El pla de mercat digital únic europeu vol garantir la neutralitat de la Xarxa

Compartir

L’Agenda Digital Europea planteja algunes mesures que es dirigeixen a limitar certes pràctiques comercials que apliquen les operadores de comunicacions i que generen polèmica i malestar entre els usuaris, en el marc d’un pla per aconseguir crear un mercat digital únic que serà una cursa de mitja distància, amb un final fixat en el 2015.

A la imatge, l'edifici del Banc Central Europeu. Imatge d'Eric Chan a Flickr sota llicència Creative Commons

A la imatge, l’edifici del Banc Central Europeu. Imatge d’Eric Chan a Flickr sota llicència Creative Commons

Després de l’anunci de la Comissària de l’Agenda Digital Europea, Neelie Kroes, sobre la intenció de l’organisme que dirigeix de crear un mercat digital únic per a tota la Unió Europea, he d’admetre que em vaig quedar amb alguns dubtes sobre, per exemple, quant duraria aquest trajecte o quins sectors industrials/econòmics afectaria. Tals dubtes han estat molt amablement resolts per Ryan Heath, portaveu de l’organisme europeu.

La consecució del mercat digital únic, si és que aquest arriba a bon port, serà una cursa de mitja distància, amb una meta que la mateixa Agenda Digital ha fixat en el 2015. Personalment, ho veig com a un objectiu massa complicat d’assolir per a un espai tan curt de temps, almenys al 100%, però possible si es pren en consideració una part de l’ambiciós programa que han preparat Kroes i els seus. La feina, a més, ja ha començat: la setmana passada van tenir lloc els primers debats al respecte, i segons ens indica Heath, a partir del setembre es presentaran les primeres propostes formals a la Comissió Europea, per la qual cosa podríem començar a tenir més notícies cap a finals d’any.

Un dels ossos durs de rosegar seran les operadores, empreses molt poderoses a tots els nivells i amb els interessos de les quals toparà el pla europeu. Per començar, el projecte garanteix l’aplicació del concepte de neutralitat de la Xarxa, el que significa que les operadores no podran prioritzar el tràfic d’un tipus de dades determinat, ni penalitzar les dades d’altres serveis.

Tot i que la gran majoria dels directius d’operadores de comunicacions afirmen respectar tal concepte, la vox populi atribueix a les operadores la voluntat de trencar amb ell i que no sigui reconegut legalment ja que juga en contra dels seus interessos. Per exemple, i com cita Heath en les seves respostes a les nostres preguntes, “si t’acabes de comprar un sistema de videoconferència, és probable que també vulguis un servei d’Internet que garanteixi la qualitat adequada, d’extrem a extrem. Si algú vol pagar més per això, cap norma de la UE s’ha d’interposar en el seu camí. Si algú no ho vol comprar, la qual cosa és molt raonable, sens dubte hauria de seguir beneficiant-se d’una Internet que li ofereixi la millor qualitat possible en tots els sentits”.

Precisament, la VoIP és un dels serveis que més polèmica han generat al respecte, doncs en ell molts analistes hi veuen un perill a mitjà i llarg termini sobre les trucades de veu. Les tarifes planes o semiplanes de trucades ja actuen al respecte com a elements dissuasoris per a què els usuaris continuïn emprant aquesta tecnologia, i no poques operadores posen certes traves a l’ús d’aplicacions com Skype o Hangouts en les seves xarxes, tret que el client es doni d’alta en una de les tarifes de dades més cares.

La resta dels reptes als quals s’enfronta l’Agenda Digital amb el seu pla són: simplificació de les regulacions, de manera que una operadora que ofereixi serveis a qualsevol lloc del mercat comú ho faci sota les mateixes regles a tot arreu. Guanyar més espectre -un tema que, d’altra banda i com vam poder veure en el Mobile World Congress, és molt important per a les operadores- i harmonitzar-lo entre els diferents països i, finalment, millorar la qualitat de les infraestructures de xarxes.

El mercat digital únic també hauria de tenir una influència positiva per als proveïdors de continguts digitals, que en el futur podran operar en tot el territori de la Unió en comptes de fer-ho país per país. Per a això, hi ha encara un greu inconvenient: les llicències i diferències en la gestió del copyright.

Aquest mateix any, la Comissió Europea ha posat en marxa entre les parts interessades un diàleg sobre el que vindrien a ser unes “Llicències per a Europa” per tal de millorar l’accés transfronterer als serveis de continguts digitals i facilitar la seva portabilitat. Per posar un exemple, un usuari britànic de Netflix hauria de poder veure les seves pel·lícules i sèries en streaming quan es troba de viatge a l’Estat Espanyol o França (països en què no es troba operativa l’empresa) sense que els problemes de llicències transfronterers a Europa li ho l’impedeixin.

Sens dubte, i en aquest sentit, l’acció més remarcable que s’està prenent des de l’Agenda Digital és la d’aconseguir una decisió que modifiqui la legislació vigent de drets d’autor, que esperen s’aconsegueixi en el 2014.

 

Copyleft 2013 El Mur Tecnològic
Aquesta obra es troba subjecta a la següent llicència:
La difusió, reproducció i traducció d’aquest text es permet lliurement en qualsevol mitjà o suport amb les úniques obligacions de mantenir la present llicència i incloure un enllaç o referència a la pàgina en què es troba l’original dins del servidor www.imatica.org . En mitjans audiovisuals es requereix la cita al mitjà El Mur Tecnològic

El pla de mercat digital únic europeu vol garantir la neutralitat de la Xarxa
Valoreu aquesta publicació

Guillem Alsina
Periodista freelance especialitzat en noves tecnologies, redactor d'YCOM.cat
Etiquetes: