El New York Times aposta per l’opinió darrere d’una passarel·la de pagament

Compartir

El rotatiu nord-americà llança una secció al seu lloc web i app per a iPhone, els continguts de les quals exclusivament són opinatius.

Amb més de 160 anys a l’esquena i més d’un centenar llarg de Premis Pulitzer en el seu haver, el New York Times és un dels grans rotatius del món, famós i conegut a tot arreu i per les pàgines del qual han passat algunes de les plomes més influents del periodisme nord-americà.

Amb aquestes credencials, no és estrany que sigui un dels pocs -si no l’únic- diari al qual li ha funcionat bé el cobrament pels seus continguts, instituint una passarel·la de pagament que li ha funcionat fins al punt que guanya més per les subscripcions en línia que per la publicitat a les seves pàgines.

Ara, el NYT ha fet un pas més, i ha llançat una secció del seu lloc web i una app (disponible de moment en exclusiva per a dispositius iOS) dedicada només als continguts d’opinió.

Les seccions d’opinió dels diferents diaris són el que principalment marca la diferència amb la competència i el que pot enganxar als lectors o allunyar-los definitivament del rotatiu concret en el qual s’escriguin. És per això que els grans diaris mimen als seus columnistes d’opinió, contractant en la mesura de les seves possibilitats a periodistes i col·laboradors estel·lars.

Si ens fixem en aquells clients de bars, restaurants i altres llocs en els quals hi hagi premsa a disposició del públic per passar l’estona, és més que probable que els articles i les seccions més llegides siguin les que tenen a veure amb les opinions.

De fet, i si se’m permet la redundància, al meu parer el paper en la indústria periodística té futur en publicacions periòdiques dedicades a l’opinió, sobre l’actualitat o temes més imperibles, però bàsicament d’opinió ja que el regne de la immediatesa, de la notícia d’última hora, està pres per Internet, la qual avança a pas de gegant dins dels diferents canals de comunicació.

A més, en aquest aspecte són molts els llocs que ofereixen la notícia en obert, i encara que hipotèticament aquesta pogués ser de menor qualitat que en rotatius de fama com al New York Times (cosa que caldria jutjar en cada cas i que és impossible d’afirmar objectivament), la majoria dels internautes preferiria continuar rebent inputs immediats sense pagar que haver de pagar pel que pot aconseguir amb tan sols seguir les persones i mitjans adequats a Twitter.

La creació de marca personal per part dels periodistes, la immediatesa de les xarxes socials que ens porten l’actualitat, els blocs o la premsa gratuïta han fet trontollar ​​el món dels mitjans tradicionals. El suport paper perd audiència, mentre el periodisme mateix entra en crisi, tant el d’escriptura com el gràfic.

On abans hi havia un corresponsal i un fotògraf, ara hi ha en molts casos peticions als ciutadans que han capturat els fets amb els seus smartphones per poder comptar amb les seves imatges i les seves narracions.

Els testimonis dels ciutadans són clau per al periodisme, i és bo que els mateixos ciutadans, abans lectors passius, puguin informar als seus semblants a través de les possibilitats que els ofereixen Internet i els dispositius electrònics de tota mena, però el paper del periodista professional no ha de desaparèixer, malgrat que si transformar-se.

Dedicar-se a garbellar fets contrastables per treure’n la infoxicació i bolcar el seu coneixement per posar en context una determinada informació donant la seva opinió, és l’enfocament que al meu parer ha de tenir el periodisme actual de qualitat, continguts aquests que es poden cobrar perquè es diferencien dels altres diaris i de qualsevol blog o opinió de persona del carrer.

La iniciativa del New York Times de posar les seves columnes d’opinió darrere d’un paywall o mur de pagament va en aquesta línia i al meu parer és totalment encertada perquè ofereix valor afegit als lectors. Valor afegit proporcionat pels qui han de viure de la seva feina i, per tant, no poden oferir els seus textos gratuïtament i en obert a la Xarxa.

 

Copyleft 2014 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

Guillem Alsina
Etiquetes: