Els autors nord-americans volen cobrar drets d’autor si els seus textos són llegits per una veu sintetitzada

Compartir

CibersocietatAmazon.com ha estat pressionada per tal que permeti deshabilitar la funció de lectura automatitzada en veu alta dels llibres electrònics, ja que les associacions d’autors i editors creuen que això minva els seus ingressos en concepte de drets de copyright.


Guillem Alsina (guillem@imatica.org) – El Kindle 2, la nova versió del lector d’e-books (llibres electrònics) d’Amazon.com, inclou una funcionalitat que permet llegir els textos escrits en veu alta de manera automatitzada gràcies a un sistema de reconeixement del text i la seva posterior sintetització per una veu generada per ordinador. És una ajuda que es va introduir pensant en públic com les persones amb discapacitats visuals, a les quals calia facilitar la lectura, a aquells usuaris que volen escoltar els seus textos mentre condueixen, o a les persones malaltes. Quants de nosaltres no ens hem trobat un dia amb ganes de llegir però amb la vista massa cansada per fer-ho després d’una intensa jornada de treball? Una altra utilitat per a la que el lector automàtic del Kindle 2 ve de perles.

Aquesta funcionalitat, però, no sembla estar essent ben rebuda per les associacions d’autors i editors dels Estats Units. El problema és que aquestes reben beneficis dels anomenats audiobooks, que no són altra cosa -i com la mateixa paraula expressa en anglès- que llibres llegits, emmagatzemats en format d’àudio i que es poden reproduir com a tal. Amb la funcionalitat de lectura en veu alta del Kindle 2 es pot llegir un llibre sense haver de pagar els drets d’un audiobook o, dit d’una altra manera, es tenen dues funcionalitats havent-ne pagat només una, segons argumenten des d’aquestes associacions.

Per la seva banda, Amazon.com es defensa al·legant que un cop pagats els drets del llibre, la lectura d’aquest es pot fer de qualsevol manera; li podem llegir en veu alta a una altra persona, declamar-lo en públic o llegir-lo en silenci per a nosaltres mateixos. La qüestió per a la llibreria en línia més coneguda és que no s’afegeix cap funcionalitat extra al llibre en si o es regala amb la compra, sinó que la funcionalitat es troba en l’aparell i que seria idèntica a comprar un llibre i que un amic ens el llegís mentre anem conduint.

Un model caduc?

El tema dels drets de copyright i la imposició de limitacions en els mitjans de reproducció és ja tot un clàssic de la nova societat que s’està dreçant a marxes forçades al voltant d’Internet. La indústria musical i cinematogràfica ja han passat per això, i segons apunten molts analistes, continuen sense saber adaptar-se als nous canals de distribució i venda, amb la majoria de grans associacions d’aquests sectors ancorades en un passat que els permet controlar la marxa del mercat i els beneficis que genera.

Però si d’una banda hi tenim una indústria que s’adapta de manera desigual, per una altra tenim també un problema amb la pirateria, tot i que falta delimitar-ne la seva escala. Perquè de debò tindria tant d’èxit la botiga en línia iTunes d’Apple si tothom es descarregués música i pel·lícules a través de l’eMule i altres sistemes P2P? Fins a quin punt pot controlar l’autor o una editorial la manera com llegim un llibre o escoltem una cançó? O bé en com ens és llegit o reproduïda?

Davant d’aquestes preguntes, el que cal principalment és qüestionar-se com ha canviat el consumidor, les seves inquietuds, i veure els nous mitjans i canals que hi ha disponibles i saber-s’hi adaptar. I en cas que calgui canviar models i destruir l’existent per reconstruir el nou, caldrà fer-ho així abans que la mateixa naturalesa evolutiva de la massa de consumidors ho faci recolzant-se en aquelles empreses que sí creuen en el canvi.

Personalment, entenc que la possibilitat de llegir un text mitjançant una veu sintetitzada és un pas endavant en l’evolució tecnològica, i limitar-lo és equivalent a què durant la revolució industrial haguéssim fet cas a aquells que afirmaven que les màquines de vapor era enginys fets pel diable. Cert és que la revolució industrial va tenir la seva cara amarga (nens treballadors, explotació, colonialisme,…) però també és veritat que si volem progressar socialment i que aquest progrés sigui compartit per tothom, el progrés tecnològic és obligat. I això és extrapolable a qualsevol invenció de l’ésser humà.

Guillem Alsina