El New York Times denuncia la compravenda de followers a Twitter

Compartir

A través del seu conegut blog BITS, el rotatiu nord-americà detalla -gràcies al concurs de dos investigadors italians- les xifres d’un negoci multimilionari.

Una de les mètriques habituals per calcular l’èxit i l’impacte d’una marca o una persona en la Internet 2.0 conformada per les xarxes socials, és el comptar el nombre de seguidors o “followers” que té aquesta. Una mètrica que, al cap i a la fi, s’acaba revelant com tota una incògnita de com funciona aquesta marca fora de la Xarxa, o quin impacte real té aquesta persona sobre les opinions i els usos dels seus seguidors, quelcom que els estudis sobre el tema no acaben de deixar clar. I, malgrat tot, es continua prenent aquesta com a una mètrica vàlida. Al cap i a la fi, alguna havíem de prendre no?

Parlant concretament de Twitter, una de les xarxes socials preses com a referència, a aquesta li han estat trobats els mecanismes necessaris per a generar, de manera automàtica, una gran quantitat de falsos usuaris -el perfil dels quals no respon a cap persona humana- i als què es pot dirigir per a què es facin seguidors de qui vulgui la persona que els controla i, així, vendre’ls per lots.

Això és el que denuncia Nicole Perlroth, periodista del New York Times i aspirant a hacker (segons es defineix a ella mateixa en el seu compte de Twitter), en el conegut blog BITS, dedicat a les noves tecnologies i els negocis relacionats amb aquestes.

Basant-se en l’estudi dels investigadors italians Andrea Stroppa i Carlo De Micheli, Perlroth destapa les xifres d’un negoci multimilionari: de 40 a 360 milions de dòlars de volum de negoci anual mouria la compravenda de seguidors a Twitter. La periodista posa alguns exemples de pujades sospitoses en un sol dia del nombre de seguidors a Twitter: Pepsi, o l’últim candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Mitt Romney.

Un altre article posterior acusa a més marques i personatges famosos de comprar followers a Twitter, basant-se en crescudes anormals dels seus usuaris esdevingudes en un sol dia: Mercedes-Benz, Louis Vuitton, Dmitri Medvedev (Primer Ministre de Rússia), o el raper 50cent. Una marca és posada com a exemple de creixement sostingut que anul·la les sospites: Starbucks. Comprar followers surt barat: 18 dòlars per un miler de seguidors.

Tot i que és possible detectar de manera automàtica certs patrons que revelen un compte fals a Twitter, aquells qui els creen (i que s’ajuden també de programes informàtics) han refinat els seus mètodes, de manera que ara un compte fake (fals) pot mostrar una biografia coherent, una imatge de perfil, i fins i tot tweets, encara que molts cops aquests es limiten a ser retuitejos de publicacions en línia. Com a part de la seva falsa biografia, molts d’aquests perfils apunten a blogs o publicacions, fet que encara confon més els sistemes de cerca.

Un càlcul tret de l’estudi apunta que per allà fora hi hauria uns 20 milions de comptes falses, un número que podria incrementar-se a cada dia que passa si este és tan bon negoci com pareix.

A més, l’avantatge és que una vegada fem a un compte follower d’una marca, la podem reutilitzar per a fer-la follower d’una altra, quelcom que, a més, fa al compte encara més creïble i la rendibilitza molt més.

 

Copyleft 2013 www.imatica.org
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà www.imatica.org

Guillem Alsina
Etiquetes: