El Premi Novática per a un article sobre la protecció de menors a les xarxes socials

Compartir

Un tema candent com la protecció dels menors d’edat en les xarxes socials, es porta el màxim guardó en la VII edició dels Premis Novática, la publicació tècnica en noves tecnologies d’ATI.

Agències/Barcelona, 12 de setembre de 2013 – Generació i exposició a material inapropiat o il·legal (pornografia, promoció de la violència, sectes, promoció de la bulímia i l’anorèxia), contactes i relacions de caire sexual amb adults (assetjament sexual o grooming), assetjament per part d’iguals (assetjament escolar o bullying), sexting i extorsió (intercanvi de materials gràfics propis sensibles), problemes d’addicció, abusos de la privacitat, i accés i ús d’aplicacions comercials il·legals per a la seva edat (com ara jocs de casino) són els principals perills als quals s’exposen els menors d’edat a Internet i en les Xarxes Socials.

Molts perills que, d’altra banda, no estan vinculats amb Internet de manera exclusiva, sinó que es produeixen en primer lloc en el món real i passen després al virtual (com l’assetjament entre iguals) o es produeixen en ambdós entorns indistintament, i a vegades de manera entremesclada (com el cas de l’assetjament sexual).

Aquests són els temes més importants que es desenvolupen a l’article “Avances tecnológicos en la protección del menor en redes sociales“, guanyador de la VII Edició del Premi Novática, destinat al millor article publicat en el 2012 per aquesta revista, degana de la premsa informàtica.

Els seus autors, José María Gómez Hidalgo i Andrés Alfonso Caurcel Díaz, Director d’I+D de l’empresa Optenet i membre del Grup de Sistemes Intel·ligents per a la Mobilitat i la Comunicació Accessible de la Universitat Politècnica de Madrid, respectivament, realitzen una completa anàlisi dels riscos dels menors a les Xarxes i de les mesures per a detectar-los i combatre’ls.

Mesures reactives per part dels operadors de Xarxes Socials

Segons els autors de l’article premiat, a Europa el 38% dels nens (9-12 anys) i el 77% dels adolescents (13-16) tenen un perfil en alguna xarxa social. A l’Espanya, el 56% dels menors (9-16 anys) afirma tenir un perfil propi en alguna xarxa social. A les Xarxes Socials els menors poden establir contacte amb estranys amb més facilitat, la qual cosa pot augmentar la incidència de fenòmens com l’assetjament sexual. Es poden compartir continguts inapropiats amb molta més facilitat, la qual cosa pot portar a més exposició dels menors a aquests continguts.

Entre els menors espanyols usuaris d’Internet, un 9% han tingut contacte offline amb algú que ha conegut a la xarxa.

Basant-se en aquestes estadístiques, els autors afirmen que sembla evident que les limitacions legals existents respecte a l’accés a xarxes socials per part de menors de 14 anys no té resultat. Malgrat que en el 2009 més de 20 operadors de Xarxes Socials (entre ells Facebook, Google i Tuenti) van signar un conjunt de “Principis per a unes Xarxes Socials més Segures a la Unió Europea”, segons els autors “no hi ha cap mesura proactiva en la línia de detectar l’existència dels perills, sinó que aquestes mesures són purament reactives”. És a dir: el personal de revisió o moderació de la xarxa social intervé sota demanda quan els usuaris denunciïn o notifiquin l’existència d’un material o una situació perillosa o il·legal.

Tot i això, els autors apunten a què hi ha molts resultats prometedors en la literatura científica que poden donar lloc en un relatiu curt termini a sistemes efectius que ajudin els operadors de Xarxes Socials a adoptar una actitud més proactiva. Tècniques com la classificació de text basada en aprenentatge, analitzant sèries de paraules i atributs lèxics i lingüístics compartits en les xarxes, podrien ser usats de manera semiautomàtica, com a filtre per a prioritzar les revisions realitzades per experts humans, o per alertar als mateixos posseïdors dels perfils a revisar.

Són perilloses les Xarxes Socials per als menors?

Pel seu propi caràcter les Xarxes Socials poden tenir un efecte catalitzador, però no promouen l’existència de perills més enllà dels prèviament existents. En qualsevol cas, la presència de menors en aquestes Xarxes pot haver afectat més aviat la incidència de determinats perills. Per exemple, tradicionalment s’ha considerat l’exposició a continguts inapropiats com el perill més freqüent al qual s’enfronten els menors a Internet. Tot i això, en l’àmbit de les xarxes socials, la incidència d’aquest perill és notablement inferior a altres àmbits, perquè els menors no solen ni crear ni compartir aquest tipus de materials, excepte en alguns casos especials.

Sobre el Premi Novática

Els Premis Novática es concedeixen des del 2006 als millors articles publicats per la revista de l’Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) segons el criteri d’un Jurat composat pels coordinadors de les Seccions Tècniques de la revista, així com el President del Consell Editorial i el Director de la mateixa. En anteriors edicions, els guanyadors van ser:

  • VI Edició del Premi Novática: “Eficiencia energética en centros de proceso de datos: Investigación y realidad práctica”, del qual en són autors Marina Zapater Sancho, Patricia Arroba García, José Manuel Moya Fernández i Zorana Bankovic.
  • V Edició del Premi Novática: “AVBOT: Detección y corrección de vandalismos en Wikipedia”, article del qual n’és autor Emilio José Rodríguez Posada.
  • IV Edició del Premi Novática: “Integrando entornos de aprendizaje basados en Web y 3D: Second Life y Moodle se encuentran”, article de què són autors Daniel Livingstone i Jeremy Kemp.
  • III Edició del Premi Novática: “Recuperación de información con adversario en la Web”, article del qual en són autors Ricardo Baeza-Yates, Paolo Boldi y José María Gómez Hidalgo.
  • II Edició del Premi Novática: “Las publicaciones científicas: el papel de los Estados en la era de las TIC”, article del qual n’és autor Roberto Di Cosmo.
  • I Edició del Premi Novática: “El problema de la masa crítica de las redes ad hoc móviles”, article del que n’és autor Jörg Roth.

Sobre l’ATI

L’Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI) és una entitat oberta a tots els tècnics i professionals informàtics implantada a tot el país a través dels Capítols Territorials existents en diverses comunitats autònomes. Creada el 1967, és una de les associacions més dinàmiques i nombroses de les existents en el sector informàtic espanyol, amb seus a Barcelona (seu general) i Madrid.

L’ATI és la representant espanyola a IFIP (International Federation for Information Processing), membre fundador de CEPIS (Council for European Professional Informatic Societies) i membre de CLEI (Centro Latinoamericano de Estudios en Informática, organisme que reuneix més de 93 Universitats, Centres d’investigació i associacions professionals de l’àrea d’investigació i docència en Informàtica, tant d’Amèrica –inclosos els EE.UU.– com d’Europa).

YCOM
Últimes entrades de YCOM (Veure'ls tots)
Etiquetes: