostre futur en el terreny de la seguretat mòbil.

Tot i que molts usuaris no són conscients d’això perquè no se’n parla gaire públicament, el malware per a dispositius mòbils tipus smartphone existeix i és molt actiu. La seva finalitat, segons ens indica Kaspersky -i corrent en paral·lel a la problemàtica que es presenta en els sistemes d’escriptori- és la d’enganyar a la víctima per tal d’aconseguir treure’n un benefici, habitualment econòmic. I, de moment, encara no s’ha produït una explotació massiva com en els sistemes de sobretaula, quelcom que anirà passant al llarg de la dècada present fins a convertir-se en un problema de les mateixes dimensions que en els sistemes informàtics d’escriptori.

Kaspersky ha parlat durant la seva conferència de la “industrialització” del malware, quelcom del que ja n’hem parlat amb anterioritat en aquesta mateixa publicació. Els nous creadors de malware són empresaris a l’ús, que ofereixen serveis estandarditzats i a mida del client segons el que aquest pagui, arribant fins i tot a disposar de “hotlines” telefòniques per a atenció personalitzada i mantenir reunions o realitzar esdeveniments per als seus clients i “partners”. Tot un ecosistema que es gestiona principalment des de la Xina, l’Amèrica Llatina i Península Ibèrica (països de parla castellana i portuguesa) i països de parla russa (antic bloc de l’Europa de l’Est). Les víctimes d’aquestes màfies són els usuaris nord-americans (Estats Units i Canadà) i de l’Europa Occidental.

I això és així pel fet que és en aquestes últimes regions en les quals els serveis mitjançant el mòbil estan més desenvolupats, segons afirma Kaspersky, i és precisament mitjançant falsos serveis com els creadors de malware aconsegueixen enganyar les seves víctimes. És un peix que es mossega la cua: quant més desenvolupat l’ús del mòbil, més quantitat de serveis; quants més serveis, més es desenvolupa l’ús del mòbil. I, enmig de tot això, el malware: quants més serveis en línia, més malware per tal d’intentar aprofitar-se de la situació.

Com més flexible és un sistema operatiu, major risc comporta per a l’usuari. Però al mateix temps, els usuaris prefereixen plataformes més flexibles que els permetin fer quantes més coses millor, malgrat que sigui a costa de sacrificar part de la seva seguretat.

Sobre aquest punt, Kaspersky va posar l’exemple d’Android en comparació amb l’iPhone i BlackBerry, exposant que aquestes dues últimes companyies haurien de canviar el seu model de negoci convertint les seves plataformes en més obertes abans de que la gent se’n canse i les abandoni en favor d’altres com Android, molt més oberta a la instal·lació d’aplicacions de terceres parts sense tant control “oficial” per part del fabricant.

BlackBerry, per exemple, té una política molt estricta d’admissió d’aplicacions per a la seva plataforma (un programador pot trigar entre dos i tres mesos per obtenir el vistiplau i poder començar amb això a distribuir la seva creació), però això permet minimitzar en gran mesura la possibilitat que algú realitzi un programa que contingui una funció perniciosa per als usuaris, ja que en sol·licitar la seva acceptació hi ha moltes possibilitats que es detecti el comportament anòmal.

Difícil doncs, per a tothom, quedar-nos amb una solució intermitja que satisfaci totes les nostres necessitats.

Copyleft 2009 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)